Arxiu d'etiquetes: caputxins/nes

Vilafranca, Lluís de

(Vilafranca de Bonany, Mallorca, 1770 – 1847)

(Joan Mestre i Oliver)  Erudit caputxí. Ingressà a l’orde el 1788, i es dedicà preferentment a l’estudi de la història i dels clàssics. Fou bibliotecari i guardià al convent dels caputxins de Palma de Mallorca, i ajudà Joan Ramis, Jaume Villanueva, Gaspar Melchor de Jovellanos i altres.

Corregí i continuà els Annals i l’Episcopologi del paborde de Terrassa i escriví diverses obres -inèdites, fora d’un escrit contra Joaquim M. Bover (1839)-, la més important de les quals són les Misceláneas históricas baleáricas, en tretze volums.

Valls, Bernadí *

Nom real del religiós caputxí Bernadí de Manlleu.

València, Maties de

(València, segle XVIII)

Pintor i frare caputxí. Conreà la pintura religiosa. Deixà algunes teles seves al convent del seu orde a Granada.

Tivissa, Melcior de *

Veure> Melcior de Tivissa  (missioner caputxí català, 1848-1920).

Tàrrega i Sanz, Josep

(Sorita de Morella, Ports, segle XVII – País Valencià ?, segle XVIII)

Prelat. Ingressà a l’orde dels caputxins. Es pronuncià a favor de Carles d’Àustria. El 1707, quan el País Valencià caigué en poder dels borbònics, es trobava a Barcelona.

El reu austríac el nomenà, el 22 de desembre de 1707, bisbe de Sogorb.

Soler i Royo, Vicent

(Manises, Horta, 27 gener 1870 – Bogotà, Colòmbia, 21 novembre 1930)

Prelat. Després de cursar la carrera d’eclesiàstic i d’haver estat a diverses parròquies, entrà a l’orde caputxí, on era anomenat Atanasi de Manises. Fou enviat a les missions de Colòmbia.

El 1907 fou nomenat bisbe titular de Zitarizo, amb funcions de vicari apostòlic de la Guajira i de Sierra Navada. Consagrat a Bogotà, fou apadrinat pel general Reyes, aleshores president de la República Dominicana.

Simon i Ródenas, Francesc *

Nom real del prelat caputxí valencià Francesc d’Orihuela  (1849-1914).

Sabiuda, Sebastià *

Veure> Sebastià Sibiuda  (escriptor caputxí català del segle XVIII).

Ribot i Serra, Miquel

(Petra, Mallorca, 1741 – Palma de Mallorca, 1803)

Eclesiàstic, científic, filòsof i arquitecte. Ingressà a l’orde caputxí el 1755 i professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra, amb el qual és conegut. Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix. S’ordenà el 1765. Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Mallorca.

Dissenyà el nou temple caputxí de Palma i fou un dels iniciadors del neoclassicisme a Mallorca amb el baptisteri per a la catedral (1794). Hom li atribueix també la capella dels Quatre Sants Coronats a la parròquia de Santa Eulàlia. Féu dibuixos per a l’acabament de l’església de la cartoixa de Valldemossa.

Home inquiet, viatjà força i formà un museu i una biblioteca notables, que continuà Lluís de Vilafranca. Deixà manuscrits sobre matemàtiques, filosofia lul·liana, arquitectura, rellotges de sol, etc. Féu també mapes de les Illes Balears (1771 i 1801).

Rebullida, Pau de

(Fraga, Baix Cinca, 1664 – Minama, Costa Rica, 28 setembre 1709)

Missioner caputxí. El 1692 passà al col·legi de Querétaro (Mèxic), des d’on emprengué diverses expedicions missioneres fins a Verapaz (Guatemala); a partir del 1695 s’establí a Talamanca, centre de la seva evangelització de Costa Rica.

Morí en una revolta tribal que intentà apaivagar. Les seves vida i mort li donaren fama de santedat.