Arxiu d'etiquetes: comtat Empúries

Ponç VI d’Empúries

(Catalunya, vers 1290 – 1322)

(o Ponç Hug, o Malgaulí)  Comte d’Empúries (1313-22). Era fill segon de Ponç V d’Empúries i de Marquesa de Cabrera, i successor del seu germà Hug (mort 1309).

A la mort del seu pare (1313), heretà el comtat d’Empúries ple de deutes i de litigis amb la seu de Girona. Es coalitzà amb la casa de Cardona contra Jaume II el Just en les lluites per la successió del comtat d’Urgell. Es reconcilià després amb el monarca i aquest li concedí el vescomtat de Bas (1315).

Per tal de satisfer els nombrosos deutes s’hagué de despendre de diverses rendes, com el bovatge del comtat, i de la possessió de diversos castells.

Casat amb Elisabet, filla de Frederic II de Sicília, n’hagué una filla pòstuma, Marquesa, que morí molt aviat.

Heretà el comtat el seu cosí segon Hug VI d’Empúries.

Ponç V d’Empúries

(Catalunya, vers 1264 – 1313)

(o Ponç Hug) Comte d’Empúries (1277-1313). Fill d’Hug V d’Empúries i de Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas.

Enemistat amb la seva mare pel cobrament de rendes indegudes als vassalls de Bas, a la mort d’Hug V, aquesta s’estimà més de vendre el vescomtat al rei Pere II el Gran i les rendes del dot marital a la seu de Girona, abans que deixar-les al seu fill.

Es casà el 1282 amb Marquesa, hereva del vescomtat de Cabrera, i restà fidel a Pere II durant la revolta nobiliària. El 1283 acompanyà el rei en el desafiament de Bordeus, i el 1285 combaté contra els croats de Felip l’Ardit que envaïren Empúries. Durant la contesa salvà la vida del rei, el qual el recompensà retornant-li el vescomtat de Bas i amb diversos castells.

Més endavant fou home de confiança d’Alfons II el Franc (1285-91), i a Sicília, on havia passat amb el seu germà Huguet, prestà fidelitat també a Jaume II el Just, amb el qual retornà a Catalunya.

Les desavinences amb el rei, però, no trigaren a aparèixer, en mostrar-se Ponç partidari de Frederic II de Sicília. En represàlia per una actuació dels tribunals reials en contra seu, el 1303 cometé actes de violència contra les forces del rei establertes al seu comtat i prengué dures mesures contra el monarca i contra la seu de Girona. Jaume II pretengué d’enfrontar-s’hi per les armes, però Ponç, arruïnat, s’hi sotmeté sense resistència (1306).

Assassinat el seu hereu, Hug (1309), anà de nou a Sicília, on el seu altre fill, Malgaulí, contragué matrimoni amb Elisabet, filla de Frederic de Sicília.

Enfrontat altre cop amb Jaume II (1313), aquest li envaí el territori i l’obligà novament a sotmetre’s.

Deixà hereu Malgaulí, que adoptà el nom de Ponç VI d’Empúries.

Ponç IV d’Empúries

(Catalunya, vers 1205 – 1269)

Comte d’Empúries (1230-69). Era fill d’Hug IV d’Empúries i de Maria de Vilademuls.

Assistí amb el seu pare a la conquesta de Mallorca (1229), i arribà a ésser conseller i col·laborador de Jaume I. També participà en la conquesta de València.

Acudí a Tunis com a ambaixador (1246) per tal d’endegar relacions diplomàtiques que permetessin un tracte favorable als interessos dels mercaders barcelonins. Aquest mateix any anà a la cort de França per tractar del casament dels seus fills.

Procurà de dreçar les finances del comtat mitjançant la venda de possessions a l’Església i a la Corona. Home pacífic, donà privilegis als habitants de Castelló d’Empúries (1267) i mantingué bones relacions amb la seu de Girona.

Vidu de Beneta Fernández de Lara, es casà en segones núpcies amb Teresa, germana de l’anterior.

El succeí el seu fill Hug V d’Empúries, vescomte de Bas. Sibil·la, la seva filla, es casà amb Ramon Folc de Cardona.

Ponç III d’Empúries

(Catalunya, vers 1135 – 1200)

Comte d’Empúries (1173-1200). Fill d’Hug III d’Empúries i de Jussiana d’Entença, succeí el seu pare a la mort d’aquest (1173).

Home religiós, culte i pacífic, posà el comtat sota la protecció de la Santa Seu i donà protecció a l’orde del Temple.

Hagué de fer front a una greu crisi econòmica, tal com ho demostren els deutes reconeguts a l’església gironina, agreujada (1193) per la pesta i d’altres calamitats que afectaren el país.

Vidu d’Adelaida, contragué nou matrimoni amb Ermessenda de Peratallada, de la qual se separà poc temps abans de la seva mort.

El succeí el seu fill Hug IV d’Empúries.

Ponç II d’Empúries

(Catalunya, vers 1070 – 1154)

Comte d’Empúries (1116-1154). Fill d’Hug II d’Empúries i de Sança d’Urgell.

Encerclat els seus territoris pels dominis dels comtes de Rosselló i de Barcelona, prestà vassallatge el 1121 a Gausfred III de Rosselló i l’any següent a Ramon Berenguer III de Barcelona, del qual rebé en féu diverses possessions a l’antic comtat de Besalú.

