Poble (337 m alt) i antic municipi (20,27 km2), agregat el 1969 a l’actual. El poble és situat a l’est del tossal de l’Espígol.
Es conserven les restes de l’antic castell de Claravalls, obra del segle XIII. És esmentat ja el 1099; formava part de l’extrem occidental de la marca de Berga.
L’església parroquial és dedicada a sant Salvador.
(la Pobla de Claramunt, Anoia)
Castell i església (Santa Margarida), a la dreta de l’Anoia, a l’aiguabarreig amb la riera de Carme, assentats en el turó (452 m alt) que, juntament amb el cingle de Mollons, a l’esquerra de l’Anoia, forma l’estret de la Pobla, entrada del congost de Capellades i límit de la conca d’Òdena.
Són esmentats ja el segle X com a pertanyents al monestir de Sant Cugat del Vallès; a mitjan segle XIII passà als vescomtes de Cardona.
Al peu del turó es formà la Pobla de Claramunt i, aigua amunt de la riera de Carme, la Torre de Claramunt.
Poble i antiga quadra, prop de la costa, damunt un petit tossal, al voltant de l’església parroquial de Sant Joan i de l’antic castell de Clarà, que originàriament era dins el terme de Tamarit; fou atorgada carta de franquesa per als habitants del seu terme el 1057.
L’antiga torre de Clarà, esmentada el segle XIII dins la seva jurisdicció, donà lloc, probablement, a la nova població de Torredembarra.
(Castellar de la Ribera, Solsonès)
Poble (831 m alt), al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, aturonada en un contrafort de la serra que separa les conques del Cardener i del Segre, a la capçalera de la riera de Pinell.
El segle XIII és esmentat el castell de Clarà.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble (1.511 m alt) i antic municipi, des del 1970 forma part de l’actual. El poble és, una mica elevat, a l’esquerra del riu de Civís.
La seva parròquia (Sant Romà) és esmentada el 839. L’antic castell de Civís pertanyia al vescomtat de Castellbó.
L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Asnurri, Aós i Argolell, el llogaret d’Arduix i les bordes de Vallbiguera, Conflent, Cervellà, Cortvassill, Llosar, Sobirà i les bordes de Civís.
Poble (750 m alt), damunt un altiplà, a la dreta del riu Corb, a recer del castell de la Cirera.
L’església parroquial actual (Santa Maria) conserva part de la construcció del segle XIV.
És, probablement, l’origen dels Sacirera, coneguts per les bandositats que sostingueren amb els Oluja.
(Castellar de la Ribera, Solsonès)
(pop: Cigró, ant: Odró) Poble (610 m alt), a l’esquerra de la riera Salada, al voltant de l’església parroquial de Sant Julià, romànica, del segle XI, i de les restes del castell de Ceuró, que pertangué a l’església de Solsona. De la parròquia depèn el santuari de Savila.
El segle XIX formà amb Pampe el municipi de Ceuró i Pampe.
(la Pobla de Cérvoles, Garrigues)
Antic castell, al vessant septentrional de la serra la Llena.
Després de la conquesta cristiana del terme de Siurana, del qual formava part, en fou senyor Guillem (II) de Cervera; amb tot, per tal com era deshabitat (només hi havia un grup d’eremites), fou donat el 1157 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Ramon de Vallbona per tal de fundar-hi un monestir.
El monestir de Poblet, però, aconseguí d’adquirir el lloc el 1163 i el convertí en granja; la nova comunitat s’establí primer a Santa Maria del Montsant i després a Vallbona, a la serra del Tallat.
Dins el terme fou fundat, a més, al començament del segle XIII, el nou nucli de la Pobla de Cérvoles; és anomenat també, per això, castell de la Pobla.
(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat)
(o de Sant Antoni) Antic castell. Probablement bastit pels senyors de Cervelló.
Hom ha suposat que era emplaçat al turó de l’ermita de Sant Antoni (304 m alt).
Santuari on és venerada la imatge romànica de la Mare de Déu del Catllar, situat entre el Ter i la riera del Catllar, damunt llur confluència, a l’indret de l’antic castell del Catllar (n’és originària la família Descatllar, senyors de la Roca d’Abella).
La riera del Catllar és afluent de capçalera del Ter, encaixada a la coma del Catllar.
El front principal és format per la serra del Catllar i la roca Pastuira (2.689 m alt), partió d’aigües amb la capçalera del Freser; els contraforts septentrionals, molt encinglerats, l’aïllen de la vall de Carlat, i els meridionals, de la de Tregurà.
Dades dels Països Catalans 