Arxiu d'etiquetes: comtat Pallars

Borrell I de Pallars

(Catalunya, segle X – 995)

Comte de Pallars (963-995). Fill dels comtes Llop i Goldregot, governà juntament amb els seus germans Ramon III i Sunyer I.

Era casat amb Ermengarda, de la qual tingué diversos fills, si bé sols el fill gran, Ermengol I de Pallars, heretà les funcions comtals.

Blanca de Foix-Castellbó

(França, segle XIV – Catalunya, segle XV)

Comtessa de Pallars. Germana de Roger Bernat IV, vescomte de Castellbó.

Es casà amb el comte Hug Roger II de Pallars, el qual, en morir (1416), li deixà les valls de Cardós, Espot i Berrós, i Llavorsí i Escaló.

El 1432 el seu nét, Arnau Roger IV de Pallars, intentà d’apoderar-se de les seves rendes.

Bernat Ramon I de Pallars Jussà

(Catalunya, segle XI – Corbins, Segrià, 1124)

Comte de Pallars Jussà (1112-24). Fill de Ramon V, succeí el seu germà Pere Ramon I.

Col·laborà en les campanyes de Ramon Berenguer III de Barcelona contra els sarraïns de Lleida i hom creu que morí a la batalla de Corbins l’any 1124. El succeí el seu nebot Arnau Mir I.

Bernat I i II de Pallars Sobirà

Bernat I de Pallars Sobirà  (Catalunya, segle XI – 1049)  Segon comte privatiu de Pallars Sobirà (1035?-1049). Fill de Guillem II i d’Estefania. Fou succeït pel seu germà Artau I Miró.

Bernat II de Pallars Sobirà  (Catalunya, segle XII – 1199)  Comte de Pallars Sobirà (vers 1182-1199). Era fill d’Artau IV i de Guillema. Deixà només una filla, Guillema I, sota la tutela de la seva àvia.

Bellera -antic pagus-

(Catalunya, segle IX – segle XII)

Antic pagus del comtat de Pallars, esmentat ja el segle IX, format per la vall de Bellera.

El seu centre era el monestir de Sant Genís de Bellera. Esdevingué el nucli de la baronia de Bellera.

Arnau Roger de Pallars -noble, segle XIII-

(Pallars, segle XIII)

Noble. Nebot del comte Arnau Roger I de Pallars. Era assetjat amb ell a Balaguer, en 1280, per Pere II el Gran, durant la guerra civil que movia el comte de Foix.

Potser era fill de Ramon Roger I de Pallars, germà del comte. Aleshores degué morir jove, per tal com no aparegué al problema successori que es produí al comtat no gaires anys després. En tot cas, fora del parentiu, la seva identificació és poc segura.

Arnau Ramon I de Pallars Jussà

(Pallars, segle XI – abans 1112)

Comte de Pallars Jussà (1098). Fill de Ramon V i de Valença de Tost.

Succeí juntament amb el seu germà Pere Ramon I al seu pare. Morí abans que el seu germà.

Agnès de Pallars

(Catalunya, segle XII)

Muller d’Artau III de Pallars Sobirà. El seu llinatge és desconegut. Fou la mare d’Artau IV de Pallars Sobirà i de:

Agnès de Pallars (Catalunya, segle XII) Dama. Muller de Ramon d’Erill (1167).

Violant de Pallars

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Dama. Era filla del comte Arnau Roger I de Pallars i d’Irene Làscaris. El seu pare morí el 1288, quan ella tenia pocs anys. Amb la mare i les germanes fou posada sota la protecció del rei Alfons II.

El 1297 es casà amb Eiximèn Cornel, fill de Pere, hereu d’Alfajarín i d’altres possessions. En tingué tres fills dits Pere, Tomàs i Ramon.

Valença de Tost

(Catalunya, segle XI – Pallars Jussà, vers 1100)

Comtessa de Pallars Jussà. Filla del magnat Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger.

El 1055 es casà amb el comte Ramon V de Pallars Jussà, que, veient obstruïda l’expansió natural del comtat vers el sud per les possessions urgelleses de la serra del Montsec i de la vall d’Àger, segurament cercava amb aquest matrimoni una solució a aquest problema.

Segons alguns historiadors, Valença aportà en dot la conca de Tremp; per part seva, Ramon V li donà (1056) diversos castells.

Figura sovint al costat del seu marit en documents de caràcter feudal de la segona meitat del segle XI.