Arxiu d'etiquetes: congosts

Camporrells (Llitera)

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 26,7 km2, 665 m alt, 148 hab (2014)

Situat al límit amb la Baixa Ribagorça, al nord-est de Tamarit de Llitera. El terreny, força accidentat, és en bona part ocupat per boscos i pastures.

Els conreus, bàsicament de regadiu (cereals, ametllers, alfals i hortalisses), aprofiten el petit embassament de Santa Anna, amb aigües de la Noguera Ribagorçana, a través del congost de Camporrells. Al secà hi predomina l’olivera. Dins el terme hi ha diverses fonts d’aigües medicinals i el balneari de Camporrells que ha contribuït a convertir el municipi en un centre d’estiueig. Àrea comercial de Lleida. La població, amb tot, ha minvat notablement des del 1960.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un turó presidit per la primitiva església romànica de Sant Miquel (segle XII); l’actual església parroquial, dedicada a sant Pere, és de 1749-68.

Dins el terme hi ha, a més, el despoblat de Miravet.

Aulet

(Sopeira, Ribagorça)

Despoblat (840 m alt), de l’antic municipi de Sant Orenç, situat a la vall de la Noguera Ribagorçana, en una punta de la vora occidental del pantà d’Escales.

El torrent d’Aulet que neix al vessant meridional de la serra del Cis desemboca, després d’ajuntar-se amb el torrent d’Ovís, al pantà, entre aquest poble i el santuari de Rocamora.

Al sud d’Aulet, al vessant meridional de la muntanya anomenada el Talló d’Aulet, prop del límit amb el terme d’Areny de Noguera, es troben els cortals d’Aulet.

L’antic castell d’Aulet és esmentat ja l’any 851; en aquesta època era un centre d’explotació vitícola, com el veí despoblat de Sant Sadurní d’Aulet.

Arissal, bac

(Angostrina, Alta Cerdanya)

Vall i obac, comunica l’estany de la Bullosa, a l’alta vall de la Tet, amb la vall d’Angostrina.

És drenada pel rec del bac Arissal, emissari dels petits estanys Negre i del Racó, el qual troba, per la dreta, al Mesclant d’Aigües, el torrent d’aquest nom, i formen, des d’aquest indret, el riu d’Angostrina.

Aldosa de la Massana, l’

(la Massana, Andorra)

Llogaret. Emplaçat a l’esquerra i per damunt de la ribera d’Ordino, sobre antics dipòsits fluvioglacials.

A la dreta del riu d’Anyós, aigua avall dels costals d’Anyós, es troben els costals de l’Aldosa.

Aixirivall

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

(ant: Xirovall i Anxirivall) Llogaret (1.148 m alt) de la parròquia. Situat a l’esquerra de la Valira, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glacio-fluvials que han permès l’establiment de conreus.

Coster amunt, a mig camí del bosc esclarissat de la Peguera, es troben els cortals d’Aixirivall.

Aquest llogaret és esmentat ja l’any 1176.

Aigües de Bellús, estret de les

(Costera / Vall d’Albaida)

Congost del riu d’Albaida, a l’indret on aquest travessa l’alineació muntanyosa que separa les dues comarques, entre la serra Grossa i la serra de la Creu.

Entre els termes municipals de Bellús i de Benigànim al sud i de Xàtiva i del Genovés, al nord.

Mont, pla del -Ribagorça/Pallars-

(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)

Contrafort (1.563 m alt) septentrional de la serra de Sant Gervàs, entre les valls de Llevata i de Bellera.

Mollet, estret de -Baixa Cerdanya-

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Congost del Segre, dins de la comarca, al Baridà, aigua avall de Martinet.

Micó, forat

(Sant Pere de Torelló, Osona)

Indret on acaba el congost pel qual el riu Ges travessa la serra de Bellmunt.

Hom hi ha construït una presa.

Marc de Liscorn, gorja de

(Canejan, Vall d’Aran)

(o de Marc de l’Escorn) Congost del riu d’Et Güerri, en davallar de l’altiplà dels rasos de Liat vers la vall de Toran.