Arxiu d'etiquetes: Castella (hist)

Companyia de Llevant *

Veure> Llevant, Companyia de  (empresa comercial de Castella, 1626).

Almansa, batalla d’ -1707-

(Almansa, Castella, 25 abril 1707)

Acció de la Guerra de Successió que tingué lloc al port d’Almansa (entre la Manxa i el País Valencià), entre les tropes de Felip V de Borbó, comandades per duc de Berwick, i les aliades del rei-arxiduc Carles III de Catalunya.

La victòria dels filipistes decidí la sort del País Valencià (València es rendí el 8 de maig), que veié com s’abolien les seves constitucions i s’hi implantava el decret de Nova Planta (1707), i de retop tingué conseqüències funestes per a tots els Països Catalans, que set anys després serien sotmesos.

Cazola, tractat de -1179-

(Cazola, Castella, 20 març 1179)

Acord signat entre Alfons I de Catalunya i Alfons VIII de Castella, pel qual foren fixats els límits de l’expansió d’ambdós regnes a la zona del llevant peninsular.

El País Valencià, fins al port de Biar (Alt Vinalopó), restava territori de conquesta per a la corona catalano-aragonesa, mentre que el regne de Múrcia, al sud d’aquella zona, passava a terra de conquesta castellana. Aixó representà un retrocés respecte a l’anterior tractat de Tudellén (1151).

Tanmateix, la política expansionista catalana estava encaminada aleshores vers Occitània i la renúncia al regne de Múrcia significava l’amistat i el suport de Castella.

Carrión, tractat de -1140-

(Carrión de los Condes, Castella, 22 febrer 1140)

Pacte signat entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Alfons VII de Lleó.

Aquest darrer reconeixia al comte català com a sobirà d’Aragó i li retornava, bé que en feu, Saragossa, Tarassona, Calataiud, Daroca i altres places de les quals s’havia apoderat.

Una altra part del tractat estipulava l’aliança d’ambdós sobirans contra Navarra i el repartiment d’aquest regne en cas de victòria.

Almazán, pau d’ -1375-

(Almazán, Sòria, Castella, 12 abril 1375 i a Lleida, 10 maig 1375)

Pau entre Pere III de Catalunya i Enric II de Castella. Posà terme a la discòrdia entre els dos monarques, sorgida arran de l’accès del segon al tron.

Restà concertat el matrimoni de la infanta Elionor, filla de Pere III, amb l’hereu de Castella, Joan.

El rei català retornà Molina, que li havia estat lliurada en ésser donada per Enric II a Bertrand du Guesclin (1369).

Ágreda, tractat d’ -1281-

(Ágreda, Sòria, Castella, 27 i 28 març 1281)

Acord signat entre Pere II de Catalunya, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç (futur Sanç IV de Castella). Pere II reconegué Sanç com a hereu de Castella.

En secret, foren acordats també la conquesta i el repartiment de Navarra, així com que el rei de Catalunya rebria Albarrasí i altres viles de la frontera.

Ágreda, tractat d’ -1162-

(Ágreda, Sòria, Castella, 27 setembre 1162)

Pacte signat entre Ferran II de Lleó i el rei Alfons I el Cast, encara infant, voltat dels seus consellers.

Ferran II es comprometé a defensar Alfons i a lliurar-li la seva germana petita Sança de Castella, com a esposa.