(Múrcia, vers 1670 – Vic, Osona, 1751)
Eclesiàstic. Estudià al seminari de Múrcia, on després ensenyà.
Bisbe de Vic (1744-51), edità unes constitucions sinodals, un catecisme i diverses pastorals, tot en català.
La seva obra més remarcable fou la creació definitiva del seminari conciliar de la diòcesi, que havia estat creat el 1635, però que decaigué molt aviat; en redactà les normes, segons el model de les del seu seminari originari de Múrcia.
(Pedroche, Andalusia, 1505 – Montserrat, Bages, 2 maig 1564)
Bisbe de Vic (1554-64) i electe de València. Llicenciat en ambdós drets i inquisidor general d’Aragó.
Essent bisbe, féu una visita pastoral molt minuciosa a tota la diòcesi de Vic. Assistí al Concili de Trento acompanyat del teòleg Pedro Mercado.
Enlairat a la seu de València, morí a Montserrat quan es dirigia a la nova seu.
(la Selva del Camp, Baix Camp, segle XV – Vic, Osona, 1473)
Eclesiàstic i polític. Confessor de Calixt III, fou després prior a la seu de Saragossa, més tard ardiaca de Sant Llorenç de Tarragona i, finalment, bisbe de Vic.
Partidari decidit del príncep de Viana i cortesà seu, més endavant va ésser membre del consell assessor de la Generalitat i membre de la Junta de Defensa (1462) contra el rei Joan II.
El 1463 el capítol barceloní el proposà com a bisbe de la ciutat, però no va acceptar-lo el papa, que fins i tot el deposà de la seu de Vic (1465). Passà aleshores a Portugal com a conseller del rei Pere i en fou marmessor a la seva mort (1467).
El 1472 retornà a Vic.
(Xiva, Foia de Bunyol, vers 1440 – Tarassona, Aragó, 1521)
Polític i eclesiàstic. Fill de Joan de Montcada i de Luna, baró de Xiva.
Era prior major de Tortosa i fou president de la generalitat de Catalunya (1470).
El 1474 fou nomenat bisbe de Vic, però no hi residí, i actuaren en nom seu bisbes titulars. Féu reunir sínodes a Vic (1474) i a Manresa (1481).
Estigué molt de temps a les corts de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó.
El 1493 fou nomenat bisbe de Mallorca, i el 1496, de Tarassona, on emprengué la reforma de la clerecia i acabà les obres del claustre de la catedral.
(Barcelona, 1670 – Vic, Osona, 16 gener 1744)
Bisbe de Vic (1721-44). Fill de Feliu de Marimon i de Tord i de Jerònima de Corbera-Santcliment, i germà de Josep. Políticament mantingué una actitud filipista.
Era canonge ardiaca i vicari general apostòlic de Tarragona quan fou designat bisbe de Vic, per a substituir el bisbe Manuel de Sentjust, mort a l’exili pel fet d’ésser austriacista.
Morí en fama de santedat. Els jesuïtes Antoni Codorniu i Onofre Pratdesaba n’escriviren la biografia i en demanaren la beatificació.
És autor de Carta d’exhortació a obeir per rei a Felip V.
(Catalunya, segle X – segle XII)
Comtat nominal, sense comtes titulars. Testimoniat a partir del 906.
Comprenia la part de ponent del comtat i bisbat d’Osona a partir del Moianès i del Bages, i, gràcies a l’avenç de la reconquesta, la denominació s’estengué vers l’Anoia, la Segarra i l’Urgell. Tenia com a centre el pagus de Manresa, ben diferenciat del d’Osona a partir dels privilegis del rei Odó el 889 i el 890.
Era una denominació d’un caràcter més locatiu que polític, puix que el seu territori fou considerat sempre una perllongació del comtat d’Osona.
Els avenços d’aquest comtat vers les noves terres conquerides es fitaven amb torres de defensa dites manresanes.
La denominació de comtat de Manresa anà desapareixent al segle XII, i donà pas a diferents vegueries en els territoris de la seva antiga àrea d’atribució.
(Malla, Osona, segle XI – Catalunya, segle XII)
Eclesiàstic. Nom amb què és conegut Arnau Ènnec. Fou abat d’Amer (1051-1102) i bisbe de Vic (1102-09).
La seva elecció tingué lloc després d’una llarga seu vacant i de la deposició del bisbe intrús Guillem Berenguer (1100-01).
Erigí la canònica augustiniana de Manlleu, consagrà les esglésies de Sant Miquel d’Ordeig i d’Aiguafreda i redactà un codi de sinodals vigatanes.
(Vallromanes, Vallès Oriental, 7 octubre 1571 – Lleida, 20 desembre 1634)
Eclesiàstic. Fou prior de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona (1618-22) i, successivament, bisbe d’Elna (1622-27), de Vic (1627-34) i de Lleida.
Del 1623 al 1626 fou també president de la Generalitat de Catalunya.
Deixà dues obres de pietat mariana i unes Constitucions sinodals de Vic (1628).
(Vic, Osona, 1215)
Cartulari de l’arxiu capitular.
Recull donacions i testaments a favor de l’església de Vic. Els documents són bàsicament dels segles XI al XIII.
És un volum en pergamí i cobertes de pell de 152 folis. El féu recopilar el canonge Guillem de Mont-ral.
(Madrona, Solsonès, segle XVI – Vic, Osona, 21 setembre 1575)
Eclesiàstic. Religiós benedictí i doctor en teologia.
Prior de Meià i abat dels monestirs de Breda (1569-73) i de Cuixà (1573-74).
El 1574 fou nomenat bisbe de Vic, però no pogué dur a terme els plans proposats de reorganització.
Dades dels Països Catalans 