Vers el 1128, envaí territoris de Berenguer Renard de Peralada, s’apropià de delmes del bisbe de Girona i, finalment, arrabassà diversos castells del comtat de Besalú, integrat aleshores al comtat de Barcelona. Aixó l’emmenà a la guerra amb el comte de Barcelona, el qual el derrotà, el féu presoner i l’obligà a indemnitzar els afectats.

La mort de Ramon Berenguer III aturà les hostilitats, però després es llançà un altre cop a la captura de feus de vassalls del comte barceloní. Ramon Berenguer IV el derrotà i l’obligà a signar la pau (1138), a jurar-li fidelitat i a restituir els danys comesos. El 1149 era a la campanya de Lleida fent costat al sobirà de Barcelona.

Es casà amb Brunesilda i fou succeït pel seu fill Hug III d’Empúries.

Ponç I d’Empúries

(Catalunya, vers 990 – 1078)

Comte d’Empúries–Peralada (1040-78). Fill i successor d’Hug I d’Empúries, inicià el govern comtal a la mort del seu pare (1040) i procurà de mantenir bones relacions amb els comtats veïns.

El 1064 fou consagrada la seu de Castelló d’Empúries. Entre aquesta data i el 1066 fou present a l’assemblea de pau i treva celebrada a Toluges (Rosselló) juntament amb d’altres comtes catalans.

Reté homenatge al comte Ramon Berenguer I de Barcelona com a vassall seu, i es casà amb Adelaida, filla de Bernat I Tallaferro de Besalú.

A la seva mort fou repartit el patrimoni territorial: Hug II d’Empúries, el primogènit, heretà Empúries, i Berenguer, Peralada.

Pere II d’Empúries

(Catalunya, segle XIV – 1401)

Comte d’Empúries (1401). Fill de Joan I d’Empúries i de Joana d’Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós.

A causa de la rebel·lió contra el Cerimoniós i de la seva vinculació amb la invasió de Mateu de Foix, Joan I havia estat empresonat (1396) a Castellví de Rosanes, on morí (1398).

El succeí el seu fill Joan II, el qual, mort sense fills al cap de pocs anys de govern (1401), féu hereu el seu germà Pere II. Aquest morí al cap de pocs dies, sense que el títol fos reconegut pel sobirà català.

No valgué el testament de Pere II a favor de la seva muller Joana de Rocabertí, per la qual cosa el rei Martí incorporà el comtat a la corona (1402), encara que el títol subsistí.

Pere I d’Empúries

(Barcelona, 1305 – Pisa, Itàlia, 4 novembre 1381)

Comte de Ribagorça (1322-58), Empúries i Prades. Fill de Jaume II de Catalunya i Blanca de Nàpols. tingué una actuació molt remarcable com a comte de Prades, càrrec que assumí juntament amb el de senescal de Catalunya, i fou un dels col·laboradors més eficients del rei Pere III, nebot seu.

Fou lloctinent general dels regnes (1345). La seva intervenció fou decisiva en els afers de Castella, Mallorca i Sardenya, així com en les relacions amb la Santa Seu. També fou ell qui comandà les hosts que conqueriren Mallorca, i fou més tard mitjancer entre el rei Pere i Jaume III de Mallorca.

La mort de la seva muller, Joana de Foix, li accentuà les tendències místiques. L’any 1358 prengué l’hàbit franciscà en el convent de Barcelona, cosa que el privà pas d’intervenir enèrgicament (1367) en el retorn del papa Urbà V a Roma.

Personatge d’enorme complexitat, també fou poeta i mecenes dels poetes de l’escola de Tolosa.

Tingué quatre fills: Alfons, el primogènit, que heretà els comtats de Ribagorça i de Dénia; Joan, que rebé el comtat de Prades i la baronia d’Entença; Jaume, que fou bisbe i cardenal, i Elionor, que fou reina de Xipre.

Montcada, Adelaida de

(Catalunya, segle XII)

Devia ser filla de Guillem Ramon IV, el Gran Senescal.

Muller de Ponç Hug II d’Empúries i mare, per tant, del comte Hug i potser del Ponç Hug casat amb una Entença.

Morí abans que el seu pare, ja que aquest no l’esmentaria en testament.

Ponç Hug II contragué segones núpcies amb Ermessenda de Peratallada.

Rocabertí i de Fenollet, Joana de

2 Respostes

(Catalunya, vers 1358 – 1416)

Comtessa d’Empúries. Filla de Felip Dalmau I de Rocabertí i de Montcada i de la seva segona muller, Esclaramunda de Fenollet.

Es casà amb Pere, fill segon del comte Joan I d’Empúries i germà de Joan II, també comte. Mort Joan II d’Empúries (1401), sense successió, el títol no reconegut passà a Pere (II), que morí a la darreria del mateix any. S’extingí així el segon casal d’Empúries, ja que Joana tampoc no havia tingut fills.

Els Rocabertí feren algunes reivindicacions no gaire insistents sobre el comtat d’Empúries, valent-se dels possibles drets de Joana. Aquesta conservà en propietat la baronia de Verges, que havia d’heretar el seu nebot, el vescomte Dalmau VIII de Rocabertí i Ferrandis d’Híxar.