Arxiu d'etiquetes: Catalunya (pol)

Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya

(Catalunya, 21 juliol 1936 – 27 setembre 1936)

Organisme format a instàncies de la CNT, amb la pretensió d’exercir el poder real al Principat després del fracàs de l’aixecament militar del 19 de juliol. Jaume Miravitlles fou el secretari del Comitè.

Fou compost per tres representants d’ERC, dos de la FAI i un per cadascun dels grups PSUC, POUM, Acció Catalana Republicana i Unió de Rabassaires; hi hagué també quatre militars assessors, nomenats per la Generalitat.

Les tasques principals foren les de guerra, d’organització de les milícies i de les indústries de guerra, de seguretat interior, de proveïments i de propaganda.

Durant els primers mesos arraconà el govern de la Generalitat, però finalment, presionada per la situació arreu d’Espanya i l’oposició del govern republicà de Madrid, la CNT acceptà d’incorporar-se al govern (27 setembre 1936) i així es dissolgué el Comitè.

Comitè d’Atenció als Acolliments Familiars i a les Adopcions

(Catalunya, 1997 – )

Organisme. Creat per la Direcció General d’Atenció a la Infància de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat de potenciar i assessorar una política general d’acolliments familiars i d’adopcions.

És l’encarregat de valorar cada any el procés de selecció de famílies i proposar la realització d’estudis sobre els acolliments. És presidit pel cap del departament de justícia, però pot ser substituït pel president de la Direcció General.

El comitè pot proposar la creació de grups de treball per a determinats temes relacionats amb l’acolliment i l’adopció internacional, integrats per professionals que no siguin vocals del comitè.

Comitè Central de Proveïments

(Catalunya, 1936 – 17 octubre 1936)

Organisme creat des dels primers dies de la guerra civil de 1936-39 com a annex del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, destinat a resoldre el problema del proveïment de Barcelona, organitzar la compra-venda d’excedents, crear cantines per als obrers desocupats i proveir hospitals, hospicis i el front.

La creació del Departament de Proveïments, el 6 d’octubre de 1936, n’implicà la dissolució.

Comissió Reguladora de Salaris

(Catalunya, 5 octubre 1937 – 1939)

Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de formular una política de salaris.

Presidit pel president del Consell d’Economia, en formaven part els directors generals de treball, transports, proveïment, els vocals-presidents de cada consell general d’indústria i dos representants de les centrals sindicals CNT i UGT.

Comissió Reguladora de Preus

(Catalunya, 14 setembre 1937 – 6 gener 1938)

Organisme creat per decret de la Generalitat, format per un president nomenat pel govern, vuit vocals representants dels consellers d’economia i treball, agricultura, proveïments, finances, obres públiques i tres representant membres del Consell d’Economia.

Tractà de dirigir el consum restringint el de luxe i fent assequibles els productes indispensables, però la multiplicitat de departaments que entenien en transaccions dificultà una política de preus eficaç.

Per decret de la República, que establia que el proveïment de Catalunya era competència del govern central, n’assumí les funcions el Comité Regulador de Precios, ampliat amb un delegat de la Generalitat.

Comissió Mixta d’Administració i Control de la Propietat Urbana

(Catalunya, 9 gener 1937 – 1939)

(CMACPU)  Organisme definit pels Decrets de s’Agaró i constituït l’1 de febrer de 1937. S’encarregà d’estudiar la qüestió de l’estatge, especialment la procedència de la seva municipalització a Catalunya, i d’administrar els béns immobles urbans.

Fou formada per nou vocals (tres de designats pel conseller de finances de la Generalitat de Catalunya, tres pel Sindicat de la Construcció de la CNT i tres pel Sindicat de la Construcció de la UGT).

En aprovar hom la municipalització de la propietat urbana (11 juny 1937), hauria hagut de desaparèixer, però davant les dificultats de creació de la Caixa Immobiliària, continuà les seves funcions fins al 1939.

Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat

(Catalunya, 24 abril 1932–1936 – 17 octubre 1978 – )

Organisme creat per decret de la conselleria de justícia i dret de la Generalitat. Format per un president, vint vocals i tres secretaries, amb la finalitat de preparar el text articulat dels avantprojectes de llei encomanats pel govern de la Generalitat de Catalunya, per a sotmetre’ls a l’aprovació del Parlament català, en les matèries de dret civil o administratiu local.

Preparà, entre altres, el de majoria i habilitació d’edat, el de capacitat jurídica de la dona, el de successió intestada, el de contractes de conreu, el de procuració de Catalunya, el de la llei municipal, el de tutela i curatela.

Funcionà fins que fou suspesa la funció parlamentària.

Un decret de l’any 1978 va restablir aquest òrgan consultiu del govern de la Generalitat.

Comissió d’Indústries de Guerra de la Generalitat

(Catalunya, 7 agost 1936 – 11 agost 1938)

Òrgan creat per decret de la Generalitat de Catalunya.

Presidit per Josep Tarradellas, amb tres representants de la conselleria de defensa, tres de la d’economia, un de la de finances i un de la de governació (membres que posteriorment s’anaren ampliant), per tal de tendir a centralitzar la fabricació i emmagatzematge de material de guerra, cosa que féu sovint a través de simples intervencions en les empreses, sense expropiar-les ni estatitzar-les.

Després de moltes polèmiques entre el govern de la Generalitat i el de la República, aquest acabà expropiant les indústries de guerra de Catalunya per decret d’11 d’agost de 1938.

Comissió de Responsabilitats

(Catalunya, 9 gener 1937 – 1939)

Organisme creat pel decret del Consell de la Generalitat (nombre 10 dels de s’Agaró), que dissolgué el Comitè d’Apropiacions, creat el 5 d’agost de 1936. Era format per quatre representants de conselleria de la Generalitat i un president.

Tenia funcions jurídiques i executives i, en particular, la de determinar responsabilitats i fer declaracions sobre apropiacions definitives i embargaments preventius i la d’acordar la retenció provisional dels saldos de comptes i dipòsits de persones incorregudes en responsabilitats.

La seva actuació fou molt intensa el 1938. Les seves decisions foren publicades al “Butlletí de la Generalitat”.

Comissió d’Acció Política

(Catalunya, 1904 – 1933)

Organisme de direcció política de la Lliga Regionalista, creat per resoldre les qüestions immediates que es plantejaven al partit.

Funcionà fins al 1933, però no es conserva cap testimoni escrit de les seves deliberacions.

Format per un grup reduït i homogeni de persones (normalment 5) es distingí per la coincidència de pensament i d’acció.

Entre altres documents que redactà, cal destacar les bases per a l’estatut d’autonomia del 1919, la declaració contrària a la Conferència Nacional Catalana del 1922 i la proposta de transformar la Lliga Regionalista en Lliga Catalana el 1933.