(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Comerciant. Fill d’Antoni Bonaventura Gassó, al qual succeí com a secretari de la junta de comerç de Barcelona i consolidà la posició material de la família en casar-se amb una néta d’Erasme de Gònima.
Fou el pare d’Erasme Gassó i de Janer (Barcelona, segle XIX) Comerciant. Consta el 1852 com el 56è contribuent de Barcelona.
(Barcelona, 1874 – 1944)
Escriptor. Regentava una botiga de bastons al passatge Bacardí.
Escriví a “El Diluvio”, traduí La vida de les abelles (1929), de Maeterlinck, i publicà un recull d’articles (Política, 1930).
(Vic, Osona, 1802 – Saragossa, Aragó, 1863)
Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Josep, junt amb el qual crearen diverses empreses.
El 1862 els seus fills Pere i Manuel Garriga i Nogués quedaren com a únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills, per la sortida de l’empresa del seu germà i els fills d’aquest, Josep i Joan Garriga i Vergés.
(Vic, Osona, 1800 – Barcelona, 1877)
Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Manuel, junt amb el quals crearen (1831) a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències.
Posteriorment, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits.
El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el 1862, es retiraren Josep i els seus fills Josep Garriga i Vergés (Barcelona, segle XIX) i Joan Garriga i Vergés (Barcelona, segle XIX – 19 novembre 1886), amb la qual cosa restà a les mans dels seus nebots Pere i Manuel Garriga i Nogués.
(Vic, Osona, segle XVIII – Barcelona, segle XX)
Família de comerciants i banquers (després Garriga-Nogués), iniciada per Josep Garriga.
(Barcelona, segle XIV – abans 1397)
Mercader. El 1374 era oïdor de la generalitat de Catalunya.
Traduí per primera vegada al català el Corbatxo de Boccaccio, força defectuosa i amb molts italianismes de lèxic i sintaxi.
En fou feta una edició a Barcelona el 1498, però no se’n conserva cap exemplar. Actualment hi ha una còpia del manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid, que fou editada el 1935 per Francesc de B. Moll.
(Barcelona, 1885 – 1965)
Consignatari de vaixells. Germà de Josep i d’Emili.
President de l’Associació de Consignataris de Barcelona (1928-32 i 1945-60) i vicepresident de la Cambra de Comerç i Navegació (1954-57) i de la Junta d’Obres del Port de Barcelona (1946-47).
Fou el fundador de la Mútua d’Accidents Portuaris.
(Capellades, Anoia, 1773 – Barcelona, 1852)
Comerciant de colonials. Primer marquès de Casa Fontanelles (1849).
Establert a Vilanova i la Geltrú, durant el Trienni Constitucional s’establí a Barcelona. Organitzà un petit negoci de banca i des del 1842 fou comissionat del Banco de San Fernando.
Membre de diverses societats, era de la junta de govern dels Caminos de Hierro del Norte de España. Defensor del proteccionisme, el 1830 va ésser vocal de la Junta de Comerç.
El 1852 promogué un procés d’usurpació d’estat civil contra un impostor que pretenia d’ésser un fill seu segrestat el 1845 i que fou famós (durà fins al 1865) per les doctrines jurídiques establertes amb motiu de la seva discussió.
(Catalunya, segle XV – Cadis, Andalusia, 1522)
Mercader. Establert a Cadis, ajudà a finançar a Alonso Fernández de Lugo la conquesta de Tenerife en 1494-96, on estigué posteriorment fins al 1518 i on rebé bons repartiments de terres.
Fou regidor (1513) de nomenament reial i escrivà públic per oposició, tot i que alguns castellans s’hi oposaren tractant-lo d’estranger.
Fundà la capella de la Mare de Déu de Montserrat al convent de Sant Miquel. Aquesta capella seria coneguda per capilla de los catalanes.
(Torredembarra, Tarragonès, segle XIX – Barcelona, 1855/60)
Comerciant de colonials. Durant el Trienni Liberal participà en una junta administrativa de cabals públics.
Juntament amb els fundadors del Banc de Barcelona intentà d’aturar la crisi d’aquest banc el 1848 retirant-hi paper i posant-hi argent. Participà com a associat en nombroses empreses mercantils.
Els seus fills Eduard i Marià foren fabricants i participaren en diverses societats comercials.
Dades dels Països Catalans 