(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Combaté al costat del rei Jaume I el Conqueridor.
Havent-se deseixit del rei el poderós noble aragonès Ferriç de Liçana, el monarca assetjà el castell de Liçana (1267). Bernat de Vilert anava en aquesta ocasió a la companyia de l’infant Pere, el futur Pere el Gran.
Fou el qui avisà al rei que els defensors havien fet crida per a rendir-se, trobant-se ell en guàrdia nocturna i essent ja al llit Jaume I.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Féu accions de pirateria amb una galera a les costes catalanes.
El 1440 foren armades contra ell dues naus de Barcelona, ja que les barques de blat que anaven de Tortosa a la capital no gosaven sortir de l’Ebre.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller santjoanista. Fou comanador d’Amposta.
A les Corts de Barcelona de 1436-37 figurà entre els membres del Braç Eclesiàstic que s’oposaren amb més vigor a la política reial.
Per ordre de la reina lloctinent Maria, fou un dels religiosos notables empresonats a causa de la seva actitud.
(Lleida, segle XVII)
Jurisconsult. Cavaller. Professor de dret civil de la universitat lleidatana, jutge de reclamacions, veguer i batlle de Barcelona.
Autor d’unes Proposiciones cristianas y políticas (1679) i d’un tractat De brachio militari et pristina nobilitate Gotholanorum (1684).
Comentà l’obra de Peguera sobre els lluïsmes amb el títol Illustrationes feudales et emphiteuticales i anotà l’Ordus judicarius d’A. de Ripoll.
(Catalunya, segle XIV – vers 1353)
Cavaller. Comanador de Montalbà, cavaller de l’orde de Santiago, ambaixador i conseller jurídic de Jaume II, Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.
El desembre de 1312 fou enviat pel rei a sol·licitar del papa permís per a la creació de l’orde de Montesa, permís que el 8 de juny de 1317 Joan XXII va concedir. Jaume II va premiar els seus serveis assignant-li les rendes de la vila de Montcada, prop de València, que havien pertangut als templers.
Aconseguí que el papa es fes partidari de Jaume II en l’empresa de Sardenya (1323), contra els pisans i els genovesos.
Fou conseller també del rei Alfons el Benigne, i després partidari de Pere el Cerimoniós i del seu germà Jaume, comte d’Urgell, contra les ambicions de la seva madrastra, Elionor, germana d’Alfons XI de Castella.
Després, l’any 1348, durant els episodis dels unionistes a València (que eren dirigits per Elionor), Vidal de Vilanova, que llavors residia en aquella ciutat, tornà a ajudar Pere el Cerimoniós, al qual acompanyà de nou en la campanya de Sardenya (1354).
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Serví Jaume I al nord d’Àfrica. Fou probablement alcaid de cristians a Tunis. El 1272 féu un viatge diplomàtic a Barcelona.
L’any següent era enviat novament a Tunis com a ambaixador de Jaume I, per ampliar les gestions de bona entesa que acabava de fer-hi el representant reial Ramon Ricart.
(País Valencià, segle XIV – Sardenya ?. Itàlia, segle XIV)
Cavaller. Germà de Ramon de Vilanova i Lladró de Vidaure. Serví amb les armes a Castella bastant de temps. Hi tenia terres.
En 1383 fou injuriat en plena cort pel jove Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil·la. Pere III, malgrat el seu encegament pels Fortià, reconvingué Bernat i lamentà profundament l’incident, que fou escandalós.
El 1386 fou nomenat castellà de les fortaleses catalanes d’Atenes i Neopàtria, i havia d’anar a Grècia amb un contingent de reforç. En 1391 era governador del Logudor, a Sardenya.
(Catalunya, segle XIV – vers 1433)
Cavaller. Era germà de Galceran, bisbe d’Urgell. L’ajudà (1396) a oposar-se a la invasió del comte de Foix. El 1398 assistí a les Corts de Saragossa.
Durant el Parlament de l’interregne (1410-12) formà part de la ponència especial destinada a evitar discussions supèrflues, substituint-hi Roger de Montcada. Aleshores era partidari de Jaume d’Urgell. El 1413 era un dels prohoms que Ferran I d’Antequera convocà a consell per a decidir l’actitud a adoptar davant la revolta del comte Jaume d’Urgell.
Es casà amb Elionor de Prades, filla de Pere de Prades, ja difunt, i de Joana de Cabrera. El 1422, quan la seva cunyada i ex-reina Margarida de Prades entrà en religió, tractà amb ella la renúncia de béns feta a favor d’Elionor.
L’any 1433 foren subhastats a València els seus béns mobles.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Resident a Barcelona i germà d’Antoni. Fou capità de la Coronela el 1684 i el 1697.
El 1705, suspecte de ser austròfil, fou expulsat de Barcelona pel virrei Velasco, i s’uní al campament aliat de Carles d’Àustria. El 1706 fou altra vegada capità de la Coronela, durant el setge infructuós de Felip V.
Assistí a la Junta de Braços de 1713 que decidí la continuació de la resistència catalana. Es quedà a Barcelona durant el setge de 1713-14 i fou novament capità de la Coronela. Manava la companyia de Boters, i amb la qual col·laborà a la defensa.
A les eleccions de novembre de 1713 sortí elegit entre els aristòcrates que entraren al Consell de Cent de Barcelona.
(Barcelona, segle XVII – Sant Miquel del Fai, Vallès Oriental, segle XVIII)
Cavaller. Germà de Francesc. El 1705 prestà obediència a Carles d’Àustria, al campament aliat davant de Barcelona.
L’any següent defensà la capital, durant el setge establert per Felip V, com a capità de la Coronela. Assistí a la Junta de Braços de 1713.
Disconforme amb la votació final de resistència a ultrança, i malgrat l’actitud combativa del germà, se n’anà de la capital abans del setge borbònic i es retirà a Sant Miquel del Fai.
Dades dels Països Catalans 