(Maó, Menorca, 3 abril 1803 – 14 gener 1881)
Compositor, mestre de capella i organista. Fou mestre de capella (1826) i organista de l’església de Santa Maria de Maó.
A El canto llano simplificado en su anotación y sus reglas (1851) exposa les reformes que havia introduït en el cant pla.
Autor de nombroses composicions d’església, dues farses (1832 i 1838) i una òpera titulada La fidanzata corsa (1846).
(Catalunya, segle XVIII)
Compositor i eclesiàstic. És autor de diverses peces de música sacra.
(Alzira, Ribera Alta, 19 març 1964 – )
(Joan Américo i Ortega) Cantautor. S’introduí en el món de la música gràcies a l’obtenció de diversos premis de cançó del País Valencià l’any 1987, apadrinat per Lluís Llach, amb qui col·laborà en diversos concerts.
Les seves primeres gravacions, en especial el disc Tornar a l’aigua (1991), el perfilaren com l’hereu directe de la generació de cantautors encapçalada per Llach i Raimon i el consolidaren com una de les millors veus dels Països Catalans.
El to intimista de les seves composicions i la seva actitud compromesa amb la identitat i la llengua valencianes marquen la seva trajectòria professional, que es completa amb els títols Escala de colors (1992), Ànima. Diari de les hores blaves (1995) i Obert (2000), àlbum que marca una subtil obertura estilística cap a gèneres com el pop, el rock i la música electrònica.
(Palma de Mallorca, 24 agost 1931 – Madrid, 29 octubre 2006)
Compositor. Deixeble de Lluís Maria Millet, Joan Pich, G. Camins, Joaquim Zamacois i Eduard Toldrà, estudià al Conservatori Municipal de Barcelona. Professor de composició al Real Conservatorio de Madrid, catedràtic de contrapunt i fuga a Sevilla i assessor, a Madrid, de la Dirección General de Música.
Ha compost música també per a ràdio, cinema i televisió i ha rebut nombrosos premis. De la seva gran producció cal esmentar: Poemas de la Baja Andalucía, Rondó de danses breus, El cant de Lorelei, Simfonia de cambra, Salms còsmics, etc.
La seva estètica, molt eclèctica i personal, es dibuixa dins un pantonalisme lliure i una subtilesa en la continuïtat sonora.
(Catalunya, segle XV – segle XVI)
Compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona (1506) i cantor de la capella de Ferran II el Catòlic (1508).
(Catalunya, segle XVII)
Compositor. Fou mestre de capella a la Seu d’Urgell i a la catedral de Barcelona.
Es conserven algunes obres seves de text religiós.
(Maó, Menorca, 1785 – l’Havana, Cuba, 1823)
Compositor i organista. És autor de música religiosa, en la qual destaquen tres misses, i de composicions per a l’escena, com l’òpera La vedova padiglia i una farsa. Morí jove.
(Algemesí, Ribera Alta, 5 juliol 1912 – València, 10 juliol 1994)
Pianista i compositor. Deixeble de Leopold Querol al Conservatori de València. A 17 anys féu el primer concert.
Fundador (1942) i director de la Coral Polifònica Valenciana i director de l’Escola de Cants Folklòrics.
Una de les seves composicions és el Virolai a la Mare de Déu de la Salut.
(Algemesí, Ribera Alta, segle XVIII – ? , segle XVIII)
Compositor i teòric de la música. Fou organista de la Real Capilla de la Almudena a Madrid.
Publicà, entre d’altres, les obres següents: Preludios o formaciones de tonos fuertes para salterio (1781) i Documentos para instrucción de músicos (1786).
(Catalunya, segle XVII)
Compositor. Autor d’una missa a dotze veus i de dues cançons religioses (Sube el alma, a nou veus, i A la noche de amor, duo).
Dades dels Països Catalans 