Arxiu d'etiquetes: Conca de Barberà

Solivella (Conca de Barberà)

4 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 21,37 km2, 489 m alt, 614 hab (2017)

0concaSituat al límit amb l’Urgell, accidentat per la serra del Tallat, al peu del coll de Belltall, al nord de Tarragona. És drenat per diversos barrancs, que desguassen al riu d’Anguera. A la superfície inculta hi ha bosc, garrigar i pasturatge.

Agricultura de secà, amb conreus de vinya, que ocupa aproximadament un terç dels conreus, seguida dels cereals, les oliveres i els ametllers. Cooperativa agrària. Ramaderia de bestiar oví, porcí, boví i avicultura. Petita indústria de la construcció i de l’alabastre. Àrea comercial de Montblanc. Població en descens.

El poble és troba a la plana, al costat de les ruïnes de l’antic castell de Solivella (o castell de Llorac), bastit entre els segles XV i XVI, al puig de Solivella, centre de la baronia de Solivella. Església parroquial de l’Assumpció (1769); també destaca el molí del Senyor (o molí del Caixes), del segle XIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Centre d’Estudis Solivellencs

Senan (Conca de Barberà)

3 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 11,70 km2, 652 m alt, 49 hab (2017)

0concaSituat a l’oest de la comarca, al límit amb l’Urgell i les Garrigues i accidentat per la serra del Tallat.

Encara s’hi desenvolupa la tradicional activitat agrícola, amb conreus de secà (ordi, olivera, ametllers i, en menor mesura, la vinya i algun petit hort). Ramaderia de bestiar oví. Avicultura. Àrea comercial de Montblanc.

En procés de despoblament, sobretot des de les dècades de 1960 i 1970, en què es va intensificar l’emigració cap a pobles veïns com l’Espluga de Francolí o Montblanc.

El poble està situat als peus d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell de Senan, que fou l’origen la població, l’edifici més destacable del qual és l’església parroquial de Santa Maria, romànica, construïda entre els segles XII i XIII, reformada al llarg dels anys i que té com un dels seus elements més característics un notable campanar de cadireta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Savallà del Comtat (Conca de Barberà)

6 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 14,80 km2, 825 m alt, 56 hab (2017)

0concaSituat al nord de la comarca, a la capçalera del Corb i prop del seu afluent el Segura, al límit amb la Segarra i accidentat per les serres de Teixonera i de Forès.

Agricultura de secà (cereals i lleguminoses). Ramaderia (bestiar oví i porcí); avicultura. Actualment és indret d’estiueig i segona residència. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt.

A dalt del tossal del poble hi ha les restes (grans panys dels murs) de l’antic castell de Savallà, del qual es fa esment ja el segle XII i que fou el centre del comtat de Savallà; església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn també el poble de Segura.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sarral (Conca de Barberà)

16 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 52,39 km2, 467 m alt, 1.560 hab (2017)

0concaSituat a la capçalera del riu d’Anguera i del seu afluent el riu de Vallverd, tributaris del Francolí per l’esquerra, a l’est de la comarca.

Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, la qual aprofita les aigües fluvials; els conreus més estesos són els de vinya, cereals i ametllers. Ramaderia de llana i cria de porcs; avicultura. Indústria alimentària derivada de l’agricultura, producció de materials per a la construcció, alabastre (hi ha diversos tallers). Pertany a l’àrea comercial de Valls.

La vila és a la dreta del riu de Vallverd; església parroquial de Santa Maria.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Montbrió de la Marca (agregat el 1972) i el santuari dels Sants Metges.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)

53 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 33,85 km2, 674 m alt, 2.695 hab (2017)

0concaSituat al nord-est de la comarca, al límit amb la Segarra i l’Anoia. El terme és accidentat per la serra de Queralt i drenat per la capçalera del Gaià (altiplà de Santa Coloma).

L’agricultura és gairebé tota de secà: cereals, ametllers i vinyes. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria de la construcció (formigó) i tèxtil (cotonera i de fibres artificials). Pedreres.

pobl_santa_coloma_queraltLa vila és a la capçalera del Gaià; estigué emmurallada i conserva diversos portals; l’església arxiprestal de Santa Coloma és un notable edifici gòtic (segle XIV), amb un robust campanar (segle XVII) i conté un magnífic retaule d’alabastre, obra de Jordi Joan (1387); el palau dels comtes de Santa Coloma, edifici massís i fortificat, està en bastant bon estat i s’hi realitzen diversos actes culturals. Als afores hi ha l’antic convent de Santa Maria de Bell-lloc, on hi han els sepulcres dels senyors de Santa Coloma.

