Arxiu d'etiquetes: Borriana

Virrangues

(Borriana, Plana Baixa)

Despoblat, al sud-oest del terme.

Vinarragell

(Borriana, Plana Baixa)

Despoblat. Havia pertangut als hospitalers.

En aquest indret s’ha excavat un poblat ibèric dels segles VII-VI aC, on s’han detectat influències comercials fenícies.

Viciana, Rafael Martí de

(Borriana, Plana Baixa, 24 octubre 1502 – 21 maig 1582)

Historiador. Nét de Martí de Viciana. Doctorat en drets a València, fou notari de la cort del batlle i justícia de Borriana.

Escriví en català, però publicà en castellà una Crónica de la… ciudad de Valencia y su reino, en quatre parts o llibres, en la qual treballà més de 48 anys en la recerca de documents, sovint de primera mà: de la Primera parte no es conserva cap exemplar. El Libro segundo, nobiliari valencià, i el Libro tercero, descripció topogràfica de les poblacions del regne, foren editats el 1564 i reeditats en 1881-82. El Libro quarto, el dedicà a la relació -com a testimoni presencial dels fets, prou imparcial, malgrat el seu caràcter oficial- de la revolta de les Germanies de València, en la qual morí el seu pare; fou publicat el 1566 a Barcelona. L’obra, escrita amb un concepte moralista de la història, fou molt combatuda, i bona part dels exemplars foren destruïts.

És autor, també, d’unes Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana (1574), editat igualment en versió castellana, on pretén, tanmateix, de defensar, amb arguments pseudo-científics la major puresa de la valenciana enfront de la castellana.

Viciana, Martí de

(Borriana, Plana Baixa, segle XV – País Valencià, 1492)

Humanista. Governador de la Plana (1477-92).

És autor d’una exposició catalana original de les Econòmiques d’Aristòtil feta a partir de la versió llatina de Leonardo Aretino, que dedicà a la seva muller Dameta, vers el 1477, en possessionar-se del seu càrrec de governador; la precedí d’una llarga epístola introductòria, escrita en un estil planer i elegant i en un to personal de respectuosa afecció. Escriví també altres opuscles, un d’ells sobre Los senyals del cel.

Fou l’avi del cronista Rafael Martí de Viciana.

Serrulla

(Borriana, Plana Baixa)

Partida costanera, al límit amb el terme de Nules.

Serratella, la -Plana Baixa-

(Borriana, Plana Baixa)

Partida costanera, a ponent del Grau de Borriana.

Serradal, el -Plana Baixa-

(Borriana, Plana Baixa)

Partida costanera, a ponent del Grau de Borriana.

Seca, la -Plana Baixa-

(Borriana, Plana Baixa)

Antiga possessió dels templers, els quals la reberen el 1237 arran de la conquesta cristiana.

Santa Pau -Plana Baixa-

(Borriana, Plana Baixa)

Despoblat i partida, a l’est de la ciutat.

Santa Bàrbara -varis geo-

Santa Bàrbara  (l’Albera, Vallespir)  Santuari (50 m alt), situat al nord de la vila, al cim de la muntanyeta de Santa Bàrbara, coberta de bosc.

Santa Bàrbara  (Borriana, Plana Baixa)  Partida i caseria, situada al nord de la ciutat, a la dreta del Millars; és centrada per l’església de Santa Bàrbara.

Santa Bàrbara  (Carcaixent, Ribera Alta)  Barri, al nord del nucli urbà, a la carretera d’Alzira.

Santa Bàrbara  (Montcada de l’Horta, Horta)  Santuari, construït el 1701 al lloc d’un d’anterior dedicat a Sant Ponç. És un dels més importants de la comarca.

Santa Bàrbara  (Petrer, Vinalopó Mitjà)  Caseria, al nord-oest de la vila, a l’esquerra del Vinalopó.

Santa Bàrbara  * (Ulldemolins, Priorat)  Veure> Sant Antoni i Santa Bàrbara  (ermita).