Partida, al nord del terme, entre la vila i el riu dels Ullals.
Realenc, pla del -Carcaixent-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Carcaixent
Garcia i Ordóñez de Lloris, Vicent
(Oliva, Safor, segle XVII – Carcaixent, Ribera Alta, segle XVII)
Humanista. Fou catedràtic d’humanitats a Coïmbra i preceptor de Joan de Portugal, duc de Braganza, elegit rei el 1640.
Tornat al seu país, ensenyà humanitats a Carcaixent, on moriria.
És autor de diverses obres didàctiques.
Cucarella i Candel, Pasqual
(Xàtiva, Costera, 2 juny 1865 – Carcaixent, Ribera Alta, 1951)
Periodista i escriptor. Fundà i dirigí “El Clamor Setabense” (1887).
Escriví poesies i obres teatrals en castellà, i un conte El rector de Benigani, en català. Publicà Setabenses ilustres (1916).
Cogullada, la -Ribera Alta-
Carreres i Vallo, Francesc
(Carcaixent, Ribera Alta, 17 desembre 1858 – València, 22 agost 1936)
Bibliòfil. Formà una notable biblioteca d’història valenciana, en la qual es destaquen els llibres i les relacions de festes, impresos i manuscrits, base dels estudis sobre aquest tema del seu fill Salvador Carreres i Zacarés.
Publicà texts inèdits de Gaspar Aguilar i d’Andreu Rey d’Artieda. Presidí la societat Acció Bibliogràfica Valenciana (1922-36).
Bodí i Cangròs, Salvador
(Cullera, Ribera Baixa, 19 juliol 1814 – Carcaixent, Ribera Alta, 10 maig 1884)
Frare dominicà i meteoròleg. És autor d’un Historia meteorológica de Carcagente. L’obra abunda en una sèrie d’observacions directes de bon interès, especialment pel que fa als orígens del conreu dels tarongers.
Barranquet, el -Ribera Alta-
Caseriu, situat 2 km al sud de la ciutat.
Barraca d’Aigües Vives, la
(Alzira / Carcaixent, Ribera Alta)
Llogaret, situat a la vall d’Aigües Vives, al peu de la serra de les Agulles, al límit dels dos termes. Hi passa la carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant.
Fou fundat el 1784 pels augustinians del veí convent d’Aigües Vives (la carta de poblament és del 1796), els quals li donaren el nom de Santa Maria d’Aigüesvives. L’església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent.
Carcaixent (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 59,2 km2, 21 m alt, 20.613 hab (2014)
Estès des de la conca del Xúquer fins a les muntanyes de Valldigna, al sud. La zona muntanyosa és coberta de pinedes.
La gran font de riquesa del municipi és el regadiu (dedicat molt especialment al taronger, així com també arròs i hortalisses), que ocupa la plana del Xúquer i aprofita l’aigua del riu a través de la sèquia de Carcaixent, creada el 1654. El conreu de la taronja, implantat al municipi fa més de dos-cents anys, és també l’origen de les principals activitats industrials (conserves, sucs vegetals, preparació per a l’exportació, etc) i comercials que hi tenen lloc i la primera causa del seu creixement demogràfic. També hi ha indústria de fabricació de materials per a la construcció i metal·lúrgica. Àrea comercial d’Alzira.
La ciutat, d’origen islàmic, és a la plana al·luvial del Xúquer, a la dreta del riu; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, dels segles XVI-XVII, renovada el XVIII després d’un incendi.
Dins el terme hi ha els barris i caseries de Santa Bàrbara i la Cogullada i el llogaret de la Barraca d’Aigües Vives, en part dins el d’Alzira.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 