Arxiu d'etiquetes: cineastes

Amorós i Andreu, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 juny 1936 – Madrid, 15 novembre 2016)

Operador cinematogràfic. Es féu notar particularment en el curtmetratge Cercles (1967), de Ricard Bofill, en Dante no es únicamente severo (1967), de Jacint Esteva i Joaquim Jordà, i Cada vez que… (1968), de Carles Duran.

Després de crear una llum pròpia per als films de l’Escola de Barcelona i de passar un llarg període dedicat a la publicitat, ha esdevingut un dels directors de fotografia del cinema espanyol més importants.

Entre els seus treballs més destacats hi ha Hablemos esta noche (1982) de P. Miró, Fanny Pelopaja (1984), Tiempo de silencio (1986) i Si te dicen que caí (1989) de V. Aranda, Padre nuestro (1985) i Diario de invierno (1988) de F. Regueiro, Sé infiel y no mires con quién (1985) i El año de las luces (1986) de F. Trueba, Dragon Rapide (1986) de J. Camino, Esquilache (1988) de J. Molina, Cómo ser mujer y no morir en el intento (1991) d’A. Belén, etc.

Amor que mata

3 Respostes

(Catalunya, 1911)

Film dirigit per Joan M. Codina i fotografia de Fructuós Gelabert. Produït per Films Barcelona.

Especialment notable per la bellesa fotogràfica, l’escenificació i l’ús dramàtic de la profunditat de camp. És una de les millors peces barcelonines del període.

Amich i Bert, Josep

3 Respostes

(Lleida, 19 març 1888 – Madrid, 5 maig 1965)

“Amichatis”  Comediògraf, cineasta i periodista. Col·laborador en periòdics satírics, com “Papitu” i “L’Esquella de la Torratxa”, i director del diari radical “Renovación” (1934-36).

Amb l’empresari Sugranyes introduí la revista al teatre còmic i esdevingué l’autor més conegut del Paral·lel, gràcies a Josep Santpere, que li estrenà més de cent obres (entre les més populars Les dones de tothom, 1918, Amàlia, 1918 i Baixant de la Font del Gat o La Marieta de l’ull viu, 1924, aquesta escrita amb la col·laboració de Gastó A. Màntua, i portada al cinema el 1927). Fundà “El Día Gráfico” i “Los Miserables”.

Exercí de guionista (Las peripecias de Baby, 1916), operador, productor i director (Una apuesta original, 1918, Caramellas, 1928) de firma catalana i obrí uns estudis de sonorització a Barcelona.

Intervingué també en les pel·lícules Los arlequines de seda y oro (1919) i La noia del càntir (1928).

Exiliat a Xile el 1939, retornà a la Península i morí a Madrid.

Alsina Thevenet, Homero

Deixa un comentari

(Montevideo, Uruguai, 6 agost 1922 – 12 desembre 2005)

Periodista i escriptor cinematogràfic. Fill de pare català. El 1976 s’instal·là a Barcelona.

Historiador rigorós del cinema, ha escrit, entre altres obres: Censura y otras presiones sobre el cine (1972), Crónicas de cine (1973), Cine sonoro americano y los Oscars de Hollywood (1975), El libro de la censura cinematográfica (1977), Chaplin, todo un mito (1977) i, en col·laboració amb Joaquim Romaguera, Fuentes y Documentos del Cine (1981).

Acosta i Moro, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 abril 1941 – 28 maig 2014)

Dibuixant, escriptor i cineasta. Des del 1955 realitzà un gran nombre de treballs publicitaris. També treballà com a decorador.

A partir de 1959 s’ha especialitzat en la il·lustració de llibres. El 1960 fou nomenat director artístic de l’Editorial Mateu, on féu una gran tasca tant de direcció com d’il·lustració.

Fou també un important fotògraf a mitjans dels anys 1960, i a partir del 1970 es dedicà plenament a la publicitat, tant gràfica com per a la televisió (més de 500 spots).

L’any 1993 ho deixà tot per dedicar-se plenament a escriure novel·les.

Abril i Pons, Joan Albert

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 gener 1947 – )

Realitzador cinematogràfic i periodista. Llicenciat en ciències de la informació, treballà com a enviat especial en diversos conflictes internacionals a l’Àsia i a l’Àfrica.

