(València, 21 desembre 1651 – 17 abril 1723)
Científic, arquitecte i filòsof. Projectà el monument de Setmana Santa de la seu de València, la façana de la Porta Reial (derruïda l’any 1801) i la façana de l’església de Sant Felip Neri.
L’any 1670 escriví Compendio matemático, obra publicada a València entre el 1709 i el 1715. També és autor d’un Compendium theologicum, publicat el 1754, i d’un Compendium philosophicum, que deixà inacabat.
Veure> Sunifred Llobet (ardiaca, científic i astrònom català del segle X).
(València, segle XVI)
Científic. Sacerdot, doctor en teologia, moralista. Deixeble de Jeroni Munyós. Fou canonge de València. Catedràtic de matemàtiques.
Escriví un enginyós tractat sobre la manera de fabricar rellotges de sol: Libro de relojes solares (1575).
(Petra, Mallorca, 1741 – Palma de Mallorca, 1803)
Eclesiàstic, científic, filòsof i arquitecte. Ingressà a l’orde caputxí el 1755 i professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra, amb el qual és conegut. Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix. S’ordenà el 1765. Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Mallorca.
Dissenyà el nou temple caputxí de Palma i fou un dels iniciadors del neoclassicisme a Mallorca amb el baptisteri per a la catedral (1794). Hom li atribueix també la capella dels Quatre Sants Coronats a la parròquia de Santa Eulàlia. Féu dibuixos per a l’acabament de l’església de la cartoixa de Valldemossa.
Home inquiet, viatjà força i formà un museu i una biblioteca notables, que continuà Lluís de Vilafranca. Deixà manuscrits sobre matemàtiques, filosofia lul·liana, arquitectura, rellotges de sol, etc. Féu també mapes de les Illes Balears (1771 i 1801).
(València, 24 gener 1860 – Madrid, 20 juny 1921)
Botànic. Es dedicà a l’estudi de la cristal·lografia i la microbiologia, i s’especialitzà en la fisiologia vegetal i la fitografia.
Fou director del Jardí Botànic de la Universitat de Madrid. Investigà la flora de la península Ibèrica.
És autor de Las carofitas i Las estepas de España y su vegetación.
(Mazarrón, Múrcia, 1 abril 1918 – València, 28 octubre 2007)
Científic. Doctor en ciències químiques, catedràtic de bioquímica i química agrícola de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de València, fou director de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments de València, president de l’Instituto Nacional de Ciencias del Medio Ambiente i president del Consell Superior d’Investigacions Científiques.
La seva tasca investigadora i formadora d’investigadors a València assolí un nivell excepcional tal com li ha estat reconegut amb els premis obtinguts i pel seu renom científic internacional.
(València, finals segle XVII – inici segle XVIII)
Moviment d’idees. Es produí a València i d’altres punts de la perifèria espanyola. Es tractà d’una efervescència intel·lectual de caire científic i humanista alhora. El moviment és considerat com una avantguarda del posterior moviment il·lustrat.
Els valencians “novatores” més importants foren Josep Zaragoza, astrònom i matemàtic, i Crisòstom Martínez, anatomista i microscopista. La noblesa valenciana intervingué intensament en aquest moviment pre-il·lustrat mitjançant el mecenatge i la fundació d’institucions, acadèmies i tertúlies fermament oposades al conservadorisme de la cultura oficial.
Veure> Josep Monserrat i Riutort (científic valencià, 1814-81).
(València, 28 juny 1814 – 28 agost 1881)
Científic. Llicenciat en medicina (1847), fou catedràtic de química (1847-81) i rector de la Universitat de València (1874-81), càrrec des del qual reformà el Museu d’Història Natural i el Jardí Botànic, aconseguí la construcció d’una nova facultat de medicina i l’acabament del claustre de la Universitat Literària. Estudià l’eclipsi de Sol del 1860.
Introduí al País Valencià el procediment fotogràfic de Daguerre (abans del 1840) i contribuí a la creació de l’Institut Mèdic Valencià (1841).
Nom de religió de Miquel Ribot i Serra (eclesiàstic, científic, filòsof i arquitecte mallorquí, 1741-1803).
Dades dels Països Catalans 