(Catalunya, segle XVIII – )
Títol, concedit el 1707 per l’emperador Carles III a Ramon de Xetmar i de Meca, senyor de Cervià (Gironès). Ha passat als Montagut.
Cervià, comtat de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Cervià de Ter
Cervià, monestir de
Priorat benedictí (Santa Maria de Cervià) situat al peu del castell de Cervià.
Fou fundat el 1053 per Silvi Llobet; el 1055 fou supeditat al monestir de Sant Miquel de la Clusa (Klausen, Tirol).
Adquirí una gran vitalitat, però a partir del segle XV inicià la decadència; el segle XVI ja havia trencat els lligams amb Klausen i era vinculat al monestir de Santa Maria de Ridaura (Garrotxa).
El segle XVIII s’uní al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, fins al 1835, que passà a mans de particulars.
Se’n conserva l’església romànica, obra del segle XI, amb una nau de volta de canó i dues de laterals de quart de cercle, amb planta de creu llatina i tres absis. El 1746 foren renovats i eixamplats els claustres.
Enllaç: Santa Maria de Cervià
Baró i Güell, Josep
(Cervià de Ter, Gironès, 14 juny 1891 – Girona, 8 febrer 1980)
Músic. Professor de cobla i mestre director.
Instrumentista de tenora, debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius. Després figurà en agrupacions simfòniques; a l’Orquestra Pau Casals tocà la tenora solista.
Fundà i dirigí l’orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, creà el Museu de la Sardana de Girona.
Compongué diverses sardanes.
Ametller i Marill, Miquel
(Cervià de Ter, Gironès, 28 juliol 1804 – Girona, 30 maig 1867)
Metge i escriptor. Exercí la professió a Girona. Al seu impuls es degué la fundació de la biblioteca provincial gironina.
Publicà obres mèdiques i alguns opuscles relatius a fets històrics contemporanis.
Fou el pare de Josep Ametller i Viñas.
Cervià de Ter (Gironès)
Municipi del Gironès (Catalunya): 9,90 km2, 45 m alt, 916 hab (2016)
Situat al nord-est de la ciutat de Girona, a l’esquerra del Ter. A la zona muntanyosa, al nord, hi ha pinedes i pollancredes, amb explotació d’arbres de ribera per a la producció de fusta.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, llegums i farratges, en rotació) i la ramaderia, sobretot porcina, que ha donat lloc a una fàbrica d’embotits. L’avicultura i altres activitats industrials (explotació d’argiles i química) complementen l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial de Girona.
El poble és al centre de la plana al·luvial, a uns 700 m del Ter; prop seu, dalt d’un turó, hi ha les ruïnes de l’antic castell de Cervià; l’església parroquial, dedicada a sant Genís, va ser reedificada al segle XVIII.
Dins el terme hi ha l’església romànica de l’antic monestir de Santa Maria de Cervià i el poble de Raset (amb l’església de Sant Cristòfol).
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Casamor i d’Espona, Antoni
(Barcelona, 1 setembre 1907 – Cervià de Ter, Gironès, 12 juny 1979)
Escultor i col·leccionista d’art. Es formà a l’Escola de Llotja amb Josep Junyach. Dins la tònica noucentista, a la qual s’estroncà tardanament, la seva obra se centra al voltant de la figura femenina, bé amb característiques al·legòriques, bé retrats. Hi és perceptible una certa influència de Maillol.
Concorregué a diversos certàmens oficials (1932-35) i immediatament després de la guerra civil impulsà l’anomenada Agrupació d’Artistes Mediterranis.
Realitzà diverses escultures per al recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929). Féu també alguns notables exemplars d’imatgeria religiosa per a esglésies i convents, així com per a la façana de la catedral de Girona.
Dades dels Països Catalans 