Posteriorment esdevingué cap d’espectacles del diari “Avui” i a partir del 1977 realitzà diversos curts metratges i documentals. Director dels llargs metratges: Viatge a l’última estació (1982), L’home de neó (1988), La recerca de la felicitat (1991).

Va ser un dels fundadors de Nacionalistes d’Esquerra i va participar a l’Assemblea de Catalunya.

Fou professor a la Universitat de Barcelona i a l’Ateneu Barcelonès (1997-2005).

Abadal i Vallès, Baltasar

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1886 – Barcelona, 1937)

Productor i realitzador cinematogràfic. S’inicià en el cinema el 1899. Fou distribuïdor de films estrangers, especialment dels de Star Films de Georgies Méliès, i també productor (Lotus Films) i realitzador de documentals científics i d’actualitats, i d’alguns films llargs.

Cal esmentar el film d’actualitats El casament d’Alfons XIII, realitzat a Madrid, amb plans de l’atemptat de l’anarquista Mateu Morral contra el rei.

Vergés i Coma, Rosa

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 febrer 1955 – )

Realitzadora cinematogràfica. Llicenciada en història de l’art per les universitats de Barcelona i La Sorbona, al principi dels anys setanta inicià una prolífica activitat publicitària i com a guionista. Coguionista d’Un parell d’ous (1984) de Francesc Bellmunt, el 1989 dirigí el llarg metratge Boom Boom, que obtingué el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. També ha dirigit l’escenografia de l’arribada a Empúries de la flama olímpica dels Jocs de Barcelona. El 1994 dirigí el seu segon film, Souvenir, i el 1997 TVE estrenà el telefilm musical Tic, Tac. També ha fet incursions en el món del teatre dirigint obres com Fes córrer la veu! (1999). L’any 1998, rebé el premi Ciutat de Barcelona d’audiovisuals.

Sirera i Jené, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 maig 1911 – Lleida, 1 juliol 1975)

“Ton Sirera”  Fotògraf i cinematografista. Metge odontòleg, conreà la fotografia des de molt jove. Lleidatà d’adopció, fou soci fundador del Centre Excursionista de Lleida (segona època) amb el seu germà Jordi, i president de la secció d’esquí.

Ajuntà la seva condició d’excursionista -i sovint també d’aviador- amb la de fotògraf, i intervingué en la il·lustració de llibres geogràfics i de guies. En estreta col·laboració amb Josep Vallverdú, féu la sèrie de llibres Catalunya visió (1968-74) i el volum Els rius de Lleida (1973).

La seva obra, sincera i esteticista, ha valorat la plasticitat de racons rústics i paisatges i ha arribat sovint fins a una veritable fotografia abstracta, de la qual hom l’ha considerat pioner a Catalunya. Conreà també la pintura.

Realitzà diversos curtmetratges experimentals: Pintura 64, Simfonia per a un home sol, Crim 67, El balcó o Sang i sorra, film abstracte.

Col·laborà en la fundació de la Societat Fotogràfica de Lleida (1972) i, anteriorment, en la fundació de l’aeroclub de la ciutat.

Rovira i Beleta, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 25 setembre 1912 – 23 juny 1999)

Realitzador cinematogràfic. Llicenciat en dret (1942), fou ajudant de direcció i guionista per a CINESA fins que s’inicià en el llargmetratge amb Doce horas de vida (1948).

De les seves 17 pel·lícules destaquen: Siempre hay un camino a la derecha (1953), Once pares de botas (1954), Expreso de Andalucía (1956), Los atracadores (1961), La dama del alba (1965), La llarga agonia dels peixos fora de l’aigua (1969), No encontré rosas para mi madre (1972), La espada negra (1976) i Crónica sentimental en rojo (1986), a les quals cal afegir Los tarantos (1963) i El amor brujo (1967), nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera.

President honorari del Col·legi de Directors de Catalunya, fou guardonat amb la Medalla d’Or a les belles arts del ministeri de cultura i la Medalla d’Or de l’Acadèmia del Cinema (1996) i el premi Carles Duran de Cinema (1999).