(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial, atorgat el 1736, per Carles VII de les Dues Sicílies, el futur Carles III de Borbó, al tinent general Antoni d’Alòs i de Rius.
Convertit en títol espanyol el 1864, continua dins la mateixa família.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial, atorgat per l’arxiduc Carles III el 1711 a Josep d’Aguilar i Oluja.
Fou rehabilitat el 1920 amb la denominació d’Aguilar de Vilaür.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1847 al militar Isidre Alaix i Fàbregues, únic titular.
(Empordà, segle XIX)
Escamot. Actuà a favor dels francesos durant la Guerra del Francès.
Depenien de Josep Garriga i Buach, comissari de Josep I Bonaparte al Principat.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol, atorgat el 1896 a Joaquim Jover i Costas. Ha passat als vescomtes de Güell.
(Catalunya, segle XX)
Antiga sigla en la placa de la matrícula dels vehicles de la província de Girona.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, atorgat per Carles III de Catalunya el 1710 a Pere de Muntaner i de Ramon, únic titular.
(Catalunya, segle XX)
Títol, concedit el 1913 a Joan Sampera i Torres, senyor del castell de Montsoriu.
Ha passat als Alier.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial, concedit el 1711 per Carles III de Catalunya a Josep d’Amigant i de Ferrer (mort el 1713).
Passà, vers el 1813, als Despujol, marquesos de Palmerola.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, atorgat el 1711 pel rei-arxiduc Carles III de Catalunya a Guerau de Peguera i de Berardo, senyor de Foix i de Torrelles (Alt Penedès).
Dades dels Països Catalans 