Arxiu d'etiquetes: bisbat Mallorca

Jaume i Garau, Mateu

1 Resposta

(Llucmajor, Mallorca, 31 agost 1811 – Palma de Mallorca, 19 febrer 1886)

Prelat. Fou canonge de Palma i més tard, bisbe de Menorca (1858-75) i de Mallorca (1875-86). Les seves pastorals foren remarcables.

El seu germà fou Antoni Jaume i Garau  (Llucmajor, Mallorca, vers 1820 – Palma de Mallorca, 1885)  Metge. Estudià medicina a Montpeller, on publicà la seva tesi (1850). Dirigí l’hospital de colèrics de sa Llonja (1865). Fou regidor de l’ajuntament de Palma i president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà la traducció que ell mateix havia fet de Los pozos artesianos en Mallorca (1879), d’Hermite.

Guiu de Perpinyà *

Deixa un comentari

Veure> Guiu de Terrena  (bisbe de Mallorca i d’Elna, vers 1270-1342).

Galiana, Antoni de

1 Resposta

(Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca, 9 abril 1375)

Bisbe de Mallorca (1363-75). Canonge degà de la seu; fou el primer prelat mallorquí que regí la seu de Mallorca.

Impulsà les obres de la catedral, on és enterrat.

Cotoner i d’Olesa -germans-

7 Respostes

Eren fills de Marc Antoni Cotoner i de Sant Martí, i germans, també, de Nicolau i de Rafael Cotoner i d’Olesa.

Bernat Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, 1613 – Illes Balears, 1684)  Prelat. Arquebisbe d’Oristany (Sardenya, 1664-71) i bisbe de Mallorca (1671-83). Fou excomunicat per la Inquisició, fins que el 1678 la Sagrada Congregació el rehabilità. En la lluita contra la Inquisició el papa li féu costat i li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el nomenà prelat domèstic i li encarregà el procés de canonització de la beata mallorquina Caterina Tomàs.

Marc Antoni Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, 1604 – Sicília ?, Itàlia, vers 1656)  Jurista i religiós. Fou inquisidor de Sicília. Les seves al·legacions jurídiques assoliren bona fama.

Miquel Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, segle XVII)  Comanador de Sant Joan.

Francesc Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1687)  Cavaller de Sant Jaume de l’Espada. Fou el pare de Miquel i Marc Antoni Cotoner i Sureda-Vivot.

Climent VIII de Peníscola

4 Respostes

(Terol, Aragó, 1369 – Palma de Mallorca, 28 desembre 1446)

(Gil Sanxis Munyós i Carbon)  Antipapa. Fou el successor de Benet XIII, l’antipapa Luna a Peníscola. Intentà ésser pontífex des del 1424 al 1429.

Havent abdicat davant el legat de Martí V, que li oferí la seu de Mallorca, passà a governar-la fins a la seva mort.

Cervera i Cervera, Jacint Maria

2 Respostes

(Pedralba, Serrans, 12 octubre 1827 – Palma de Mallorca, 14 novembre 1897)

Prelat. Fou professor dels seminaris de València i de Toledo, i ardiaca de Mondoñedo (Galícia) i també de Toledo. Durant un temps residí a Amèrica.

De tornada fou arxipreste a Saragossa, d’on fou nomenat (1881) bisbe auxiliar de la mateixa seu. Més tard fou bisbe de Tenerife.

El 1885 fou nomenat bisbe de Mallorca, dignitat que exercí fins a la seva mort.

Campins i Barceló, Pere Joan

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 14 gener 1859 – 24 febrer 1915)

Bisbe de Mallorca (1898-1915). Ordenat el 1882, estudià després a Toledo, on es llicencià en teologia i en dret canònic (1885-86), i tornà a Mallorca. Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-sion. Fou canonge magistral de la seu de Mallorca (1893-98), catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Jacint Maria Cervera (1897).

Nomenat bisbe (1898) a instàncies del clergat de la diòcesi, promogué una gran activitat (erecció de noves parròquies, reforma dels corrents litúrgics i del pla d’estudis, creació de l’arxiu històric (1899) i el museu arqueològic diocesà i reforma del presbiteri de la seu (1904), que encarregà a Antoni Gaudí).

Amb Antoni M. Alcover com a vicari general, fomentà l’obra del seu Diccionari, defensà la llengua en la línia dels bisbes de la Renaixença i creà al seminari una càtedra de llengua i literatura mallorquines (1898). Publicà un catecisme en català, de gran difusió així com diverses pastorals.

Borja i de Velasco, Baltasar de

1 Resposta

(Berlanga, Castella, segle XVI – Palma de Mallorca, 11 juliol 1630)

Bisbe de Mallorca (1626-30). Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia. Canonge de València (1586), fou vicari general de la diòcesi a la mort de l’arquebisbe Juan de Ribera (1611).

A Mallorca, d’on fou designat governador (1628-29), fomentà les obres de fortificació i posà a la ciutat de Palma de Mallorca i el regne sota el patronatge de la Puríssima Concepció.

Bauçà i Sales, Simó

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1552 – 1623)

Religiós dominicà i bisbe de Mallorca. L’any 1571 ingressà en l’orde dels Predicadors. A València rebé les ensenyances de Lluís Bertran, i el 1575 s’ordenà sacerdot. Fou prior dels convents de Manacor i de Palma de Mallorca (1595-1607), lector de teologia a Puigcerdà i Girona (1593-94) i bisbe de Mallorca (1607-23).

Durant aquest càrrec oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal. Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada. Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins. Celebrà sínodes el 1611 i el 1614.

Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil.

Batlle, Berenguer

1 Resposta

(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears, 1 desembre 1349)

Bisbe d’Elna (1320-32) i de Mallorca (1332-49). Fill d’Arnau Batlle, conseller de Jaume II de Mallorca.

Inicià la construcció de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1324) i promulgà diverses constitucions sinodals, especialment sobre la instrucció i l’estudi del clericat, i impulsà l’ensenyament superior (1326).

Restà fidel a Jaume III de Mallorca durant la conquesta de l’illa per Pere III de Catalunya.

Tant a Elna com a Mallorca actuà contra els franciscans espirituals (fraticelli) i els begards.