(Catalunya, segle XVII – Xerta, Baix Ebre, 1640)
Cavaller. Fou el primer dels caps catalans de noble llinatge que moriren a la guerra dels Segadors.
Era lloctinent de Ramon de Guimerà, cap del terç de la vegueria de Tortosa.
Morí heroicament en un enfrontament a Xerta amb les tropes castellanes del marquès de Los Vélez.
(Aragó, segle XII – Burbáguena, Terol, Aragó, 1226)
Noble i cavaller. Fou criat a la cort de Pere I de Catalunya, al qual acompanyà a la batalla de les Navas de Tolosa.
Va negociar prop d’Innocent III l’alliberament de Jaume I el Conqueridor, que es trobava en poder de Simó de Montfort (1213-14) i fou membre del Consell reial durant la minoria de Jaume I.
Malgrat els pactes del rei amb Abu Zeid de València (1225), va emprendre una expedició a terres sarraïnes. El rei mirà d’impedir-ho, Ahones s’enfrontà cos a cos amb ell, pogué escapar, però perseguit pels homes del rei, fou mort, fet que es transformà en senyal d’aixecament de nobles, ciutats i viles aragoneses contra Jaume I.
Guerau d’Aguiló (Catalunya, segle XIII – Catalunya ?, segle XIII) Noble. Fou valedor del bàndol dels Montcada contra el de Cardona, a les lluites nobiliàries durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor. S’adherí al conveni pactat entre ambdues faccions l’any 1226.
Guerau d’Aguiló (Catalunya, segle XIV – ?, segle XIV) Noble. En 1325 assistí, a Lleida, a l’assemblea davant la qual el rei Jaume II el Just exposà les seves pretensions successòries al regne de Mallorca. Podria tractar-se del mateix personatge homònim.
Guillem d’Aguiló (Tarragona, segle XII – ? segle XIII) Noble. En 1212 acompanyà Pere I el Catòlic a la campanya contra els sarraïns on fou guanyada la batalla de Las Navas de Tolosa.
Joan d’Aguiló (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Jaume I de Catalunya li féu donacions de premi a la zona de Gandia.
Lluís d’Aguiló (Catalunya, segle XIV – ?, segle XV) Cavaller. En 1413 serví Ferran I. Acudí al setge de Balaguer contra el comte Jaume II d’Urgell.
(País Valencià, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XIV)
Cavaller. Fou militar excel·lent. En 1390, durant les invasions del comte d’Armanyac, fou enviat de capità a Torroella i Palafrugell. Poc després secundà Gilabert (VI) de Cruïlles, governador del Rosselló, en les accions de represàlia empreses contra territori francès.
El 1392 fou nomenat un dels quatre caps principals de l’expedició que Joan I el Caçador volia enviar a Sardenya i que en acabar tingué altres destins. El mateix any, amb Galceran Marquet, anà d’ambaixador a Gènova, Pisa i Niça per temptejar-hi l’opinió oficial davant el projecte de Sardenya ja esmentat.
Passà a Sicília en 1394, amb l’armada de reforç que comandaven Pere (IV) Maça i Gilabert (VI) de Cruïlles.
(Catalunya, segle X – Còrdova, Andalusia, 1010)
Noble. Fill del vescomte de Barcelona Guitard. Morí a l’expedició a Còrdova, organitzada per Ramon Borrell I de Barcelona per tal d’ajudar al-Mahdi.
Deixà al monestir de Sant Cugat uns grans alous entre el Foix i el Gaià, llegat que originà una llarga lluita entre la seva família i la dels Sant Martí; aquesta lluita provocà més tard un veritable moviment de secessió que esclatà en el regnat de Ramon Berenguer I de Barcelona.
(Catalunya, segle XIV – Utiel, Plana d’Utiel, 1338)
Cavaller. En 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya dirigida per l’infant Alfons. Gaudí de l’estima de Jaume II el Just.
Fou mestre de l’infant Jaume, fill d’Alfons III el Benigne. Assistí a la coronació d’aquest monarca, a Barcelona, en 1328. Fou també molt apreciat de Pere III el Cerimoniós, que l’havia tractat des de la infantesa.
Formà part de la delegació reial que anà a Utiel, en 1335, per resoldre el conflicte entre la Corona i el noble rebel Pere de Xèrica. Aquest empresonà amb traïdoria els comissionats i els retingué durant un any. Ferrer d’Abella morí per causes naturals durant aquest captiveri, a la vila d’Utiel.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Serví a Sicília.
El 1402 fou un dels principals valedors de Bernat de Cabrera en la discòrdia d’aquest amb Joan Fernández d’Herèdia i Sanç Ruiz de Lihori. Quan Martí l’Humà imposà la pau sobre aquests afers, ell i Fernández Heredia foren repatriats.
El 1418 era representant davant Alfons IV dels parlamentaris catalans que, durant la seva gestió, constituïren amb caràcter reivindicatiu l’anomenada Junta de Molins de Rei.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Fou comissionat pel Parlament de Catalunya a l’interregne (1410-12) per a diverses qüestions, entre les que destaquen la recepció i l’acompanyament del rei Carles de Navarra al pas d’aquest per Catalunya, i les missions pacificadores que foren encomanades per reprimir les bandositats nobiliàries sorgides al Rosselló.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Senyor de Medinyà. El 1462 era partidari de Joan II.
Durant la guerra contra Joan II fou un dels defensors de la Força de Girona contra el setge del comte de Pallars. Formà part de la delegació dels assetjats a les fracassades converses del 22-23 de juny.
Manava, amb Dalmau Gabriel de Sant Dionís, la força reialista a l’església de Sant Feliu en introduir-s’hi els atacants el dia 26 de juny. Dirigí una sortida per cremar una casa que els destorbava.
Durant la resta de la guerra fou un dels capitans reialistes més actius a les muntanyes del nord. Per l’abril de 1463 resistí al monestir de Banyoles els atacs del comte de Pallars, fins que en fou alliberat per l’arribada del reialista Pere de Rocabertí. Poc després feia repressions per la vall de Cornellà.
(Grècia, segle XIV)
Cavaller. Un dels més destacats a Neopàtria, on devers el 1366 era capità del seu castell.
Féu objecte d’una exacció indeguda de 20.000 perpres a Bernat Savall. Anys després hagué de tornar aquesta quantitat a Andreu, fill de Bernat.
El 1381 adquirí terres als hereus d’Ermengol de Novelles.
Dades dels Països Catalans 