(Vigo, Galícia, 6 juny 1870 – el Masnou, Maresme, 17 octubre 1935)

Cirurgià. Cursà la carrera a la Universitat de Barcelona. Amplià estudis d’anatomia a París.

L’any 1897 ingressà, per oposició, a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, on fou deixeble dels cirurgians Cardenal i Esquerdo; des del 1906 dirigí un servei de cirurgia a l’esmentat hospital.

Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya (1922-24), de l’Institut Mèdico-Farmacèutic, de la Societat de Cirurgia de Barcelona i de la Lliga Catalana contra el Càncer, i el 1932 de l’Associació de Metges de Llengua Catalana.

És autor de: Urgent necessitat de la creació de Sanatoris Marítims a Catalunya (1913), Resultados lejanos de la gastroctomía (1928), Fundamentos de la indicación y de la técnica quirúrgica en las enfermedades de la vejiga i conductos biliares (1932), entre d’altres.