Pas obert al Montsec de Rúbies (1.404 m alt), per on passa el camí que per l’Hostal Roig es dirigeix vers la conca de Meià (Noguera).
Blanca, portella -Pallars Jussà-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: congosts
Avedoga d’Adons, l’
(Tremp, Pallars Jussà / el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
(ort ant: la Bedoga d’Adons) Tossal (1.834 m alt) de la serra de Sant Gervàs, termenal dels dos municipis, a 8 km al sud d’Adons, que forma un gran espadat per la banda de llevant.
Alboquer, congost d’ *
Altre nom del congost de Fraguerau.
Negre, gorg -Vallès Oriental-
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Gorg que forma la Tordera dins l’antic terme de Montnegre, aigua avall de la riera de Fuirosos.
Segons la tradició, fou en un indret veí, avui conegut pel nom de la Perxa de l’Astor, on el comte Berenguer Ramon el Fratricida donà mort al seu germà Ramon Berenguer II Cap d’Estopes, el 1082; seguidament llençà el cadàver en aquest gorg, dit, per això, gorg del Comte.
Fumanya
Poble, a la vall de la Garganta, al vessant meridional de les roques de Fumanya (1.644 m alt), contrafort oriental de la serra d’Ensija; davant, al vessant dret de la vall hi ha la baga de Fumanya.
L’església parroquial és dedicada a sant Mateu.
Fraguerau
Congost del riu Montsant, entre la serra la Llena i el massís de Montsant.
Segons tradició, hi habità fra Guerau Miquel, amb fra Joan i altres anacoretes. En realitat, el 1192, fra Guerau rebé la possessió i el domini d’una bona part del Montsant, entre l’ermita de Sant Bartomeu i la de Santa Maria de Montsant; el 1210 cedí una part de la seva concessió als Balbs de Lleida perquè hi fos edificat un monestir, i ell es retirà vers Bonrepòs.
Segons la llegenda, fra Guerau habità en una gran balma o cova del congost, on edificà l’ermita de Sant Bartomeu, encara subsistent, i la de Santa Maria, ja desapareguda.
Folletera, roca
(Benifallet / Tivenys, Baix Ebre)
Espadat, damunt l’esquerra de l’Ebre, al límit dels dos municipis.
Forma part del congost de Miravet i, almenys des del 1148, fou el límit septentrional del terme.
A causa de l’aspecte que li dóna la seva constitució d’esquists triàsics, és anomenat també penya dels Orguins.
Far, el -Selva-
Santuari (la Mare de Déu del Far), de la parròquia de Sant Martí Sacalm, a l’extrem dels cingles del Far, damunt del Ter. Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats.
La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425; l’edifici actual fou bastit en 1599-1648. La imatge d’alabastre, d’un gòtic molt evolucionat, és del segle XV i fou restaurada el 1922. El santuari i l’hostal han estat restaurats el 1970.
Els cingles de Far constitueixen l’extrem oriental de la gran cinglera (cingles de Tavertet) que limita pel sud-est l’altiplà de Collsacabra, damunt el Ter; prenen la forma d’una proa avançada damunt la riera de Santa Coloma (oest) i la vall d’Hostoles (est), a la punta de la qual (roca del Far, 1.223 m alt) hi ha el santuari.
Falconera, la -Garraf-
(Garraf)
Riu subterrani de la costa, dins de la comarca, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt. En 1/2 km. baixa 100 m, i ha originat l’avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat.
Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf, 1/2 km al sud-oest del port, es dreça el penya-segat de la Falconera, d’un centenar de metres.
Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semi-submarina que serveix d’escorredor al riu, la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans. La cova és penetrable uns 60 m aigua endins, i uns 300 m mitjançant galeries practicades per aprofitar-ne l’aigua.
Fai, el -salt d’aigua-
(Bigues i Riells, Vallès Oriental)
Sallent, el més espectacular de la conca del Besòs, a la confluència de la riera de Tenes i el Rossinyol, que constitueix la capçalera de la vall de Riells i de Sant Miquel.
La major part de les fonts són d’origen càrstic, i les coves calcàries del Tries són foradades per l’aigua.
La seva altitud ateny els 765 m, amb un desnivell de 200 m. És aprofitat per una petita central hidroelèctrica.
S’hi troba el monestir benedictí de Sant Miquel del Fai i és un centre d’interès turístic.
Dades dels Països Catalans 