(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial, atorgat el 1736, per Carles VII de les Dues Sicílies, el futur Carles III de Borbó, al tinent general Antoni d’Alòs i de Rius.
Convertit en títol espanyol el 1864, continua dins la mateixa família.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial, atorgat per l’arxiduc Carles III el 1711 a Josep d’Aguilar i Oluja.
Fou rehabilitat el 1920 amb la denominació d’Aguilar de Vilaür.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1847 al militar Isidre Alaix i Fàbregues, únic titular.
(Catalunya, segle XX – )
Títol, concedit el 1920 a Joan Miquel Griñó i Fargas (Lleida, 1883-Madrid, 1964), economista, regidor de Barcelona i impulsor de la Vil·la de Salut L’Aliança.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol, concedit el 1643 a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona, que adquirí la senyoria de Granera el 1639 als Despalau.
Passà als Planella, senyors de Castellcir.
(Catalunya, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial constituïda el 1313, que va pertànyer als Moliner i passà per successius enllaços matrimonials als Queralt (segle XVII), als Àger i als Kessel de Blamont (1756).
(Catalunya, segle XIX)
Títol, concedit el 1845 al capità general de Catalunya, Ramon de Meer, baró de Meer, per la seva victòria al lloc de Gra (Segarra).
(Catalunya, segle XIX)
Nom donat al departament del Ter, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente, en ésser acceptada aquesta per Josep I el 1810.
(Catalunya, segle XIX)
Títol senyorial, concedit el 1846 al ministre de la corona i president del congrés, Francisco de Paula Castro y Pérez de Orozco, en memòria del seu oncle el general Álvarez de Castro, defensor de Girona el 1809.
(Catalunya, segle XX)
Sigla de la província de Girona en les antigues plaques de matrícula dels vehicles.
Dades dels Països Catalans 