(Perpinyà, 1818 – Saint-Cloud, París, França, 1854)
Compositor i crític musical. Obtingué el premi Roma amb la cantata La vendetta (1838).
Fou director d’orquestra a l’Opéra de París i al Théâtre Italien.
Escriví música d’església i les òperes L’hôtesse de Lyon (1844), Le mousquetaire (1844), Tabarin (1852).
(la Codonyera, Matarranya, 27 abril 1948 – )
Autor i intèrpret de cançons en català i en castellà. Pagès de professió, i de formació autodidàctica, actuà des del 1968 dins el moviment conegut com la Canción Popular Aragonesa.
Les seves composicions, profundament líriques, descriuen els greus problemes del camp a l’Aragó i la difícil situació del català a la frontera de la llengua.
(Oriola, Baix Segura, 1647 – Toledo, Castella, 25 febrer 1710)
Compositor. Conegut habitualment per Joan de Paredes. El 1688 fou notari de la Inquisició a Toledo, mestre de capella a Las Descalzas Reales, de Madrid (1691-1705) i, des del 1706, a la catedral de Toledo.
Compongué música d’església, Tonos i Solos humanos, i publicà un escrit sobre la Prevención de la ligadura (1694).
(València, 1857 – juny 1925)
Pianista, compositor i professor de música. Exercí a Alacant (1874) i a València (1891). Fundà una acadèmia de piano i dirigí, entre d’altres, l’orquestra de la Societat de Concerts.
És autor de Prontuario de instrumentación, d’un bon nombre de sarsueles i de diverses obres de música simfònica, coral, de cambra i de piano.
(Alcoi, Alcoià, 5 febrer 1935 – València, 7 juliol 2005)
Compositor i pedagog. Estudià a París amb O. Messiaen. Ha estat professor i director del Conservatori de València.
Les seves obres Sinfonietta, Tres danses valencianes i Simfonia muntanyenca han rebut diversos premis. També és autor d’un Concert per a violí i orquestra, d’una Elegia per a violoncel i piano, de diverses marxes i pasdobles per a banda, i de composicions per a veus.
(Perpinyà, 9 gener 1887 – Sant Joan de Pladecorts, Vallespir, 6 desembre 1936)
Compositor. Autor del ballet Le voile des fées (1914), del poema coral sobre text de Ferdinand Lot amb el títol de La nymphe (1923), i, més tard, de Les bruixes del Cadí, peça per a violí i piano.
Deixà inèdita una gran part de la seva obra.
(Tarragona, segle XIX – Madrid ?, segle XIX)
Compositor. Residí molts anys a Madrid, on foren estrenades gairebé totes les seves obres.
(València, 3 setembre 1885 – Madrid, 8 setembre 1963)
Compositor i director. Germà de Lluís i de Manuel. El 1916 fundà a Madrid la orquestra que portava el seu nom, i al cap de dos anys el primer gran cor mixt de Madrid. Fou un gran pedagog musical.
Publicà La música en la escuela, Cómo se enseña el canto y la música, i nombroses col·leccions de cants folklòrics.
(València, 2 juny 1848 – 16 agost 1929)
Compositor. La seva producció és reduïda.
Destacà més com a crític musical a la premsa valenciana.
(País Valencià, segle XVII – 1684)
Organista i compositor. Fou capellà cantor a la capella reial de Madrid.
Se n’han conservat salms, motets, nadales i altres obres.
Dades dels Països Catalans 