(Castelló de la Plana, 25 març 1744 – monestir de la Valldigna, Safor, novembre 1816)
Hel·lenista. Monjo cistercenc i catedràtic de grec a la universitat de València (1781-1801).
Publicà Exhortación al estudio de las lenguas orientales (1786) i Silabario metódico (1803).
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)
Abat de Benifassà. Elegit per primera vegada el 1692, i reelegit dues vegades més.
Impulsà la construcció del claustre modern. Augmentà molt el fons de la biblioteca.
Fou definidor de l’orde i diputat. Eclesiàstic de la Generalitat Valenciana.
(País Valencià, segle XVI – Benifassà, Baix Maestrat, segle XVII)
Darrer abat triennal de Benifassà. Fou elegit el 1611 i reelegit el 1617.
Del seu temps fou l’entrada del monestir a la Congregació de comunitats cistercenques de la Confederació, i l’adopció del termini abacial general de quatre anys.
Obtingué l’exempció de tributs que el monestir pagava habitualment a la Cúria de Roma.
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat, segle XVI – Benifassà, Baix Maestrat, 1579)
Abat del monestir cistercenc de Benifassà, el primer dels triennals. En la pràctica fou abat perpetu, ja que resultà reelegit vuit vegades, fins a la seva mort.
Fou el primer Diputat Eclesiàstic de la Generalitat valenciana després que aquest càrrec deixà necessàriament de recaure sobre l’arquebisbe de València.
Féu moltes millores al seu monestir, sobretot pel que fa al servei d’aigües i a la consolidació de les muralles.
Antoni Balaguer (Algaida, Mallorca, 1723 ? – Palma de Mallorca, 1783) Franciscà observant. És autor de diverses obres, entre les quals destaquen Significat de les vuit parts de l’oració, Diccionari mallorquí, Compendi de la vida d’en Ramon Llull i Vides de sants, en imatges.
Joan Balaguer (Illes Balears, 1859 – 1915) Actor. Conreà amb èxit el teatre en castellà i obtingué bons triomfs a Madrid.
Joan Baltasar Balaguer (València, segle XV – segle XVI) Poeta i eclesiàstic. Religiós cistercenc. El 1489 ingressà al monestir de la Valldigna, i en fou prior l’any 1504. Escriví poesia original i traduccions al català d’altres obres de diverses llengües, sempre d’inspiració religiosa.
Marià Balaguer (Catalunya, segle XIX – Cuba, segle XIX) Independentista cubà. Defensà l’emancipació de l’illa, a despit de les persecucions de les autoritats.
Ramon Balaguer (Catalunya, segle XV) Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
(Illes Balears, segle XV)
Frare cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Santa Maria la Reial, de Mallorca. El príncep de Viana el nomenà almoiner seu el 1458.
L’abat de Poblet, de qui depenia Santa Maria, anul·là el nomenament i féu reconèixer al príncep que l’almoiner havia de ser-li designat per l’abat pobletà. Aquest, salvat el prestigi, nomenà el mateix Vinyoles, el qual ocupà el càrrec prop del príncep. Més tard fou abat de Santa Maria la Reial.
(Catalunya, segle XII – Elna ?, Rosselló, segle XIII)
Prelat i monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet.
El 1209 fou nomenat bisbe d’Elna, càrrec que anys després ocuparien, successivament, dos abats pobletans.
(Catalunya, segle XVI – Itàlia, segle XVII)
Monjo cistercenc. És autor d’obres religioses. Residí molt de temps a Itàlia.
Traduí a l’italià algunes obres castellanes.
(Catalunya, segle XVI – Santes Creus, Alt Camp, segle XVI)
XXXIV Abat perpetu del monestir de Santes Creus (1593- ? ).
Fou comissari general de l’orde del Císter.
(Catalunya, segle XVIII – Poblet, Conca de Barberà, segle XVIII)
Monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet.
És autor d’alguns memorials exposant la situació de Catalunya al seu temps. Els adreçava a la cort espanyola i al primer ministre Floridablanca.
Dades dels Països Catalans 