(Saix, Alt Vinalopó, 2 febrer 1917 – Dénia, Marina Alta, 10 agost 1989)
Bioquímic. Estudià a Oxford i a la Washington University of Saint-Louis (Missouri), on treballà més tard d’investigador.
Autoritat mundial en enzims, treballà un temps a Barcelona en anàlisis clíniques (mètode Sols). El 1976 guanyà una càtedra a la universitat autònoma de Madrid.
(Felanitx, Mallorca, 1902 – Palma de Mallorca, 11 febrer 1950)
Biòleg, pedagog i lul·lista. Llicenciat en ciències naturals, treballà en el Laboratori Oceanogràfic de Palma des del 1927 i el dirigí a partir del 1940. S’especialitzà en l’estudi del plàncton marí i descobrí algunes espècies noves.
De les seves obres es destaca Introducción al estudio del pláncton marino (1950), en col·laboració amb Ramon Margalef.
Del 1932 al 1934 presidí l’Associació per la Cultura de Mallorca; desplegà una tasca important de divulgació científica en col·legis i mitjançant conferències, i publicà una sèrie d’estudis sobre les relacions entre Ramon Llull i la ciència.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1882 – )
Centre de biologia marina. Annex a la Facultat de Ciències de París. Fou fundat per Henri de Lacaze Duthiers. Les instal·lacions foren ampliades, però fou a partir del 1952 que s’inicià una renovació i una modernització general.
A més de treballar-hi una seixantena de persones, cada any acull de 400 a 500 estudiosos d’universitats europees i nord-americanes. Aquest laboratori ha fet prospeccions a totes les costes catalanes, incloses les Balears.
Publicà, a partir del 1950, la revista “Vie et Milieu” i, posteriorment, “Faune des Pyrénées-Orientales”, en fascicles. Posseeix la segona biblioteca de ciències naturals de l’estat francès.
El 1957, el Mas de la Serra, creà un centre d’ecologia terrestre, i ha constituït també la important reserva de la Maçana (9 ha), realitzacions dutes a terme pel professor F. Petit.
(Alaior, Menorca, 25 novembre 1892 – Exeter, Anglaterra, 28 agost 1973)
Biòloga i pedagoga. Professora de la Universitat de Barcelona fins al 1936, any en què es traslladà a Bilbao, i el 1937, a la Gran Bretanya.
Obres seves són: Las escuelas nuevas inglesas (1930), El método MacKinder (1930), La coeducación de los sexos (1931) i El método de proyectos en las escuelas urbanas (1931).
(Catalunya, 1912 – 1939)
Entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis biològics a Catalunya.
El seu primer president fou August Pi i Sunyer, i Ramon Turró el delegat de l’IEC. Edità Treballs de la Societat de Biologia.
Després de la guerra civil tingué continuïtat amb la Societat Catalana de Biologia.
(Barcelona, 1954 – )
(SCB) Institució filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Denominació que adoptà la Societat de Biologia de Barcelona quan reprengué les activitats interrompudes després de la guerra civil.
Reprengué l’edició dels Treballs de la Societat de Biologia, dins els Arxius de la Secció de Ciències de l’Institut, als quals han estat afegits modernament una sèrie de Col·loquis i un Butlletí.
Convoca regularment un premi.
Enllaç web: Societat Catalana de Biologia
(Barcelona, 1920 – 2 juliol 2005)
Zoòleg. Fill de Jordi Rubió i Balaguer. Doctorat en ciències biològiques a la Universitat de Barcelona.
Ha estat director de l’Aquàrium i del Laboratori de Blanes de l’Institut d’Investigacions Pesqueres (1961-86). Especialitzat en biologia marina de la Mediterrània occidental i en tecnologia pesquera.
Autor de Contribución al estudio de la fauna bentónica del litoral de Blanes (1971), Recolección y primera descripción de esponjas (1973) i de prop d’un centenar de publicacions sobre pesca i zoologia: també és coautor de La pesca en España I. Cataluña (1955), una obra sobre ictiologia marina i fluvial de Catalunya i una altra sobre tècniques de pesca.
(Besalú, Garrotxa, 22 agost 1869 – Barcelona, 15 desembre 1958)
Biòleg i jesuïta.
Fou professor de biologia a Tortosa, on el 1910 instal·là un laboratori d’investigacions biològiques, que el 1916 traslladà a Barcelona (Institut Biològic de Sarrià).
Publicà nombroses notes a revistes científiques i a congressos de ciències, i és autor d’Estudios críticos sobre la teoría de la evolución (2 volums, 1910), La vida y la evolución filogenètica (1915), Citología (2 volums, 1914-18) i Embriología del hombre y demás vertebrados (1923).
(Barcelona, 1 desembre 1927 – Viladecans, Baix Llobregat, 30 setembre 2018)
Microbiòleg. Catedràtic de microbiologia a Barcelona (1964) i degà de la facultat de biologia (1974).
Membre numerari de l’Acadèmia de Farmàcia (1962) i president de la Societat Catalana de Biologia (1973-75). Ha treballat especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana.
Ha publicat un centenar de treballs de l’especialitat, d’història de la ciència i de divulgació científica. Cal destacar el seu llibre Problemas de Microbiología (1966).
(Barcelona, 7 maig 1883 – 30 maig 1960)
Enginyer i biòleg. Fill de Joan Maluquer i Viladot i germà de Joaquim i de Salvador.
Secretari (1904-05) i president (1951) de la Institució Catalana d’Història Natural. Director general de CAMPSA (1931). Durant la guerra civil fou director general d’Indústria.
Féu importants estudis oceanogràfics. Publicà Contribució a al fauna malacològica de Catalunya (1906-12), Zur Frage dar Teerverwertung (1909), Amfineures de Catalunya (1915), Oceanografia (1916), Notes per a l’estudi dels solenogàsters de Catalunya (1917), Piscicultura (1919) i, també, En las filas alemanas (1914-15), sobre la Primera Guerra Mundial.
Fou el pare de Joan Maluquer i Wahl.
Dades dels Països Catalans 