Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 27,35 km2, 714 m alt, 149 hab (2017)
Situat a l’extrem nord-oest de la comarca, al sector dels Comalats, al límit amb l’Urgell i la Segarra, als contraforts de la serra de Forès, drenat per diversos afluents del riu Corb. Els boscs de pins i alzines ocupen una quarta part del terme.
Economia d’agricultura de secà, eminentment cerealista (blat i ordi), encara que també és conreen vinya, arbres fruiters, oliveres i ametllers; els darrers anys hom ha començat a conrear el gira-sol. A Belltall hi ha el conreu especial i tradicional d’alls. Ramaderia de bestiar oví i porcí. Avicultura. Àrea comercial de Tàrrega. Població en continuat descens.
El poble de Passanant és al voltant de l’església parroquial de Sant Jaume (segle XVIII), barroca. No hi ha pràcticament res de l’antic castell de Passanant, esmentat ja el 1079. Abundants vestigis de sepulcres de fossa i unes pedres megalítiques amb símbols solars.
(MCCB) Museu situat a la casa Josa (segle XVII). Recentment les instal·lacions han estat remodelades. És gestionat per l’associació Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca.
Entre les seves col·leccions destaca l’arqueologia, eines del camp i d’oficis, escultura medieval, pesos i mesures, pintura (segles XVII-XIX), armes barroques i els pots del segle XVIII de la farmàcia de Montblanc.
Des d’aquest museu hom impulsa altres centres museístics de la comarca, entre els quals destaca el Museu del Vidre, de Vimbodí, amb objectes de vidre de la indústria local de la primera meitat del segle XX.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, la indústria, força diversificada, i el comerç (Fires de Sant Maties i la Setmana Medieval).
El nucli antic de la vila, que conserva bona part de les muralles, és de gran interès. S’hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria la Major, notable edifici gòtic amb portada renaixentista, el Palau Reial, d’origen gòtic, la casa Alenyà, gòtica, el palau Castlà, la casa Josa, avui Museu-Arxiu Comarcal, la casa Desclergue i l’església de Sant Miquel, romànica.
Extramurs hi ha l’església gòtica de Sant Francesc, el santuari de la Mare de Déu de la Serra, patrona de la vila, l’església i hospital de Santa Magdalena, seu de l’Arxiu Històric Comarcal, i el pont sobre el Francolí, medieval.
Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 23,33 km2, 648 m alt, 96 hab (2016)
Situat a la capçalera del riu Corb, afluent per l’esquerra del Segre, al nord de Montblanc, a l’extrem sud-est dels altiplans de la Segarra, comarca amb al qual limita. Vegetació natural, amb algunes hectàrees de pinedes i pastures, que ocupen més de la meitat del territori.
Agricultura, especialment de secà, de cereals, què és l’activitat econòmica principal, amb petites extensions dedicades a la vinya i a l’ametller; i conreus de regadiu. Ramaderia porcina i cria d’animals de granja (aviram). Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt. La població ha minvat notablement durant la segona meitat del segle XX.
Al poble destaca l’església parroquial dedicada a sant Joan; hi ha restes de l’antic castell de Llorac.
Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 16,03 km2, 866 m alt, 47 hab (2016)
Situat al sud dels altiplans de la Segarra, accidentat per la serra de Forès, sector per damunt de la serra del Tallat, que està compresa dins els Comalats, on neix el torrent de Forès, que desguassa, per la dreta, al riu Corb, aigua amunt de Guimerà; a la vora meridional dels altiplans de la Segarra, al nord de Montblanc. El relleu és accidentat i ocupat per pastures i algunes pinedes.
La vida econòmica del municipi, en procés de despoblament, es limita a l’agricultura de secà, principalment cereals i vinya, complementada pels ametllers. Àrea comercial de Tàrrega.