L’origen de la població es troba en el castell de Queralt que fou el centre de la baronia de Queralt i, a partir del 1599, del comtat de Santa Coloma.

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys, la caseria i antigua quadra del Codony, l’antic terme de la Torre d’En Bord i la masia i antic poble d’Almenara.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Associació Cultural – Escola Cor de Roure – Club Atlètic

Sant Magí de Brufaganya

7 Respostes

(Pontils, Conca de Barberà)

Santuari i antic convent dominicà, en un vessant del puig de Creus (924 m), en una vall formada per les serres del Pany i de Brufaganya.

El santuari existia ja el 1234 i fou molt popular a partir del segle XIII. Segons una tradició, hi féu penitència sant Magí, un màrtir tarragoní de vida i existència llegendàries.

El 1603 el santuari fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals tenien cura del santuari i fomentaren la devoció i el culte del lloc amb la construcció de la capella de les Fonts, al centre de la vall, que, segons tradició, féu brollar sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors, i les veïnes capelles de Sant Domènec i la Salut, que, amb les Coves del Penitent, donaren un nou atractiu al santuari.

El 1703 el mestre general de l’orde Tomàs Ripoll féu construir l’actual església del santuari, de tipus barroc-neoclàssic, amb tres capelles per banda i un petit campanar a cada costat de la façana.

El convent fou exclaustrat el 1835. El santuari continuà com a parròquia de la rodalia, en especial del poblet de Rocamora, i per això és anomenat sovint Sant Magí de Rocamora.

És un santuari molt popular, i el seu aplec és el 19 d’agost, dia de Sant Magí.

Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

6 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 8,47 km2, 566 m alt, 241 hab (2017)

0concaSituat en un fondal al sud-oest del coll de Deogràcies, a la capçalera del riu Vallverd, afluent del Francolí. Més d’una tercera part del territori és inculte (matollar i bosc).

Agricultura de secà, amb predomini de cereals, vinya i ametllers; minsa agricultura de regadiu. Cooperatives agràries. Antic comerç especialitzat en safrà. Estiueig. Àrea comercial de Valls.

Màxim de població a l’any 1887 (llavors 813 h), i des d’aleshores s’ha anat reduint; molts emigraren, sobretot a Amèrica, arran del desastre de la fil·loxera.

El poble es troba entre el riu de Vallverd i el seu afluent la riera de Rocafort. L’església parroquial de Sant Salvador és barroca. El castell de Rocafort, que fou el centre de la baronia de Rocafort, no es conserva; modernament s’ha bastit un nou castell aprofitant les pedres del lloc enderrocat de Torlanda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Prenafeta

5 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà)

Poble (469 m alt), a l’est de la vila, al peu del vessant occidental del tossal Gros o de Sant Jordi (o cogulló d’en Jordà de Prenafeta, 864 m alt), límit amb l’Alt Camp. Originàriament, el poble es trobava en una estreta vall, al vessant mateix del tossal, coronat pel castell de Prenafeta, actualment conegut amb el nom de torre del Moro.

Hom discuteix l’autenticitat dels documents que donen la data de 1060 com la de la conquesta cristiana d’aquest castell, de fet, reprès pels musulmans al començament del segle XII, no fou reconquerit definitivament fins a mitjan segle per Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Esdevingué cap de la baronia de Prenafeta, que comprenia Figuerola del Camp, Miramar, Mas de l’Amill, Puigdespí i Montornès. Pere de Prenafeta, senyor d’aquesta baronia, donà Prenafeta al monestir de Poblet.

A la fi del segle XVIII el poble es traslladà a l’actual emplaçament (a 2 km), al voltant de l’església de Sant Salvador. Al segle XIX fou agregat al municipi de Lilla.

Pontils (Conca de Barberà)

26 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 67,56 km2, 551 m alt, 118 hab (2017)

0concaSituat a la vall alta del Gaià, a l’aiguabarreig d’aquest riu amb les rieres de Biure i de Sant Magí, vora el límit comarcal amb l’Alt Camp i Anoia, accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Queralt, la de Brufaganya i la de la tossa de Montclar. La major part del terme està ocupat pel sector forestal, amb garrigues, pasturatge i boscs.

