Arxiu d'etiquetes: ciutadans/es

Minguella i Llunell, Francesc

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Notari i ciutadà honrat de Barcelona. Germà d’Antoni. Fou arxiver de la Generalitat durant la guerra de Successió.

S’encarregà de la millora del camí de Mataró a Barcelona amb motiu de l’arribada d’Elisabet de Brunsvic, promesa de Carles d’Àustria que desembarcà a Mataró.

El 1713 assistí a la Junta de Braços, pel Braç Reial, on es decidí de continuar la resistència contra Felip V. Va romandre a Barcelona durant el setge. El 1713 ingressà al Consell de Cent.

El 1714, en caure Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.

Minguella, Ignasi

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà.

El 1708 era coronel de la Coronela o milícia popular local, que tant heroicament lluità contra el setge borbònic dirigit pel duc d’Orleans, fins que la plaça fou obligada a capitular, si bé en condicions molt honroses.

Mercadera

(Peralada, Alt Empordà, segle XIII – després 1325)

Personatge. Ha esdevingut famós per l’esment que en fa Muntaner a la seva Crònica.

Era una dona que tenia una botiga de merceria a Peralada. Durant el setge de la vila per les forces franceses de Felip III l’Ardit, el 1285, ferí i féu presoner un cavaller francès, en una lluita singular que el cronista explica amb detall al capítol 124 de la seva obra.

Na Mercadera vivia encara el 1325.

Mas i Duran, Francesc

(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)

Ciutadà de Barcelona. Germà d’Eudald. Actuà com a capità de la Coronela el 1706, durant el setge frustrat de Felip V contra Barcelona.

El 1709 era capità de granaders del regiment que defensà el front de Vic davant l’ofensiva francesa. Pel juliol de 1711 fou nomenat coadjutor del mestre racional de Catalunya.

Durant el setge de la capital del 1713-14 fou capità de la Coronela i encarregat d’un pla per a dur falses notícies als borbònics per propiciar un assalt general que pogués ésser rebutjat desastrosament, pla que finalment fou suspès.

El 26 de juliol de 1714 fou ferit de metralla quan era de servei a primera línia. Morí durant els ferotges combats per la possessió del convent de Sant Pere.

Martell, Pere

(Catalunya, 1181 ? – Benissa, Marina Alta, 1244 ?)

Ciutadà de Barcelona i antic còmit de galeres.

Segons el Llibre dels Feyts, fou un dels qui proposaren a Jaume I la conquesta de Mallorca, a causa de la coneixença que en tenia. Oferí un banquet a Tarragona (1228), on s’havien aplegat el monarca i els seus nobles arran de l’acabament de la guerra de l’Urgell.

Com a beneficiari del repartiment de Mallorca, rebé cases i terres a Palma de Mallorca, Algamets i Sineu.

Marimon, Joan Bernat de

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà de Barcelona. Abraça la causa de la generalitat a la guerra contra Joan II i serví a la marina.

El 1463, amb una galera i altres naus de Barcelona, obtingué diversos èxits contra embarcacions reials.

Aquest pot ésser l’homònim que el 1484, com a delegat de Barcelona, protestava davant els Reis Catòlics per l’establiment de la inquisició a Catalunya.

Marcús, Bernat

(Barcelona, segle XII)

Burgès. Home molt ric, tenia moltes propietats a la ciutat i a Montjuïc.

Encara que no pertanyia a la noblesa, tenia tant de prestigi que des de mitjan segle XII entrà a formar part del consell del comte Ramon Berenguer IV.

El 1152 signà el testament de la reina Peronella, el 1157 actuà en el tribunal comtal i el 1164 estigué present en la cerimònia del traspàs dels drets reials de Peronella a favor d’Alfons I el Cast.

A Barcelona, a l’actual plaça de Marcús, es conserva una capella (dedicada a la Mare de Déu de la Guia) que féu construir en fer donació dels terrenys per al cementiri dels pobres.

Llull i Llull, Galceran Tomàs

(Catalunya, segle XV – després 1557)

Cavaller. Fill de Romeu Llull i Tàrrega i de Joana Llull i Llull i germà de Joan, junt amb el qual fou un dels recipiendaris del privilegi de ciutadà honrat de Barcelona del 1510. Fou conseller en cap (1533 i 1552).

Fou el germà de:

Llull i Llull, Joan  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Fou el pare de Galceran Pau i d’Elisabet Joana Llull i Sestrada.

Llull i de Gualbes, Romeu

(Barcelona, segle XIV – Catalunya, 1410)

Fill de Joan Llull i d’Agnès de Gualbes.

Fou l’iniciador de la línia de Romeu o del Born, que tenia la important possessió de la Verneda d’En Llull (que s’estenia entre els termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar). Posseïa una important biblioteca.

Fou pare de Joan Llull i Marquet.

Llull -llinatge-

(Barcelona, segle XIII – segle XVII)

Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniats des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.

El primer del qual es té notícia és d’un Ramon Llull (1248). Llur fortuna era considerable: rendes, cases i terres, la torra d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc. Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull (ara, el Born), i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa Caterina.

Es pot establir la seva genealogia des de Romeu Llull (mort 1362/63). Hom troba també aquest llinatge vinculat a l’Escola de Mestres Ramon Llull, de Barcelona, de la qual eren administradors el 1447, juntament amb Felip de Farrera.

Això fa pensar que els Llull de Mallorca pertangueren també a una línia d’aquest llinatge. Aquesta línia sembla que fou iniciada per Ramon Llull, pare del beat Ramon Llull.