(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Compositor. El 1703 era mestre de capella de la catedral de Tarragona.
De les seves obres es conserven Lamentación segunda, per a dues veus, violins i oboès, i l’himne Pastorem canimus, a quatre veus.
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1821)
Organista i compositor. A partir del 1796 fou organista de Santa Maria del Mar, de Barcelona.
Compongué nombroses misses, però se’n conserva només el salm Verba mea, a vuit veus.
(el Vendrell, Baix Penedès, 1887 – 1949)
Compositor. Dirigí la coral La Paloma Euterpense de Barcelona i, establert al Vendrell (1914), La Lira Vendrellense i el Teatre Tívoli, on estrenà obres líriques musicades per ell.
(Reus, Baix Camp, 18 novembre 1877 – Barcelona, 30 novembre 1913)
Compositor. Autor d’obres corals i de peces per a piano. Cultivà la sarsuela: Nieves (1901) i El derribo del Paralelo (1905).
Escriví sardanes d’una qualitat notable.
(Sant Jordi Desvalls, Gironès, 26 abril 1889 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 1961)
Compositor. Tocà la tenora a la cobla La Principal de Palafrugell.
És autor d’una extensa producció de sardanes, entre les quals destaquen Llamp de despit, Renaixement, La rodona i Oh, si et trobés.
(Figueres, Alt Empordà, 21 gener 1891 – 2 gener 1958)
Compositor. És autor de sardanes, les més conegudes són les titulades Jovenívola, Capvesprada, Pensant en tu, Flor i espines, Desengany, Germanor, La reina del cor, entre moltíssimes altres.
Adolf de Gironella (Barcelona, 1823 – 1864) Cantant. Fou baríton notable.
Ignasi Gironella (Barcelona, segle XIX) Compositor. És autor de les sardanes L’empordanesa, Goig de vida i La font dels enamorats, escrites en l’estil primitiu de les sardanes de l’època.
Simó de Gironella (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fou un dels acompanyants més sovinters de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.
(Catalunya, 1923 – 2000)
Compositor i pianista. Fou membre del Cercle Manuel de Falla.
Com a pianista ha estrenat, conjuntament amb Anna Ricci, la majoria de les obres dels autors integrats a l’entitat esmentada.
Francesc Gili (Illes Balears, segle XIV – segle XV) Frare mercenari. El 1410 era comanador del convent de Palma de Mallorca. Destacà com a lul·lista. És autor de l’obra Conciones in festivitate B. V. Mariae et aliorum sanctorum.
Joan Gili (Sineu, Mallorca, segle XVI – Illes Balears, 1629) Religiós. És autor d’un profund estudi bíblic.
Ramon Gili (Catalunya, segle XIX – 1884) Compositor i eclesiàstic. Fou organista de la seu de Barcelona i autor de composicions religioses.
(Barcelona, 1807 – segle XIX)
Flautista i compositor. Era conegut amb el nom d’el Gilet.
Escriví obres per a flauta, simfòniques, per a dansa i nombroses misses.
Dades dels Països Catalans 