Arxiu d'etiquetes: cirurgians/es

Puig-sureda i Sais, Joan

(l’Escala, Alt Empordà, 23 juliol 1880 – Barcelona, 19 desembre 1978)

Metge cirurgià. Acabà els estudis, cursats a Barcelona, l’any 1901. Fou deixeble de Salvador Cardenal i de Ribas i Ribas.

Ha exercit càrrecs docents a la Universitat de Barcelona: encarregat de càtedra de terapèutica quirúrgica (1931), professor agregat per nomenament del patronat de la Universitat Autònoma i encarregat de càtedra de patologia quirúrgica (1939).

Presidí el Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana (Perpinyà 1936) i el Primer Congrés Espanyol de Cirurgia (Barcelona 1949).

Fou fundador i primer director de la Colección Española de Monografías Médicas (1940).

Des del 1942 fins a la jubilació fou cap del Servei de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.

Puig, Francesc -cirurgià-

(Barcelona, 1720 – Vilassar de Dalt, Maresme, 3 gener 1798)

Cirurgià. Exercí la professió a l’exèrcit. Més tard fou professor i vice-president del Col·legi de Cirurgia de Barcelona.

Publicà una Osteología metódica (1768) i un Tratado teórico-práctico de las heridas de armas de fuego (1782).

Anà a residir a Palma de Mallorca, on fundà el Col·legi de Cirurgia de Palma. Hi publicà un Plan para perfeccionar los estudios de cirugía… (1790).

El 1793 tornà a Barcelona.

Mendoza Rueda, Antonio

(Màlaga, Andalusia, 13 abril 1811 – Barcelona, 9 setembre 1872)

Cirurgià. Es llicencià en medicina a Madrid, i ingressà a la sanitat militar.

Fou destinat a l’hospital militar de Barcelona, i el 1844 fou nomenat catedràtic d’anatomia d’aquesta ciutat.

President de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, creà, amb Giné, “El Compilador Médico” (1865).

Publicà Estudios clínicos de cirugía (1847).

Ley i Gracia, Adolfo

(Las Palmas, Canàries, 21 abril 1908 – Barcelona, 14 desembre 1975)

Neurocirurgià. Cursà els estudis de medicina a Barcelona.

Fou cap del Servei de Neurocirurgia a l’hospital Clínic de Barcelona i membre fundador de la Sociedad Luso-Española de l’especialitat. Dirigí l’Escola Professional de Neurocirurgia (1975).

És autor de Tumores intracraneales i Abscesos cerebrales, entre altres obres, i de diversos capítols de la Patología médica, de Pedro i Pons.

Ginesta i Segòvia, Agustí

Deixa un comentari

(Piera, Anoia, 1756 – Madrid, 19 octubre 1815)

Cirurgià i pedagog. El 1788 fou nomenat catedràtic del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, i el 1789, del de San Carlos de Madrid.

Fou cirurgia de cambra del rei (1801) i acadèmic de la llengua.

Publicà El Conservador de los niños (1797).

Galli i Camps, Lleonard

Deixa un comentari

(Tarragona, 1751 – Madrid, 1830)

Metge. Fou cirurgià militar i de cambra de Carles III de Borbó i professor al Colegio de Cádiz.

Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona i de la junta de govern de la facultat de Barcelona. Ideà un seguit de llits i de cadires per als convalescents de fractures.

Publicà, entre altres obres professionals, Nuevas indagaciones sobre las fracturas de la rótula… (1795) i Disertación.

Defensà la unió dels estudis de medicina i cirurgia.

Esquerdo i Esquerdo, Àlvar

2 Respostes

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 24 febrer 1853 – Barcelona, 25 abril 1921)

Cirurgià. Germà de Pere. Estudià a València i completà la seva formació a Barcelona, on es llicencià (1878) i es doctorà a Madrid l’any següent.

Ingressà a l’Hospital de la Santa Creu el 1880 (en fou metge numerari el 1882), i on fundà el servei de ginecologia. El 1886 obtingué el nomenament de cirurgià de l’Hospital del Sagrat Cor i treballà al costat de Salvador Cardenal.

President de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1891-93) i el 1897 ingressà a l’Acadèmia de Medicina.

Fundà i codirigí la “Revista de Medicina, Cirugía y Farmacia”, formà part del consell de redacció d'”Annals de Medicina”. Col·laborà en diverses revistes mèdiques i publicà algunes obres mèdiques importants.

Costejà la construcció d’unes escoles públiques a la Vila Joiosa (1919).

Castells i Comas, Josep

Deixa un comentari

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 6 desembre 1808 – Barcelona, 9 agost 1850)

Metge i cirurgià. Catedràtic d’anatomia del Col·legi de Cirurgia (1835), el 1838 ingressà en el cos militar de sanitat i el 1843 obtingué la càtedra d’anatomia de la Facultat de Medicina de Barcelona.

Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Col·laborà activament en els congressos científics de Florència (1842) i de Nàpols (1846), contribuí a la introducció de l’anestèsia amb èter (1847) i traduí al castellà el Diccionario de Medicina, Cirugía, Farmacia, Medicina legal, etc, de Nyster (1848).

Caralps i Riera, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 març 1942 – )

Metge cirurgià. Es llicencià el 1965 i s’especialitzà en cirurgia toràcica al Maimonedes Medical Center de Nova York i en cirurgia càrdio-vascular a la universitat d’Illinois.

Cap de la unitat de cirurgia cardíaca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, el maig 1984 dirigí l’equip que efectuà la primera trasplantació de cor dels Països Catalans, fet que inicià el programa de trasplantacions cardíaques dutes a terme per aquest equip en el mateix hospital.

Canivell i de Vila, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 abril 1721 – 4 març 1797)

Metge cirurgià. Fou professor i director del Colegio de Cirugía de Cadis, vicepresident de l’Academia de Cirugía de Cadis, cirurgià honorari reial i cirurgià major de l’Armada (1771).

Esdevingué famós per les seves operacions de litotomia.

Publicà Tratado de vendajes i apósitos (Barcelona, 1763) i Tratado de las heridas de arma de fuego (Cadis, 1789).