(Catalunya, 5 octubre 1937 – 1939)
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de formular una política de salaris.
Presidit pel president del Consell d’Economia, en formaven part els directors generals de treball, transports, proveïment, els vocals-presidents de cada consell general d’indústria i dos representants de les centrals sindicals CNT i UGT.
(Catalunya, 14 setembre 1937 – 6 gener 1938)
Organisme creat per decret de la Generalitat, format per un president nomenat pel govern, vuit vocals representants dels consellers d’economia i treball, agricultura, proveïments, finances, obres públiques i tres representant membres del Consell d’Economia.
Tractà de dirigir el consum restringint el de luxe i fent assequibles els productes indispensables, però la multiplicitat de departaments que entenien en transaccions dificultà una política de preus eficaç.
Per decret de la República, que establia que el proveïment de Catalunya era competència del govern central, n’assumí les funcions el Comité Regulador de Precios, ampliat amb un delegat de la Generalitat.
(Catalunya, 9 gener 1937 – 1939)
(CMACPU) Organisme definit pels Decrets de s’Agaró i constituït l’1 de febrer de 1937. S’encarregà d’estudiar la qüestió de l’estatge, especialment la procedència de la seva municipalització a Catalunya, i d’administrar els béns immobles urbans.
Fou formada per nou vocals (tres de designats pel conseller de finances de la Generalitat de Catalunya, tres pel Sindicat de la Construcció de la CNT i tres pel Sindicat de la Construcció de la UGT).
En aprovar hom la municipalització de la propietat urbana (11 juny 1937), hauria hagut de desaparèixer, però davant les dificultats de creació de la Caixa Immobiliària, continuà les seves funcions fins al 1939.
(Catalunya, 24 abril 1932–1936 – 17 octubre 1978 – )
Organisme creat per decret de la conselleria de justícia i dret de la Generalitat. Format per un president, vint vocals i tres secretaries, amb la finalitat de preparar el text articulat dels avantprojectes de llei encomanats pel govern de la Generalitat de Catalunya, per a sotmetre’ls a l’aprovació del Parlament català, en les matèries de dret civil o administratiu local.
Preparà, entre altres, el de majoria i habilitació d’edat, el de capacitat jurídica de la dona, el de successió intestada, el de contractes de conreu, el de procuració de Catalunya, el de la llei municipal, el de tutela i curatela.
Funcionà fins que fou suspesa la funció parlamentària.
Un decret de l’any 1978 va restablir aquest òrgan consultiu del govern de la Generalitat.
(Catalunya, 7 agost 1936 – 11 agost 1938)
Òrgan creat per decret de la Generalitat de Catalunya.
Presidit per Josep Tarradellas, amb tres representants de la conselleria de defensa, tres de la d’economia, un de la de finances i un de la de governació (membres que posteriorment s’anaren ampliant), per tal de tendir a centralitzar la fabricació i emmagatzematge de material de guerra, cosa que féu sovint a través de simples intervencions en les empreses, sense expropiar-les ni estatitzar-les.
Després de moltes polèmiques entre el govern de la Generalitat i el de la República, aquest acabà expropiant les indústries de guerra de Catalunya per decret d’11 d’agost de 1938.
(Catalunya, 9 gener 1937 – 1939)
Organisme creat pel decret del Consell de la Generalitat (nombre 10 dels de s’Agaró), que dissolgué el Comitè d’Apropiacions, creat el 5 d’agost de 1936. Era format per quatre representants de conselleria de la Generalitat i un president.
Tenia funcions jurídiques i executives i, en particular, la de determinar responsabilitats i fer declaracions sobre apropiacions definitives i embargaments preventius i la d’acordar la retenció provisional dels saldos de comptes i dipòsits de persones incorregudes en responsabilitats.
La seva actuació fou molt intensa el 1938. Les seves decisions foren publicades al “Butlletí de la Generalitat”.
(Catalunya, 1904 – 1933)
Organisme de direcció política de la Lliga Regionalista, creat per resoldre les qüestions immediates que es plantejaven al partit.
Funcionà fins al 1933, però no es conserva cap testimoni escrit de les seves deliberacions.
Format per un grup reduït i homogeni de persones (normalment 5) es distingí per la coincidència de pensament i d’acció.
Entre altres documents que redactà, cal destacar les bases per a l’estatut d’autonomia del 1919, la declaració contrària a la Conferència Nacional Catalana del 1922 i la proposta de transformar la Lliga Regionalista en Lliga Catalana el 1933.
(Catalunya, octubre 1936 – 1939)
Organisme polític dependent de la conselleria de seguretat interior de la Generalitat de Catalunya.
Creat per a l’estudi de la reorganització dels serveis d’ordre públic i per a l’acoblament dins aquests dels d’investigació i les patrulles de control que duia a terme el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.
Format pel secretari general d’ordre públic, el comissari general, el cap dels serveis i l’inspector general dels serveis.
(Catalunya, 5 octubre 1936 – 1939)
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política. Creat per decret, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.
Actuà a través de la premsa diària (“Comunicat de Premsa”, ciclostilat, en set llengües, inclosos el llatí i l’esperanto), de revistes, de quaderns fotogràfics, d’edicions en quatre llengües, sovint il·lustrades, del cinema, de mascotes, de discs, de cartells, de teatres de titelles, de cors de cantaires, de biblioteques ambulants.
Tingué un personal fix que arribà a 300 persones. El comissari fou Jaume Miravitlles.
(Catalunya, 18 setembre 1936 – gener 1937)
Institució creada per la Generalitat de Catalunya per a elaborar la política de l’habitatge, administrar -dissoltes les cambres de la propietat urbana- els béns immobles urbans i actuar com a organisme consultiu.
Havia d’ésser format pel conseller de justícia, com a president, i per representants del Front Popular i dels sindicats; aquests darrers, tanmateix, no hi aportaren llur col·laboració.
Fou dissolt pels Decrets de s’Agaró en ésser creada la Comissió per a l’Estudi del Règim Immobiliari.
Dades dels Països Catalans 