Arxiu d'etiquetes: comtat Foix

Roger III de Foix

2 Respostes

(Foix, França, segle XI – 1148)

Comte de Foix (1124-48). Fill de Roger II i de la seva segona muller, Estefania de Besalú.

En les rivalitats entre les cases comtals de Tolosa i Barcelona, mantingué una actitud neutral, favorable als propis interessos, si bé el seu casament amb Ximena de Barcelona (vers el 1117), filla de Ramon Berenguer III, marcà, de fet, una preferència que havia de contribuir a l’increment de les relacions amb Catalunya i a facilitar la política d’expansió occitana dels darrers comtes barcelonins i dels seus immediats successors.

Roger II de Foix

Deixa un comentari

(Foix, França, segle XI – 1124)

Comte de Foix (1072-1124). Fill del comte Pere I i de Lergarda.

Participà a la primera croada (1095) i abans de la partença cedí a la seva cosina segona, la comtessa Ermengarda de Carcassona i Rasès, i al fill d’aquesta, el vescomte Bernat Ató I, els drets que tenia en aquells comtats i els reconegué també la successió en el comtat de Foix, cas de morir sense descendència legítima.

Excomunicat pels papes Urbà II i Pasqual II, a causa de la retenció indeguda de béns eclesiàstics, el 1111 signà un pariatge amb l’abadia de Sant Antoni de Pàmies, després d’haver-la restaurada, referent a les atribucions respectives sobre el castell i la vila del mateix nom, considerat com el més antic dels nombrosos convenis d’aquesta mena concertats pels comtes de Foix amb diferents monestirs i esglésies dels seus estats, abans dels famosos pariatges andorrans del 1278 i el 1288 amb els bisbes d’Urgell.

Roger I de Foix

1 Resposta

(Foix, França, segle XI – 1067)

Primer comte de Foix (1035-67). Fill del comte Bernat I de Carcassona.

La plena possessió dels territoris, l’obtingué només després de la mort (1050/51) del seu oncle el comte Pere I de Carcassona, bisbe de Girona i germà d’Ermessenda, esposa de Ramon Borrell I de Barcelona, el qual, en virtut del testament del seu pare el comte Roger I de Carcassona i del conveni celebrat amb el nebot (1034/35), compartí amb ell el domini dels comtats de Carcassona i de Foix, el darrer fins aleshores encara no ben delimitat.

De la muller, Amícia, no tingué descendència i fou succeït en el comtat pel seu germà Pere I.

Joana d’Urgell

5 Respostes

(Saragossa o Sixena, Aragó, 1414 – Saragossa, vers 1455)

Comtessa de Foix, de Cardona i de Prades. Filla del comte Jaume II d’Urgell el Dissortat i d’Isabel, filla de Pere el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià. Nasqué poc després de l’empresonament (1413) del seu pare al castell d’Urueña (Valladolid).

Morta la seva mare (1424), abandonà Alcolea, on residia, i s’instal·là a la cort de la reina Maria, esposa d’Alfons IV.

Es casà (1436) amb Joan I de Foix i, vídua al cap de poc, fou obligada a deixar el comtat de Foix (1444), i es maridà amb Joan Ramon Folc III de Cardona.

Joana d’Aragó i d’Armanyac

6 Respostes

(Daroca, Aragó, octubre 1375 – València, setembre 1407)

Comtessa de Foix. Filla del duc de Girona, el futur Joan I de Catalunya, i la seva primera esposa, Mata d’Armanyac.

Sembla que no assolí una normalitat mental, cosa que no li impedí el matrimoni amb Mateu de Foix, el qual, ajudat de milícies estrangeres, envaí el Principat i reivindicà els drets de Joana a la corona catalano-aragonesa, enfront de Martí I. L’escomesa fou detinguda sobretot gràcies al comandament de Pere II d’Urgell.

Un cop mort Mateu de Foix, Joana tornà a Catalunya i morí sense fills.

Joan I de Foix

Joan I de Foix

7 Respostes

(França, 1382 – Maseras, França, 4 maig 1436)

Comte de Foix.

Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí l’Humà, bé que obtingué que Ferran d’Antequera li cedís, en compensació, Castelló de Farfanya, en l’extingit comtat d’Urgell (1415).