El poble es troba en un turó, al voltant de l’antic castell de Forès i de l’església parroquial de Sant Miquel, romànica (esmentada ja el 1154). Pertangué al monestir de Santes Creus. A l’oest del poble hi ha el raval del Pla de la Bassa.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, vinya, ametllers i oliveres), que ha donat lloc al celler cooperatiu més antic de Catalunya, i l’avicultura. Darrerament s’hi han implantat algunes indústries, sobretot alimentàries i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Montblanc.
La vila, a la dreta del Francolí, té un nucli antic aturonat que fou emmurallat; se’n destaca l’església Vella o de Sant Miquel (acabada el 1297), de transició romànico-gòtica; l’església nova (neoclàssica, del segle XIX); edifici gòtic de l’hospital de Sant Joan (segle XIV); la font de Baix (amb 17 canelles); el Celler Cooperatiu (1913), modernista, de Ll. Domènech i Montaner i el seu fill P. Domènech i Roura; i el Casal de Cultura (fundat el 1963), que domina la part moderna de la vila.
Al segle XII apareix la distinció entre l’Espluga Sobirana i l’Espluga Jussana. A mitjan segle XIII els hospitalers hi establiren la comanda de l’Espluga de Francolí.
Dins el terme hi ha el caseriu i estació balneària de les Masies de Poblet i el santuari de la Trinitat. Restes neolítiques i de la cultura ibèrica, descobertes en la cova de la Font Major (naixement del Francolí), que es troba al subsòl de la vila. Aquesta cova és una de les més llargues d’Europa excavada en conglomerats.
Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 29,02 km2, 705 m alt, 116 h (2016)
Situat al nord de la comarca, al límit amb la baixa Segarra, envoltat per les serres de Cantallops i la del Cogulló i el pla de Maria. Gairebé la meitat del terreny, molt muntanyós, és ocupat per pinedes i pasturatges.
La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà, sobretot patates i llegums. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt.
El poble, que concentra tota la població del municipi, conserva dos portals de l’antiga muralla, hi destaquen el nucli antic, de caràcter medieval, l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic (segles XIII-XIV) i, al lloc dit el Castell, la casa delmera de Santes Creus.
Dins el terme hi ha també els antics castells o termes de Sabella (on es troba l’església romànica de Sant Pere), de Saladern i de Torlanda, despoblats.
GEOGRAFIA FÍSICA – Situada al marge meridional de la Depressió Central i separada del Camp de Tarragona per la Serralada Pre-litoral, la Conca de Barberà estricta és una gran fossa excavada pels rius Francolí i Anguera. Conté, però, dos sectors més, al nord la baixa Segarra, amb el naixement dels rius Corb i Gaià, veritable subcomarca amb identitat pròpia i presidida per la vila de Santa Coloma de Queralt, i el sector de les muntanyes de Prades, al sud-oest, centrat pel terme de Vilanova de Prades, a la conca del Montsant.
Presenta un clima de transició entre el mediterrani i el continental, amb una pluviositat anual que va dels 500 mm als 600 a la muntanya i una temperatura mitjana al fons de la conca de 13º, 12º a les muntanyes de Prades i 10º a la baixa Segarra.
La vegetació està dominada per l’alzinar a la conca estricta, al nord predomina la carrasca i el roure a les zones més fresques, i a les muntanyes de Prades, de gran riquesa forestal, hi trobem disposats en estatges altitudinals alzines, roures i pins.
POBLACIÓ – Des de la darrera dècada del segle XIX la població de la Conca de Barberà ha experimentat un descens lent però sostingut, que contribueix a un clar envelliment de la població, tot plegat fidel reflex de l’èxode rural cap a nuclis industrials. El despoblament més gran es dóna en els municipis menys densament poblats, especialment en els de la zona segarrenca, mentre que els de la conca estricta tot just mantenen un cert estancament.
