Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Guadald -bisbe Vic-

3 Respostes

(Catalunya, segle X – Roma ?, Itàlia, segle X)

Bisbe intrús d’Osona. Consagrat a Auch (França) en 971.

S’oposà al bisbe Fruja, consagrat a més just títol a la seu metropolitana de Narbona. Fruja fou confirmar al càrrec arran del seu viatge a Roma (978).

Guadald no desistí tanmateix de les seves pretensions. En un dels avalots provocats per ell morí Fruja, devers el 992. La qüestió continuà en tot cas sense resoldre’s.

A Narbona fou nomenat nou bisbe Arnulf, que encara seria inquietat per Guadald, fins que aquest fou explícitament deposat a Roma, en 998.

Grasset, Vicenç

2 Respostes

(Catalunya, segle XVIII)

Metge. Féu un estudi especial, comissionat per la Junta de Sanitat del Principat de Catalunya, de l’epidèmia de terçanes de l’Urgell. Li serví per a publicar, el 1786, una memòria notable.

També és autor d’una Disertación sobre la utilidad de los vomitivos en algunas de las enfermedades de las mujeres preñadas (1798).

Gras, mossèn

1 Resposta

(Catalunya, segle XV)

Escriptor. Autor d’una novel·leta cavalleresca, Tragèdia de Lançelot, publicada a Barcelona vers el 1496 sota el nom de mossèn Gras i dedicada al comte d’Ischia Joan de Torrelles, adaptació d’estil retòric, dels primers episodis de la novel·la francesa La mort Artu (segle XIII).

Fou potser un Lluís Gras identificable amb un homònim ambaixador d’Alfons IV el Magnànim a Tunis els anys 1444 i 1445.

Granyena, Pere de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Participà a les bandositats nobiliàries de la minoritat de Jaume I el Conqueridor. Pertanyia a la facció dels Cardona.

Acudí amb els seus components a l’avinença de 1226 pactada amb el partit dels Montcada.

El 1236 fou un dels testimonis de la concòrdia de Tàrrega, per la qual Jaume I reconeixia Ponç de Cabrera com a comte d’Urgell.

Era el pare de Guerau de Granyena.

Granyena, Guerau de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Fill de Pere, amb el qual formava al bàndol dels Cardona.

A la concòrdia de 1226 convinguda amb els Montcada, fou un dels ostatges lliurats en garantia dels acords. Passà un temps sota la custòdia del noble Ramon de Cervera.

Granada, Guillem de la

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Noble. Fou actiu conseller del rei Alfons I el Cast, a la mort del qual (1194), fou un dels signants de la convalidació del seu testament sacramental.

Ja durant el regnat de Pere I el Catòlic, essent vell, continuà com a conseller reial. Adquirí aleshores un ascendent encara més gran.

Gralla i d’Hostalric, Lucrècia

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI – 1604)

Dama. Filla de Miquel Gralla. Es casà amb Francesc de Montcada i de Cardona, segon comte i primer marquès del títol d’Aitona, que fou virrei del Principat i de València. En restà vídua el 1594.

Les seves restes, amb les del seu marit, foren posades en un sumptuós mausoleu de marbre, d’estil renaixentista, a la seu vella de Lleida.

Fills seus foren Gastó, segon marquès d’Aitona, i Joan, arquebisbe de Tarragona.

Gralla, Miquel Joan de

3 Respostes

(Lleida ?, segle XV – Catalunya, després 1531)

Alt funcionari reial. Provinent d’una família de mercaders de Lleida.

Fou mestre-sala reial, diputat de la Generalitat i mestre racional de Catalunya. Intervingué en qüestions polítiques, tant internacionals com internes, prop del rei.

Fou enviat el 1488 al ducat de Bretanya per tal d’ajudar el duc contra les pretensions annexionistes del rei francès Carles VIII. Així mateix, intervingué com a ambaixador en els problemes del repartiment del regne de Nàpols.

Tornà de nou a França a causa del casament d’Anna de Bretanya amb Lluís XII de França. Fou nomenat cavaller a Brussel·les i noble a Bolonya (1530).

En qüestions internes, intervingué en les reformes municipals i de la Generalitat.

Fou el pare de Francesc de Gralla i Desplà  (Catalunya, segle XVI)  Mestre racional, igual com el seu pare, al qual ajudà (1520) i que després el succeí. El casà el 1527 amb Guiomar d’Hostalric-Sabastida. Obtingué privilegi de noblesa a Bolonya el 1530.

Gralla, Miquel

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI)

Cavaller. Era el pare de Lucrècia Gralla i d’Hostalric.

El 1554 fou empresonat pel virrei del Principat, marquès de Tarifa, acusat d’haver participat a l’incident que hi hagué al port de Barcelona entre naus de Lluís de Zúñiga i Requesens i d’altres de Bernardino de Mendoza.

Goxat, Narcís

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Destacat cap remença, establert a Llambilles (Gironès).

Era un dels homes més intransigents davant la política de Ferran II el Catòlic per arranjar els problemes de la pagesia del Principat. Al front d’un grup d’homes decidits s’emparà de les fortaleses de Llagostera i Castell d’Empordà.

Fou condemnat a mort arran de la sentència de Guadalupe (1486), però no pogueren detenir-lo i continuà en rebel·lia, manant una partida armada de la qual formava part el seu fill.

Intensament perseguit com a malfactor públic, reeixí a mantenir-se sobre les armes almenys fins al 1491, any en què és coneguda la darrera referència sobre ell, en ocasió d’un combat a les Abelles.

En l’endemig realitzà nombrosos cops de mà que han restat documentats. Un d’ells consistí a capturar el famós canonge de Girona Andreu Alfonsello i a tallar-li un dit com a represàlia per la seva actitud hostil als remences.