Arxiu d'etiquetes: barris

Carmel, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, a l’antic terme d’Horta. Al vessant septentrional del turó del Carmel o turó d’en Móra (267 m alt), punt culminant de l’alineació formada pels turons de la Creueta del Coll, del Carmel, de la Peira i de la Rovira, que separa Horta de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles; enllaça a la part més baixa amb la Teixonera i amb el nucli antic i l’eixample d’Horta.

Els anys 1920 era format principalment per torres d’estiueig; a partir del 1950 s’hi inicià la construcció a gran escala i d’una manera anàrquica, tot i que és considerat oficialment zona verda.

El fort pendent agreuja la manca de planificació urbanística. Els serveis i les comunicacions a mitjans del segle XX eren gairebé inexistents. La població és principalment d’origen andalús.

El santuari del Carmel (la Mare de Déu del Carmel), donà nom al turó i al barri. Al vessant meridional hi ha el parc Güell (1903).

Carig

(Badalona, Barcelonès)

Sector de la ciutat, situat entre la carretera de Barcelona a França, la riera de Sant Joan, el camí del Fondo de Santa Coloma i el barri de la Salut.

Enclou el barri de Sistrells i el puig Fred (ple de desmunts originats per l’aprofitament de l’argila per a materials de construcció).

És previst de transformar-lo parcialment en zona verda.

Canyet, el -Badalona-

(Badalona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, al nord-est de la ciutat.

Era un antic veïnat (tenia 31 cases el 1746) format per torres i masies (entre les quals, la que li donà nom, anomenada després mas Pujol), algunes existents ja el segle XIV. El conreu de la vinya, que encara hi predomina, fou impulsat pel veí monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Des de la fi del segle XIX s’hi han anat construint habitatges unifamiliars (moltes dones d’aquestes famílies solien treballar de bugaderes a Barcelona). Hi han sorgit colònies d’estiueig.

L’església del Sant Crist (del 1884 i refeta el 1957) esdevingué parroquial el 1948.

Canyeret, el

(Lleida, Segrià)

Antic barri de la ciutat, a la parròquia de Sant Joan, al vessant del turó de la Seu que domina el Segre, de carrers estrets i costeruts; l’amuntegament de les cases i la manca de condicions higièniques el feren un dels barris més pobres, habitat principalment per immigrants, fins al punt que el ministeri de l’habitatge (1967) ordenà l’expropiació i l’enderrocament del barri, enllestit el 1971.

Havia sorgit al voltant de la costa de Sant Joan al llarg del segle XVIII, a la zona enderrocada amb motiu de la construcció de la Ciutadella, format per casetes de fang i canyes i per pisos bastits damunt els antics albergs.

Canya, la -Garrotxa-

(Sant Joan les Fonts / la Vall de Bianya, Garrotxa)

Poble, a la riba esquerra del Fluvià, dins l’àrea d’influència d’Olot.

El nucli és divideix entre la Canya de Baix, del municipi de Sant Joan les Fonts, i la Canya de Dalt, en un enclavament (0,85 km2) del municipi de la Vall de Bianya entre els d’Olot i Sant Joan les Fonts.

És un nucli industrial (tèxtil).

Can Tunis * -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Veure> Cantunis  (barri de la ciutat).

Can Vallhonrat

(Rubí, Vallès Occidental)

Barri, a 2 km del nucli urbà, a la carretera de Molins de Rei.

Sorgí el 1960 per iniciativa privada; malgrat el projecte de formar una ciutat-jardí, la manca de serveis urbans mínims l’ha convertit en suburbi.

Can Valero

(Barcelona, Barcelonès)

Antic nucli de barraques, a Montjuïc, entre l’estadi i els dipòsits municipals d’escombraries, el més nombrós de la zona durant el decenni 1950-60.

Anà desapareixent a causa de les continuades denúncies de diverses institucions ciutadanes (el 1968, però, encara hi havia unes 1.000 barraques).

Amb la desaparició, s’hi instal·laren els nous estudis de Televisión Española.

Can Serra

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Barri, entre la carretera d’Esplugues i el ferrocarril a Vilafranca del Penedès, a l’única zona verda projectada en el pla del 1953.

Les modificacions del pla han convertit el barri en un polígon d’habitatges amb una estreta franja de jardins al costat de la via fèrria.

El nombre d’habitatges l’any 1970 era de 4.375.

Can Sant Joan

(Montcada i Reixac, Vallès Occidental)

(o Montcada Bifurcació)  Barri, entre el Besós, a l’est, i la línia de ferrocarril, a l’oest.

Es formà a partir del 1920 amb les cases dels ferroviaris i de la fàbrica de ciment Asland. Posteriorment s’hi establiren indústries químiques.

La població és formada en un 60-70% per immigrats no catalans, especialment procedents d’Andalusia. La majoria de cases són d’una sola planta.

Des del 1964 té parròquia independent de Montcada.