Arxiu d'etiquetes: bisbat Elna

Terrena, Guiu de

1 Resposta

(Perpinyà, 1270 – Avinyó, França, 21 agost 1342)

Teòleg escolàstic, canonista i bisbe. Entrà a l’orde carmelità. Estudià teologia a París amb Enric de Gant. Mestre en teologia el 1313. Professor a Avinyó, on fou teòleg de confiança de Joan XXII en la lluita contra els espirituals i Lluís de Baviera.

General dels carmelites el 1318. Bisbe de Mallorca (1321-32) i d’Elna (1333-42).

Autor de nombroses Quaestiones doctorals i, ja bisbe, d’obres com De perfectione vitae (1323), Concordia quatour evangelistarum (1328-34), Commentarium in Decretum Gratiani (1336-39) i Summa de heresibus (1340-42).

La seva aportació principal a la teologia consistí a formular per primera vegada la doctrina de la infal·libilitat pontifícia.

Salomó -bisbe Elna, s. IX-

Deixa un comentari

(Rosselló, segle VIII – 834)

Prelat. Entre els anys 832 i 834 fou bisbe d’Elna.

Rosselló, diòcesi de *

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle IX – segle X)

Denominació que prengué sovint la diòcesi d’Elna.

Rifós, Rafael de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XVI – Perpinyà, 1620)

Bisbe d’Elna-Perpinyà (1618-20). Frare dominicà, era mestre de teologia i vicari general de l’orde als regnes hispànics.

Nomenat bisbe d’Elna, obtingué un acord amb el capítol i la comunitat d’Elna (1619), que feia temps que estaven en discòrdia. Amplià el palau episcopal i promulgà un jubileu el 1620.

Riculf -bisbe Elna, 947/960-

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle X)

Bisbe d’Elna (947-després 960). Consagrà l’església provisional del monestir de Sant Miquel de Cuixà, el 30 de juliol de 953. Conservava la mitra l’any 960.

Rard, Onofre *

Deixa un comentari

Veure> Onofre de Reart (bisbe d’Elna, Vic i Girona, segles XVI i XVII).

Pròixida i de Centelles, Joan III de

2 Respostes

(País Valencià, segle XV – 1449)

Ardiaca d’Elna. Fill de Nicolau de Pròixida i Carròs, i germà d’Olf, Gilabert. Nicolau i Tomàs.

Fou ardiaca d’Elna i després, secularitzat, conseller reial i camarlenc de la reina Maria de Castella, que jurà les treves amb Castella (1430).

Pérez-Roy, Francesc

Deixa un comentari

(València ?, segle XVI – Cadis ?, Andalusia, segle XVII)

Eclesiàstic. Doctor en teologia i canonge d’Alcalá de Henares, fou nomenat bisbe d’Elna el 1638.

Pel juny de 1640 intentà de fer de mitjancer entre la ciutat de Perpinyà i el general en cap de l’exèrcit castellà, marquès de La Rena, que volia allotjar-hi les tropes. No pogué impedir que, irat pel refús dels perpinyanesos, bombardegés dos cops la ciutat i, assolit l’allotjament, deixés saquejar-la.

El 1641 fou transferit a la seu de Cadis.

Ortafà, Guillem d’

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XII – 1209)

Prelat. Pertanyent al llinatge senyorial d’Ortafà.

Fou bisbe d’Elna.

Ocón, Jerónimo de

Deixa un comentari

(Aragó ?, segle XIV – Perpinyà, 16 novembre 1425)

Bisbe d’Elna (1410-25). Sembla que era d’origen aragonès. Entre els anys 1399 i 1412 fou confessor de Benet XIII a Avinyó, en el qual càrrec succeí Vicent Ferrer.

Abans del 1408 fou nomenat abat de Sant Joan de la Penya i el 1410 bisbe d’Elna, bé que regí el bisbat en nom seu Esteve d’Agramunt, prior de Gualter, fins al 1417. Es retirà de l’obediència a Benet XIII i el 1417 formà part de l’ambaixada a Peníscola per a demanar al papa la renúncia.

Féu ampliar l’església de Sant Joan el Vell de Perpinyà, on residia.

És autor d’una crònica sobre els fets ocorreguts a la cort papal d’Avinyó, en els quals prengué part.