(l’Alguer, 1580 – Càller, Sardenya, 1640)
Bisbe de l’Alguer (1621-27) i arquebisbe de Càller (1627-40). Fill de pare d’origen català. Mercedari, fou superior de la casa de Barcelona, provincial d’Aragó i mestre superior de l’orde.
És autor d’uns comentaris a la Summa de Tomàs d’Aquino.
(Aragó ?, 1605 – l’Alguer ?, Sardenya, 1689)
Bisbe de l’Alguer (1681). Fou elegit el 1685 arquebisbe de Càller. Ensenyà arts a Estella i teologia a Osca i a Pamplona.
Morí en extrema pobresa (deixà només el manuscrit dels seus cursos de filosofia).
(l’Alguer, 1595 – Càller, Sardenya, Itàlia, 1673)
Bisbe de l’Alguer (1653-55). Mercedari, ensenyà teologia a Salamanca i a Barcelona, fou jutge del Sant Ofici i predicador de Felip IV de Catalunya.
Introduí a l’Alguer l’orde de la Mercè.
(Càller, Itàlia, segle XVI – Sàsser, Itàlia, 23 novembre 1612)
Bisbe de l’Alguer (1578-1605) i de Sàsser. Home d’extensa cultura i gran coneixedor de les llengües llatina, grega, hebrea i caldea.
Entre els seus treballs sobresurt la traducció, del grec a llatí, de les obres de Joan de Damasc.
(l’Alguer, Sardenya, Itàlia)
Bisbat erigit per butlla d’Alexandre VI, el 8 de desembre de 1503 i publicada en el pontificat de Juli II, a petició d’un sínode aplegat a Sàsser per a reestructurar els bisbats de l’illa de Sardenya.
Dels bisbats d’Ottana, Castro i Bisarcio es formà el de l’Alguer, bé que aquest títol no aparegué com a definitiu fins al 1515. El 1803, el bisbat de Bisarcio fou novament separat de l’Alguer.
Actualment té 70.000 habitants i 29 parròquies.
(Vic, Osona, 1477 – Roma, Itàlia, 1527)
Eclesiàstic i cronista. Fill de Guillem Caçador. Estudià a Roma (1502) i a Viena.
Canonge de la catedral de Vic, a la qual renuncià (1513) a favor del seu germà Jaume. Capellà de Juli II, aquest l’envià (1511) com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili Laterà V.
Fou auditor de la Rota romana (1511) i el 1525 fou nomenat bisbe de l’Alguer, diòcesi que no regí personalment. Fou secretari del papa Lleó X.
És autor d’algunes obres llatines sobre dret canònic: Decisiones aureae… Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae.
Dades dels Països Catalans 