Agricultura cerealística de secà, a més de vinya, olivera i ametllers. Cria de bestiar porcí i avicultura. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt.

El poble és a la dreta del Gaià; ruïnes de l’antic castell de Pontils, esmentat ja el 975. L’església parroquial (Santa Maria), gòtica, conserva el portal romànic.

El terme comprèn, a més, els pobles de Santa Perpètua de Gaià (nom del municipi fins al 1991), Seguer, Montalegre, Valldeperes, Vilaperdius i Vallespinosa, el veïnat de les Eres de Vallespinosa, l’antic terme de Rocamora de Sant Magí, el famós santuari de Sant Magí de Brufaganya i l’ermita de Mitja Costa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Poblet, monestir de

256 Respostes

(Vimbodí, Conca de Barberà, segle XII)

Monestir cistercenc (Santa Maria de Poblet). És un dels conjunts conventuals més importants de Catalunya.

Ramon Berenguer IV, per commemorar la victòria sobre els àrabs, el va fundar l’any 1153 i l’encomanà a l’orde del Císter, i fou habitat inicialment per monjos procedents del convent de Fontfreda. Mort el fundador el 1162, el seu fill Alfons I el Cast en continuà l’obra, que fou seguida després pels successius monarques del casal de Barcelona; altres nobles famílies contribuïren també al seu engrandiment.

Al final del segle XIV Poblet esdevingué el monument més remarcable i el feu més poderós de tota la corona catalano-aragonesa, i el panteó dels seus reis; guarda els sepulcres dels monarques Alfons I, Jaume I, Pere III, Joan I, Martí l’Humà, Ferran d’Antequera i Alfons el Magnànim; també els d’algunes reines, els de Carles de Viana i d’altres prínceps, així com els de nombrosos barons il·lustres.

Entre els abats que regiren els destins de Poblet, els més coneguts són l’abat Copons (1316-48) i l’abat Queixal (1526-31).

Era notable la biblioteca, que comprenia gairebé 20.000 volums, una part de la qual era la biblioteca del duc de Sogorb i de Cardona. També té notable importància l’arxiu, ric en cartularis, butlles papals i cartes reials.

Fou destruït i saquejat durant les jornades de l’any 1833, en què, després de la mort del rei Ferran VII (setembre), tot el territori de l’estat es va veure profundament sotraguejat, i el país estava dividit per la primera guerra carlina (1833-40). Des de llavors va estar abandonat fins a l’any 1940, quan tornaren els monjos del Císter per restablir-hi la vida monàstica.

Abans hi havien començat ja les tasques de restauració, que s’intensificaren a partir d’aleshores gràcies a diverses institucions. La restauració es donà per acabada el 1990, i un any després el conjunt fou inclòs en la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco.

poblet2ART: El monestir destaca per l’extraordinària diversitat estilística, conseqüència de les successives etapes de construcció. L’església, en forma de creu llatina, fou començada en temps de l’abat Hug (vers 1166) seguint la simplicitat romànica, i compta amb elements estructurals ogivals (segle XIII) i façana barroca.

Consta de tres naus amb girola i cinc capelles radials; la nau central és coberta amb volta de mig punt, i les laterals i la girola amb voltes de creuer. A l’altar major és remarcable el retaule d’Damià Forment (contractat el 1527), una de les primeres obres de l’escultura renaixentista a Catalunya, encarregat per l’abat Queixal.

Una part important del monestir són els edificis conventuals (segles XII-XIII): claustre, sala capitular (pavimentada amb tombes dels abats perpetus), biblioteca, refectori, dormitoris, cellers, el palau abacial, l’albergueria i l’hospital. El claustre i les dependències annexes foren iniciats en temps d’Alfons I, seguint inicialment com a model el de Fontfreda, d’on procedien els monjos fundadors.

Martí l’Humà hi féu construir, al final del segle XIV, per Arnau Bargués, un sumptuós palau, que no quedà enllestit a causa de la mort del sobirà; prop del palau hi ha la Porta Reial, construcció militar del segle XIV, integrada com a part de les muralles que féu edificar Pere III el Cerimoniós. La segona porta d’accés, la Porta Daurada, dita així per les plaques de bronze que la recobrien, data del segle XV.

Panteó dels comtes de Barcelona i reis de Catalunya-Aragó des dels temps de Pere III, les escultures dels sepulcres, situades al creuer, destruïdes el 1835, foren modernament refetes per l’escultor català Frederic Marès.

Enllaç: monestir de Poblet