Ben relacionat amb Alfons IV el Magnànim, signà amb ell dos convenis d’amistat i d’ajuda mútua (1427 i 1432). Per compra als seus respectius senyors adquirí la vila de Gerri (1428), el castell de Bellestar (1430), la vall d’Àssua i la baronia de Rialb (1435), però la possessió efectiva d’aquestes darreres no tingué lloc fins al 1460.

Es casà, en terceres núpcies, amb Joana, filla del comte Jaume II d’Urgell.

Gastó IV de Foix

6 Respostes

(Foix, França, 26 febrer 1423 – Roncesvalls, Navarra, 21 juliol 1472)

Comte de Foix i de Bearn (Gastó XI) i vescomte de Castellbó (1436-72). Fill i successor del comte Joan I i de Joana d’Albret.

El 1434 es casà amb la infanta Elionor d’Aragó, filla del rei Joan II de Catalunya, i aquest els declarà successors al tron de Navarra (1455), després de desheretar el príncep de Viana i la infanta Blanca.

Intervingué en la Guerra contra Joan II prop del rei i fou l’alliberador de la reina Joana Enríquez i del príncep Ferran, assetjats a Girona pel comte Hug Roger III de Pallars (1462).

A Navarra fou cap del partit beaumontès, que pretenia d’entronitzar la seva muller, enfront dels designis de Joan II.

Gastó I de Foix

5 Respostes

(Foix, Occitània, 1287 – Maubuisson, França, 13 desembre 1315)

Comte de Foix, baró de Castellvell de Rosanes i de Montcada i senyor d’Andorra (1302-15), entre d’altres.

Fill del comte Roger Bernat III i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d’Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya, el qual, altrament, s’oposà a les seves aspiracions al comtat d’Urgell i al vescomtat d’Àger.

A la seva mort deixà els seus dominis ultra pirinencs i Andorra a l’hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans al segon fill, Roger Bernat III de Castellbó.

Ermessenda de Castellbó

9 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1230)

Vescomtessa de Castellbó (Ermessenda I) i de Cerdanya. Comtessa de Foix. Filla única i hereva d’Arnau I de Castellbó.

Muller de Roger Bernat II de Foix, amb qui es maridà el 1208 malgrat l’oposició del bisbe d’Urgell i de Ermengol VIII d’Urgell.

Fou suspecta, com el seu pare, de catarisme. En morir, el vescomtat de Castellbó i els seus annexos de les valls d’Andorra, Sant Joan Fumat i Cabó, passà als Foix.

Castellbó -varis/es bio-

Deixa un comentari

Arnau de Castellbó  * Veure> Arnau I de Castellbó  (vescomte de Castellbó, 1185-1226).

Elisabet de Castellbó  (Catalunya, segle XIV – França, 1412)  Comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbó (1399-1412). Muller d’Arquimbald I de Grailly i mare de Joan I de Foix.

Ermessenda de Castellbó  * Veure> Ermessenda de Castellbó  (comtessa de Foix, 1208-30).

Gastó II de Castellbó  * Veure> Gastó IV de Foix  (comte de Foix i vescomte de Castellbó, 1436-72).

Mateu de Castellbó  * Veure> Mateu I de Foix  (vescomte de Castellbó, 1381-99, i comte de Foix, 1391-99).

Pere I de Castellbó  * Veure> Pere I de Castellbó  (vescomte de Castellbó, segle XII).

Ramon de Castellbó  * Veure> Ramon II de Castellbó  (vescomte de Castellbó i Cerdanya, 1151-85).

Roger I de Castellbó  * Veure> Roger IV de Foix  (vescomte de Castellbó, 1230-65, i comte de Foix, 1241-65).

Roger Bernat I de Castellbó  * Veure> Roger Bernat II de Foix  (comte de Foix i vescomte de Castellbó, 1223-41).

Roger Bernat II de Castellbó  * Veure> Roger Bernat III de Foix  (comte de Foix i vescomte de Castellbó, 1265-1302).

Roger Bernat III de Castellbó  * Veure> Roger Bernat III de Castellbó  (vescomte de Castellbó, 1315-50).

Roger Bernat IV de Castellbó  * Veure> Roger Bernat IV de Castellbó  (vescomte de Castellbó, 1350-81).