(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. El 1392 participà a la gran expedició a Sicília. Fou un dels assistents al parlament català de l’Interregne (1410-12).
Figurà entre els qui protestaren per la reunió de l’assemblea a Barcelona, que contravenia la convocatòria primitiva, feta per a la vila de Montblanc.
(Catalunya, segle XVII – 1689)
Religiós. Fou bon predicador i autor de diversos escrits religiosos. Publicà també part dels seus sermons.
(Catalunya, segle XVIII – Buenos Aires, Argentina, segle XIX)
Polític. Emigrà a l’Argentina. Fou regidor de Buenos Aires.
Durant les invasions angleses a l’Argentina de 1806-07 tingué un actuació destacada vetllant per la ciutat i col·laborant a l’expulsió dels atacants.
(Catalunya ?, s XIII – Sevilla, Andalusia, 1270)
Marí. Fou contractat pel rei Alfons X de Castella per tal de col·laborar a l’organització de la naixent marina castellana.
Antoni Canet (Catalunya, segle XV – Illes Balears, segle XV) Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s’establí a Mallorca.
Berenguer de Canet (Rosselló, segle XII) Noble. Primer membre d’aquest il·lustre llinatge. El 1160 sortí fiador, amb altres barons del consell comtal i del Rosselló, d’un gran prèstec que hagué de manllevar Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Guillem de Canet (Rosselló, segle XIII – segle XIV) Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.
Jaume Canet (Illes Balears, segle XVII) Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d’ells relatius al dret foral.
Joan Baptista Canet (Lleida, segle XVII – 1649) Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables.
Maria de Canet (Catalunya, segle XIV) Dama. Probable filla de Ramon de Canet. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug II.
Martí de Canet (Catalunya, segle XIII) Cortesà. Fou acompanyant assidu de Pere I el Catòlic, i també de Jaume I durant la minoritat d’aquest.
Pere Joan Canet (Illes Balears, segle XVII) Jurista. Amb Antoni Mesquida féu un recull dels privilegis de l’antic regne de Mallorca, feina que fou enllestida el 1662.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. El 1397, quan el rei Martí I l’Humà, tornat de Sicília per cenyir la corona deixada per Joan I el Caçador, es trobava sojornant a Avinyó prop del papa Benet XIII, Canelles anà a visitar el monarca per fer-li una primera relació de la situació als seus estats.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Amb els més antics dels Bertran, probablement germà seu, participà a la conquesta de València a les ordres de Jaume I. Aquest li féu algunes donacions als repartiments.
(Catalunya, segle XIV)
Militar. Prengué part a l’expedició de l’infant Alfons, fill de Jaume II de Catalunya, per conquerir Sardenya (1323).
El 1324, com a capità de l’infant, es féu càrrec del castell de Montagut.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. A la darrera fase de la reconquesta del Principat, forçà el coll d’Alforja amb els seus homes i arribà a Siurana, davant la qual participà al setge que hi sostingueren d’altres cavalles i nobles, especialment els pertanyents al casal de Cervera (1153).
(Catalunya, segle XVIII)
Catedràtic de cànons a Cervera. Canonge penitenciari de Girona.
Fou deixeble de Ramon Llàtzer de Dou, i és autor d’uns comentaris In Decretum Graciani (8 volums), inèdits.
Dades dels Països Catalans 