(Catalunya, segle XX)
Títol, concedit el 1913 a Joan Sampera i Torres, senyor del castell de Montsoriu.
Ha passat als Alier.
(Catalunya, segle XX)
Títol, concedit el 1913 a Joan Sampera i Torres, senyor del castell de Montsoriu.
Ha passat als Alier.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial, concedit el 1711 per Carles III de Catalunya a Josep d’Amigant i de Ferrer (mort el 1713).
Passà, vers el 1813, als Despujol, marquesos de Palmerola.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, atorgat el 1711 pel rei-arxiduc Carles III de Catalunya a Guerau de Peguera i de Berardo, senyor de Foix i de Torrelles (Alt Penedès).
(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial, probablement concedit per Carles III de Catalunya a Francesc d’Asprer i Talric, únic titular.
Nom aplicat a la pesta negra ocorreguda al Principat de Catalunya l’any 1348.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1884 al diputat a les corts Josep Finat i Albert.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, 1881)
Títol concedit pel papa Lleó XIII al compositor Melcior de Ferrer i de Manresa.
(Catalunya, segle XIV)
Jurisdicció senyorial, tingué com a centre el castell d’Entença (Ribagorça). Passà el 1321 a la senyoria reial, amb altres possessions dels Entença a la ribera de l’Ebre.
Aquestes possessions (Falset, Móra, Tivissa, Altafulla, Siurana, Ulldemolins, Cabacés, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou), moltes de les quals herència dels Castellvell, foren conegudes amb el nom de baronia d’Entença i lliurades, amb el comtat de Prades, del qual formaren part, a l’infant Pere I d’Empúries, fill de Jaume II el Just. Des d’aleshores seguí les vicissituds d’aquest comtat. La seva capital era Falset.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol pontifici, concedit pel papa Lleó XIII el 1880 a Lluís Ferran d’Alòs i de Martín.
(Catalunya-Aragó)
Crit de guerra que proferien els almogàvers abans d’entrar en batalla, alhora que donaven grans cops a les pedres amb els ferros de les llances, provocant l’esclat de milers d’espurnes.