ECONOMIA – L’agricultura continua essent l’activitat productiva bàsica, amb prop del 40% de la superfície de la comarca conreada i predomini de cereals, ametllers, avellaners i vinya. La indústria, modesta, va guanyant terreny i, al costat de la tradicional (agroalimentària, tèxtil i minerals no metàl·lics), es comencen a implantar també nous sectors, com el paper, el metall, etc.; Montblanc, l’Espluga de Francolí i Santa Coloma de Queralt en són els nuclis principals. Darrerament ha experimentat un cert creixement el sector de serveis i especialment el turisme. Nuclis principals: Montblanc, l’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Queralt, Sarral i Vimbodí.
HISTÒRIA – Les característiques socials i històriques de la Conca de Barberà són el resultat de la seva condició de lloc de pas entre el litoral i les terres de l’interior, via natural entre Tarragona i Lleida. Hi ha mostres de poblament de diferents èpoques: sepulcres de fossa neolítica de Conesa i Santa Coloma de Queralt, sepulcre megalític del pla del Bosc de la Sala de Comalats, objectes de l’Edat del Bronze a l’Espluga, i vestigis de les èpoques ibèrica i romana.
El segle XI, amb el començament de la reconquesta als àrabs de l’alt Gaià, suposà l’inici de la gran embranzida d’aquestes terres. Els ordes religiosos que s’hi establiren: templers a Barberà, cistercencs a Poblet i hospitalers a l’Espluga, n’impulsaren la colonització gràcies a l’establiment de molins a la vora dels cursos fluvials de la comarca, i a l’expansió agrícola i ramadera, alhora que ens deixaven un dels monuments més bells i emblemàtics de tot el Principat: el monestir de Poblet. L’expansió de la vinya al segle XVIII i que, després dels moments baixos de la plaga de la fil·loxera, cristal·litzà en l’expansió del cooperativisme.
Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 14,48 km2, 428 m alt, 393 hab (2016)
Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb la de l’Urgell, a la conca del Francolí. El relleu és accidentat pels contraforts de la serra del Tallat. La vegetació natural és ocupada predominantment per la garriga sobre els boscs i les pastures.
La base de l’economia local és l’agricultura, totalment de secà (vinya, cereals, ametllers i oliveres). Predomina el règim d’explotació directa sobre el de parceria. Hi ha un celler cooperatiu fundat el 1896. Àrea comercial de Montblanc. La població assolí el seu màxim el 1860, i a partir d’aleshores ha experimentat un fort descens a causa de l’emigració, sobretot a partir del 1930.
El poble es troba al peu de la serra del Tallat; hi destaca l’església parroquial de Santa Magdalena, del segle XVIII, d’estil barroc tardà, amb façana neoclàssica.
Prop del poble es troba el despoblat de Blancafortí.
Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 26,60 km2, 475 m alt, 478 hab (2016)
Situat al límit de l’Alt Camp, a l’esquerra del riu Francolí i travessat pel seu afluent, l’Anguera, al nord de Tarragona. El territori s’enfila al nord-est per la serra de Comaverd, on hi ha alguns boscos de pi blanc, si bé hi domina la garriga.
La base de l’economia local és l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, vinya, oliveres, avellaners i ametllers. Hi ha una cooperativa agrícola de llarga tradició a la zona. Amb tot, a partir de finals del segle XIX, sobretot arran de la plaga de la fil·loxera, la població ha sofert una constant davallada.
El poble ocupa el pendent de migdia d’un turó, a la part superior del qual s’alçava el castell de Barberà, del qual encara és conserven restes; el nucli antic és de notable interès arquitectònic; l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, és barroca-neoclàssica. Fou el centre de la comanda de Barberà, instaurada pels templers el 1143.
Situat a l’extrem nord-oest de la comarca, al sector dels Comalats, al límit amb l’Urgell i la Segarra, als contraforts de la serra de Forès, drenat per diversos afluents del riu Corb. Els boscs de pins i alzines ocupen una quarta part del terme.
Dades dels Països Catalans 