(Barcelona, 10 juny 1881 – París, França, 13 febrer 1968)
Col·leccionista d’art i crític. De jove practicà l’escultura i la poesia, i fou un dels assidus assistents a Els Quatre Gats.
Amic i acompanyant de Picasso, del qual fou, a més, secretari particular, recollí al llarg de la seva vida un gran nombre d’obres del pintor, de les quals feu donació al Museu Picasso de Barcelona (1960).
Va publicar abundants articles i alguns llibres sobre el pintor.
(París, França, 13 juny 1891 – Madrid, 1979)
Metge i col·leccionista. Germà d’Emili. Estudià a Barcelona, on exercí la seva carrera. Tenia un bon prestigi professional.
Reuní una valuosa col·lecció de miniatures navals, així com d’objectes artístics de tema mariner.
Fou conseller d’Assistència Social de la Generalitat durant el període en que l’esmentat organisme fou controlat pel govern de la República espanyola (1935).
El 1951 fou nomenat primer marquès pontifici de Roviralta de Santa Clotilde.
(Sitges, Garraf, 1881 – Barcelona, 1935)
Escriptor, col·leccionista i farmacèutic. Fill del pintor Joan Roig i Soler, i germà de Josep. Es llicencià en farmàcia el 1906.
Dedicat a l’estudi de la cultura marinera catalana, fou, sens dubte, el millor especialista català sobre temes mariners. Va escriure, entre altres obres, Blanes marítim, notes històriques (1974), Blanes marítim, apèndix (1929), La pesca a Catalunya (1927), La marina catalana del vuit-cents (1929) i Sitges dels nostres avis (1934).
Amb Joan Amades i Gelat publicà, en el “Butlletí de Dialectologia Catalana”, Vocabulari de l’art de la navegació i de la pesca (1924) i Vocabulari de la pesca (1926).
El 1923 va guanyar el premi atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans al millor vocabulari marítim. Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya en 1899-1901.
(Barcelona, 24 desembre 1864 – febrer 1898)
Arquitecte. Fill d’Elies Rogent i Amat. Titulat el 1887.
Entre altres obres restaurà i reformà l’edifici on s’establiria el Cau Ferrat de Sitges (1892).
Publicà Architecture moderne de Barcelone (1897) i Catedral de Barcelona (1898).
Foren fills seus Joan i Elies Rogent i Massó.
Fou germà seu Josep Rogent i Pedrosa (Barcelona, 1867 – 1933) Advocat i col·leccionista d’art. Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i tresorer de la Junta de Museus. Col·laborà en el rescat de les pintures romàniques que formaren el nucli del Museu d’Art de Catalunya.
(Barcelona, 7 juliol 1879 – 4 setembre 1961)
Dibuixant, daurador, decorador i col·leccionista. Fill de Dionís Renart i Bosch i germà de Dionís.
Sobresortí pels seus treballs decoratius menors i per la seva activitat com a restaurador.
Dibuixà magnífics ex-libris. La reproducció de molts d’ells figura en un àlbum especial editat en 1907.
Destacà per la seva intensa activitat dins la vida artística catalana, com a cooperador eficaç de moltes iniciatives. Té bon nombre de dibuixos, esbossos i notes sobre aspectes de Barcelona al Museu Històric de la Ciutat.
Amb Pere Ricart fundà, en 1903, el Foment de les Arts Decoratives.
(Catalunya, 1839 – 1888)
Col·lecció de llibres. Seguint la línia de les relacions de viatges i dels llibres de litografies, aleshores molt d’actualitat, es proposava donar a conèixer les antiguitats i monuments d’Espanya acompanyats de comentaris literaris i històrics.
La idea sorgí de Francesc Xavier Parcerisa, que s’encarregà de les litografies, i comptà amb l’ajuda de Pau Piferrer per a la part literària.
El primer sobre Cataluña aparegué, per fascicles i amb gran èxit de públic, redactat amb un marcat to romàntic i sense gaire objectivitat històrica, que augmentà, però, notablement en el volum de Mallorca (1842) i posteriors.
