Arxiu d'etiquetes: barris

Poble-sec, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, situat als vessants septentrionals de Montjuïc, entre el Morrot i la plaça d’Espanya. És mixt d’habitatge i indústria i és habitat principalment per menestrals i obrers.

Es començà a formar entre el 1856 i el 1867 amb la urbanització del sector situat prop de les Hortes de Sant Bertran, fora ja del projecte d’eixample de Cerdà; no fou legalitzada fins el 1907. El nom oficial fou l’eixample de Santa Madrona.

Format per carrers estrets amb fort pendent, des del començament del segle XX hi hagué importants nuclis de barraques a la part alta del barri.

Poblenou de la Salut, el

(Sabadell, Vallès Occidental)

Barri de la ciutat, situat al nord-est de la ciutat, a 5 km del centre. S’estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell.

Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys 1950. Els terrenys eren d’un sol propietari, que els anà venent les parcel·les a terminis.

Segons el pla general d’urbanisme vigent no s’hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el creixement del barri.

Quasi tot el terreny té un fort pendent, els carrers no són asfaltats i hi manca, a més, la majoria dels serveis urbanístics.

Poblenou, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, correspon a la part marítima de l’antic terme de Sant Martí de Provençals, situat entre el parc de la Ciutadella i el terme de Sant Adrià de Besòs.

Antiga zona de maresmes, es desenvolupà com a conseqüència del creixement industrial de Barcelona i es convertí en una de les primeres zones industrials de la ciutat.

Un dels seus carrers més importants és l’antiga carretera de Badalona, avui carrer de Pere IV, i el centre del barri és constituït per la Rambla o Passeig del Triomf.

Amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, s’hi efectuà la urbanització de la façana marítima, per construir-hi la vila olímpica.

Platja de Miami, la

(Mont-roig, Baix Camp)

(o Miami Platja) Urbanització turística, situada a la platja, a la cala Figuera.

A partir del boom turístic dels anys 1960 hom hi bastí bon nombre d’apartaments i xalets. Hi ha càmpings.

Platja de Calafell, la

(Calafell, Baix Penedès)

Barri marítim, al sud de la vila.

Centre d’estiueig i turisme, d’ençà del decenni del 1960, en què s’originà el gran boom turístic.

Planeta, la

(el Pont d’Armentera, Alt Camp)

Barri, a l’esquerra del Gaià, el 1981 se segregà del municipi d’Aiguamúrcia.

Planes, les -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

(o les Planes de Vallvidrera) Sector residencial i d’esbarjo de la ciutat, situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat del Vallès.

L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia. En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs.

Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa (1917), que hi té estació.

Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià. És afectat pel túnel de Vallvidrera.

Plana d’en Tarrida

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de l’antic municipi d’Horta, que es creà a partir de la fundació de l’església parroquial de Sant Joan (1260), al voltant de la riera d’Horta.

Format per casetes unifamiliars, en part fou enderrocat parcialment a començament del segle XX.

Plana d’en Lledó, la

(Mollet del Vallès, Vallès Oriental)

Barri, a l’oest del nucli urbà, entre la carretera de Mollet a Gallecs i el ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.

Sorgí el decenni del 1960 amb l’edificació de blocs d’escassa qualitat i de cases unifamiliars. És deficitari en equipaments urbans.

Plana del Pintor, la

(Sabadell, Vallès Occidental)

Barri perifèric, al nord del centre urbà, format per cases d’autoconstrucció. El torrent del Capellà el separa de Ca N’Oriac.

Sorgí a partir de l’onada immigratòria del decenni del 1950 i és fortament deficitari en els principals equipaments urbans.