(Catalunya, segle XX – )
Títol atorgat el 1911 a Pere Guerau Maristany i Oliver.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, segle XX – )
Títol atorgat el 1911 a Pere Guerau Maristany i Oliver.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1921 al financer barceloní Eusebio López y Díaz de Quijano (Comillas, Castella, 1873 – Sevilla, 1937), nebot del primer marqués de Comillas i cunyat de Josep M. Sert i Badia.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol atorgat el 1760 a Marià Francesc de Moixó i de Maranyosa (1713-64), senyor de la Móra i Castell-lloc, castlà de l’Espanyol i regidor de Cervera.
(Catalunya)
Individu d’un poble iber, citat només per Hecateu.
Hom suposa que és una transcripció diferent del nom dels ilergets.
(Catalunya)
Nom del riu Ebre a l’època antiga, tal com apareix als texts grecs i llatins.
(Catalunya, segle XV – )
Títol, concedit el 1474 a Francesc de Verntallat.
Fou rehabilitat el 1928 per la seva descendent Mercè de Casanova i de Ferrer, segona posseïdora.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol, concedit el 1750 al tinent coronel Lluís de Carbonell i de Ferràs (Morellàs, Vallespir, segle XVIII – ? , 1795), primer marquès de la Quadra, senyor de la quadra de Sant Agustí de Lluçà i regidor degà de Barcelona.
Li havia estat concedit privilegi de noble el 1748, en cap del seu pare, el coronel Josep de Carbonell i Solier.
Passà als Oliveres i als Pasqual de Quinto.
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit el 1902 a Onofre de Mata i Maneja, únic titular.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol, concedit el 1860 amb la grandesa d’Espanya al general Antonio Ros de Olano, per la seva participació a la batalla del riu del mateix nom, més conegut com a riu Märtïl.
Ha passat als Sangro.
(Catalunya, segle XX – )
Títol, concedit el 1920 a Joan Miquel Griñó i Fargas (Lleida, 1883-Madrid, 1964), economista, regidor de Barcelona i impulsor de la Vil·la de Salut L’Aliança.