La mort de Piferrer deixà incompleta el segon volum de Cataluña i el d’Aragón, que foren acabats, respectivament, per Francesc Pi i Margall i J. M. Quadrado.
Del 1888 al 1891 es féu una segona edició en la qual figuraven dos volums de València (1887-89) de Teodor Llorente, i el de Mallorca fou ampliat per Quadrado amb el títol de Las Islas Baleares (1888); fou il·lustrada de nou per diversos autors, especialment Xumetra.
Modernament han estat fetes edicions facsímils dels volums de Cataluña (1939, 1948), Mallorca (1949) i Las Islas Baleares (1969).
(Palma de Mallorca, juliol 1954 – )
Col·lecció de llibres de butxaca, destinats a divulgar obres en prosa d’autors moderns, catalans i estrangers, iniciada per l’Editorial Moll. A partir del volum 71 (1968) canvià de presentació i adoptà un format una mica més gran.
Publicà seccions de literatura moderna, clàssics antics, ciències socials, tècnica i ciència de la natura. Del 1956 al 1964 publicà anualment un volum extraordinari de tipus miscel·lani, titulat “Cap d’any”, amb articles, cròniques sobre la vida cultural dels Països Catalans i bibliografia de l’any anterior.
La Biblioteca Raixa tingué dos precedents: una sèrie de bibliòfil amb el mateix nom, començada el 1945 per Llibres Mallorca, de la qual només sortiren dos volums, i els quaderns literaris “Raixa”, dirigits per Francesc de B. Moll, amb l’assessorament de Manuel Sanchis i Guarner i la col·laboració d’un bon nombre d’escriptors, dels quals -per problemes de censura- només pogué aparèixer el número 1 (gener 1953), completat amb el volum Raixa. Miscel·lània de literatura catalana, corresponent als cinc fascicles restants de l’any 1953.
Enllaç: Biblioteca Raixa
(Girona, 27 octubre 1843 – Madrid, 28 desembre 1891)
Historiador, advocat i numismàtic. Germà de Joaquim.
A Girona fou un dels fundadors de l’Asociación Literaria (1872) i del Memorial Numismático Español. Participà a la “Revista de Gerona”.
Fou secretari de Víctor Balaguer i membre de l’Academia de la Historia (1886), de l’Acadèmia de Belles Arts i de l’Institut Arqueològic de Roma.
S’especialitzà en l’estudi històric de la guerra dels Segadors, a la qual dedicà Gerona en la revolución de 1640 (1880, 1881), Melo y la revolución de Cataluña de 1640 (1886) i l’edició de la Crònica de Miquel Parets (1888-93).
Publicà també treballs de numismàtica gironina i un nomenclàtor de la província.
(Barcelona, 1916 – vers 1980)
Col·lecció fundada per J.M. López-Picó, com a complement de la publicació “La Revista”.
Hom hi publicà sobretot autors catalans, molt heterogenis; fins a l’esclat del 1936, edità 143 títols, entre els quals Les estances de Carles Riba, Les noves valors de la poesia catalana de Joaquim Folguera, Goethe en la literatura catalana de Manuel de Montoliu, Literatura catalana. Perspectiva general de Lluís Nicolau d’Olwer i Les planetes del verdum de Josep Carner.
La col·lecció fou represa el 1949 i continuada el 1950 per Editorial Barcino; d’aquesta etapa cal destacar La poesia de Joan Maragall d’Arthur Therry i Epistolari Carles Riba-J.M. López Picó.
(Barcelona, 2 juliol 1882 – 20 juny 1956)
Industrial i col·leccionista.
Conegut per la protecció que donà als artistes catalans i per la importantíssima col·lecció d’obres d’art que reuní, especialment d’artistes catalans modernistes (Casas, Rusiñol), postmodernistes (Nonell, Mir, Picasso) i del grup de Les Arts i els Artistes.
L’any 1932 cedí la part de pintura, escultura i ceràmica a la Generalitat de Catalunya i a l’ajuntament de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 