(Rosselló, segle XIII)
Cavaller. Governava el castell de Pollença per Jaume II de Mallorca durant l’expedició a l’illa d’Alfons II el Franc (1285-86).
De primer es negà a lliurar-li la fortalesa, però acabà per cedir a les gestions portades per Asbert de Mediona en nom del rei Alfons, ja després de la rendició de Palma de Mallorca.
(Rosselló, segle XVI)
Cavaller. Fou batlle general del Rosselló. Es distingí a la resistència contra la invasió francesa de 1570.
(Illes Balears ?, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. Fou un dels principals acompanyants de l’infant Ferran de Mallorca a l’expedició que féu aquest per dominar la Morea (1315).
Després d’haver mort l’infant a la batalla de la Manolada, governà per un temps les restes dels expedicionaris concentrats a la ciutat de Clarença, fins que la posició esdevingué insostenible i fou abandonada als angevins després d’una traïció irreparable.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Jurisconsult i cavaller. Doctor en drets i especialista en dret foral valencià, fou catedràtic de la Universitat de València. Formà part del Consell reial i exercí d’advocat fiscal i patrimonial i d’oïdor criminal i després civil en la Reial Audiència Valenciana.
El rei el nomenà regent del Consell d’Aragó, però morí abans d’ocupar aquest càrrec.
Escriví Repertori general i breu sumari per ordre alfabètic de totes les matèries dels furs de València, fins a les Corts de l’any 1604 inclusivament, i els privilegis de dita ciutat i regne (València 1608).
(Illes Balears ?, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. Era un dels acompanyants distingits de l’infant Ferran de Mallorca quan aquest anà en expedició a la Morea (1315). Però l’octubre de 1315 era a Nicòsia, on signava el compromís matrimonial de l’infant amb Isabel d’Ibelin. Tornà prop de Ferran, el qual moriria l’any següent a la batalla de la Manolada.
Gaucelm es casà amb la vídua del senyor de Nivelet, un dels pocs barons francesos que havien fet causa comuna amb Ferran de Mallorca i que precisament per això, després de caure presoner, havia estat condemnat a mort i executat pels borgonyons vencedors.
(País Valencià, segle XV – abans 1515)
Poeta. Residí la major part de la seva vida a València, on, tot i ésser cavaller, formà part del cercle d’escriptors burgesos, aplegat entorn de Bernat Fenollar.
És un dels principals autors de l’obra col·lectiva Lo procés de les olives (1497), del caràcter satíric de la qual també participen dues altres obres seves, Lo somni de Joan Joan (1497, 1561), escrita potser en col·laboració amb altres poetes, i la Brama dels llauradors de l’horta de València (1561, 1901), d’interès lingüístic i sociològic.
Com a poeta religiós el 1496 escriví La vida de santa Magdalena en cobles, versificació de la Història de la gloriosa santa Magdalena, de Joan Roís de Corella. Participà en el certamen literari de València del 1474, i fou jutge del certamen celebrat el 1488, també a València, en honor de Sant Cristòfor.
En la seva obra poètica es destaca particularment la sàtira de costums, que conté una multitud de detalls de la vida de l’època, la visió eròtica de l’amor i la vivacitat de l’expressió.
(València ?, 1520 – segle XVI)
Poeta en castellà i cavaller.
Publicà un extens poema cavalleresc, El verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles con la muerte de los doze pares de Francia (València 1555), i una traducció castellana, en vers, de l’Orlando innamorato, de Boiardo (València 1555), que dedicà a Pere Lluís Galceran de Borja.
Un sonet seu figura al final de Las obras… así temporales como espirituales, de Joan Ferrandis d’Herédia (1562), escrit el 1543, en morir aquest poeta.
(València, segle XVII)
Cavaller. Fou agutzil reial.
És autor de l’obra Conjunción magnífica de Saturno y Júpiter, celebrada el 9 de marzo del presente año 1643 en 28 grados y 17 minutos del Piscis, según el cómputo del rey don Alfonso y juicio conjetural de sus influxos.
(València, segle XV – 1490)
Cavaller. Amic de Joanot Martorell, s’ocupà d’acabar i revisar el Tirant lo Blanc, incomplet quan l’escriptor morí, el 1468, a fi de lliurar-lo a l’impressor, i hi afegí algun episodi.
Tot i que la crítica actual, fa cada vegada més evident que la seva intervenció en l’obra fou molt minsa o, probablement, nul·la, tot i que d’altres creuen que són deguts a Galba alguns episodis que, en principi, no corresponen a la suposada intenció literària de Martorell (així, el del drac i el cavaller Espèrcius, d’una palesa inversemblança).
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Cavaller. Pertanyia a l’orde de Montesa des del 1599.
Conreà la poesia en castellà.
Dades dels Països Catalans 