Barri residencial obrer, situat a l’oest del centre urbà, prop de can Feu.
Sorgí el decenni del 1950 i és format per cases d’un o de dos pisos, sovint d’auto-construcció, i per blocs d’habitatges.
És habitat en bona part per immigrants i l’equipament urbà hi és deficitari.
(Tarragona, Tarragonès)
Barri i antic poble, situat al sud i al peu del nucli de la Canonja.
Lloc ja esmentat el 1273, fou possessió dels Llorenç; és conserva el castell de Masricard, obra del segle XVI, però amb elements anteriors.
La senyoria, que comprenia el terme de la Pineda, passà als comtes de Llar.
Formà municipi independent fins al darrer terç del segle XIX.
L’antiga església parroquial (Santa Maria) és d’origen romànic.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri de la ciutat, conegut popularment amb el nom de Tam-tam, situat vora el Llobregat i afectat per les periòdiques inundacions d’aquest riu.
Fou urbanitzat a partir del 1922, i inicialment fou destinat a cases d’habitació temporal per a actors de teatre.
El travessen la línia dels Ferrocarrils Catalans (sense pas a nivell) i un branc, descobert, del canal de la Infanta.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Barri marítim de Vilanova, situat a la costa, entre les roques de Sant Gervasi, a ponent, i el barri de la Farola.
És barri de pescadors i mariners, i també nucli turístic (restaurants típics, hotels); hi ha la fàbrica Pirelli. Modernament la línia del ferrocarril de Barcelona a Tarragona el separa del nucli urbà.
La seva importància es remunta al segle XIV, quan Pere III el Cerimoniós autoritzà la platja de Vilanova per a carregar i descarregar mercaderies. Tingué duana; el port és de construcció moderna.
El seu creixement, sobretot a partir del segle XVII, féu que l’eixample de Vilanova, des del segle XVIII i començament del XIX, es dirigís vers la Marina a través de les rambles.
L’església parroquial (Santa Maria del Mar) fou bastida en 1854-59.
Barri marítim, a ponent del nucli urbà.
S’originà al voltant de les botigues i els magatzems de pescadors, i ha esdevingut un important centre turístic i residencial.
Al començament del segle XX hom hi edificà una església.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri residencial, perifèric, situat al nord-oest del nucli urbà, a continuació de l’eixample.
Fou urbanitzat durant els anys 1950 entorn d’una residència del marquès de Marianao; el jardí, modernista, ha estat convertit en parc públic.
Barri industrial obrer, situat entre el Poblenou i el barri del Besòs i entre l’autopista de Barcelona a Mataró i la mar.
És format per un grup de cases de planta baixa, existent ja els anys 1930, i blocs d’habitatges, edificats a partir del 1958 per una empresa privada i una cooperativa.
La seva situació, a la zona baixa i sorrenca del delta del Besòs, i la manca quasi total de pavimentació i d’una xarxa adequada de clavegueres manté el barri en perill d’inundacions.
La població procedeix, en general, de les onades immigratòries.
Barri residencial obrer, situat a 2,5 km del centre urbà, a la carretera de Tarragona, en un pla on hi havia hagut el camp d’aviació de l’Aeroclub de Lleida.
Creat el 1948 per immigrants andalusos, comprèn cases d’autoconstrucció, i també edificis heterogenis i de poca alçada a la part alta i barraques a la baixa.
No és urbanitzat, i és deficitari en equipaments urbans.
Colònia tèxtil, a la dreta de la riera de Calders.
Fou fundada el 1892 per Pere Jorba i Gassó, aprofitant el salt d’un vell molí, al gorg del Manganell, prop del mas del mateix nom.
És un nucli principal de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls de Calders.
(Montgat, Maresme)
Barri, prop de la carretera de Barcelona a Perpinyà.
La pesca és activitat tradicional. És centre d’estiueig. Hi ha localitzades importants indústries químiques, entre d’altres.
Té estació (estació de Montgat) del ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró.
Dades dels Països Catalans 