(Barcelona, 1923 – 1927)
Col·lecció de narracions breus. Fundada per Antoni Monplet i dirigida per Francesc Esteve.
Hi aparegueren sobretot autors vuitcentistes i modernistes: Àngel Guimerà, Prudenci Bertrana, Narcís Oller, Enric de Fuentes, Rafael Nogueras i Oller, Cristòfor de Domènech, Santiago Rusiñol, Raimon Casellas, Víctor Català i Joan Puig i Ferrater, entre altres. Entre els illustradors hi havia Toni, Passarell, Gols, etc.
N’aparegueren una cinquantena de títols.
(Catalunya, 1954 – 1962)
Sèrie de novel·les breus i de preu popular. Iniciada, amb el nom de Col·lecció Lletres, per Joan Grases (1953). En canviar de nom, se’n féu càrrec Albertí Editor, des del número vuit fins al seixanta-vuit.
Fou un bona -i de vegades primera- tribuna per a narradors de la postguerra i també d’èpoques anteriors. Publicà sengles antologies de contistes balears i valencians i alguna versió francesa, portuguesa i basca.
(Barcelona, 1853 – 2 agost 1927)
Industrial i col·leccionista d’art. Succeí al seu pare, Josep Antoni Muntadas i Campeny, en la direcció de l’empresa tèxtil de la família.
Fou remarcable la seva tasca en algunes activitats financeres.
Va formar una magnífica col·lecció de pintura, estatuària, orfebreria i mobiliari dels segles XIV i XV.
El seu germà Manuel Muntadas i Rovira (Barcelona, segle XIX – segle XX) fou escriptor, autor de Balades wagnerianes (1910) i Probable origen català de les llegendes del Sant Graal (1910).
(Olot, Garrotxa, 23 març 1856 – Figueres, Alt Empordà, 14 gener 1937)
Col·leccionista. Germà de Francesc.
Reuní més de vint-i-cinc mil ex-libris i fou president de la Unión Ibérica de Ex libris.
Un altre germà seu fou Jordi Monsalvatje i Fossas (Olot, Garrotxa, 1872 – Figueres, Alt Empordà, 1922) Banquer. Inicià el 1904 la seva col·lecció d’ex-libris, que assoliria més de 15.000 mostres. Publicà diversos articles sobre la seva especialitat.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1925 – 1936)
Col·lecció literària. Fundada i impresa per Joan Oliver, Josep Carner, Francesc Trabal, Carles Riba, Guerau de Liost i Armand Obiols.
Entre el 1925 i el 1935 publicà una dotzena d’obres d’alguns dels seus fundadors i d’altres escriptors.
El 1936 es fusionà amb Proa, i el 1965 fou represa per l’editorial Aymà.
(Catalunya, 1915 – 1922)
Col·lecció popular dels coneixements indispensables.
Publicada pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, i dirigida per Eugeni d’Ors.
Hi col·laboraren els millors especialistes catalans i publicà també resums d’obres clàssiques d’autors estrangers.
Hi foren editats uns cinquanta títols i és el primer intent reeixit a la Catalunya noucentista d’una mena d’enciclopèdia popular en volums breus i monogràfics.
(Barcelona, 22 maig 1901 – 11 novembre 1995)
Marxant, promotor d’art i editor. Després d’iniciar-se com a editor, en tornar d’un viatge a París, fundà l’Organització Joan Merli, societat que adquirí obres d’art per als seus associats.
Impulsà diverses publicacions d’art (“La Mà Trencada”, “Quatre Coses”, “Les Arts Catalanes” i “Art”, i fou assessor artístic de la Generalitat republicana.
Publicà 33 pintors catalans (1937).
Exiliat a Buenos Aires el 1939, hi fundà l’editorial Poseidón i la revista cultural “Cabalgata” i dirigí la publicació dels exiliats “Catalunya” (1947). Tornà a Barcelona el 1971.
Esporàdicament, ha conreat la literatura de creació.
(Barcelona, 1866 – 1880)
Revista especialitzada en numismàtica. N’aparegueren cinc volums i solia constar d’uns 300 pàgines amb il·lustracions.
És la primera revista de la seva especialitat apareguda a l’estat espanyol i fou dirigida per Àlvar Campaner i Fuertes.
Tingué col·laboradors tan destacats com C. Pujol i Camps, el mateix A. Campaner, V. Vázquez Queipo, J. Cabré i Aguiló, A. Heiss, A. Pedrals i Moliné i J. Zobel de Zangroniz, entre d’altres.
(Barcelona, 1855 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 17 agost 1921)
Col·leccionista i mecenes.
Fundador de l’Escola Massana de Barcelona, dedicada a l’ensenyament de les belles arts i els oficis artístics.
Llegà a la ciutat una important biblioteca de temes sumptuaris i d’indumentària.
(Girona, 1900 – Barcelona, 1988)
Crític i promotor d’art. Estudià dibuix i pintura a Llotja (Barcelona), però el contacte amb l’obra de promoció plàstica del marxant Dalmau el féu decantar cap a la crítica d’art i la defensa de les noves tendències.
El 1920 donà a conèixer el Primer Manifest Vibracionista. Fundà i dirigí la revista d’art “Parthenon” i col·laborà en diversos diaris i publicacions, com ara la revista “Jano”, de la qual fou crític d’art.
Promocionà el Cicle Experimental d’Art Nou, a les galeries Jardin, de Barcelona (1948).
La montaña iluminada és un recull d’articles crítics que publicà arran de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929.
Dades dels Països Catalans 