(Baix Camp / Priorat / Ribera d’Ebre)
Relleu orogràfic del prelitoral del sistema Mediterrani Català, situada entre les tres comarques. Forma part de les serres que separen la cubeta de Móra del Mediterrani.
S’estén perpendicularment a la serra de Montalt i a la costa, en direcció nord-sud, amb inclinació cap a l’est. Els replans són tabulars, en forma de mola.
Assoleix 914 m alt, a la mola de Llaberia.
(Figuerola del Camp, Alt Camp / Montblanc, Conca de Barberà)
Cim (864 m alt) de l’alineació muntanyosa que separa les dues comarques, al nord de la serra de Miramar.
Cim (1.111 m alt) de la comarca, separa les valls de Rojals i de Castellfollit, acinglerat, especialment pel vessant septentrional, que domina el bosc de Poblet.
A l’est s’estén l’important bosc del Guerxet, del terme de Rojals.
Cim (2.400 m alt) del massís que separa les valls de Toran (el barranc de Güerri n’és la capçalera) i de Varradòs (amb els estanys de Güerri a la capçalera), i els rasos de Liat, on es forma la vall de l’Unyòla.
Hi havia hagut fargues com l’Harga de Güerri.
Cim (2.858 m alt) del massís que separa les valls de la Noguera de Vallferrera, al nord, i de la Noguera de Tor, al sud.
Afluent d’aquest darrer riu per la dreta és el barranc de Gerri, que neix a la serra estesa entre el Monteixo i el pic de Gerri.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà / els Banys d’Arles, Vallespir)
(o de Fraussa) Cim (1.449 m alt) del massís muntanyós que separa els dos municipis, a l’oest del coll de Lli.
Al seu vessant meridional neix la riera de Frausa, afluent, per l’esquerra, del riu d’Arnera.
Cim (2.829 m alt) del massís del Puigmal, al nord-est del seu cim culminant, a la línia de crestes que separa les valls de Núria i d’Eina, entre el coll d’Eina i el coll de Finestrelles (2.590 m alt), pas dels Pirineus que comunica les dues comarques.
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Cim (2.331 m alt) de la serra del Port de Comte, al nord-est del pedró dels Quatre Batlles, damunt el coll de Port (o port del Comte).
Els prats d’Estivella, entre el tossal i la tossa Pelada, són una extensa zona de pasturatge d’estiu.
(Riudaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
(o Estella) Cim (1.359 m alt) de la serra de puig Estela, alineació muntanyosa dels dos termes, de direcció oest-est, que s’estén entre Ripoll i el coll de Caubet, de la qual es destaquen els turons de les Balmes (1.006 m) i de Fosses (1.086 m) i el puig de Sant Miquel.
Aquesta serra separa les depressions formades per la vall de Sant Joan, la collada de Sentigosa i la vall de Bianya, al nord, i la vall de Vallfogona, el coll de Canes i la vall de Ridaura, al sud, i té la seva continuació, cap a l’est, fins a Olot, en la serra de Sant Miquel del Mont.
(o Sestela) Cim (2.007 m alt) del sector de la serra Cavallera, comprès entre la portella d’Ogassa, a l’oest (que el separa del massís de Taga), i el coll de Pal, a l’est, del puig de les Pasteres.
Aquest puig és termenal dels dos municipis.
Dades dels Països Catalans 