Serra del massís de Cardó, al sud de la Creu de Santos, amb la qual s’uneix a través de la roca Foradada.
El barranc de la Capcida, que hi neix, desguassa a l’Ebre, per l’esquerra, prop de Tivenys.
Capcida, serra de la
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: barrancs
Burg, coma de
Vall, una de les tres que formen les valls de Tírvia. És al sud de la vall Ferrera, de la qual és separada per la serra de Màniga (2.504 m alt), i al nord de la Ribalera. Al vessant meridional hi ha extensos boscs.
És drenada pel barranc de Burg, afluent de la ribera de Tírvia per l’esquerra, i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc de Mallolís. Al centre de la vall hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Serra.
Defensada per l’antic castell de la Glorieta, la coma de Burg formà part del quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbó.
Bienes, coma les
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera, drenada pel barranc de coma les Bienes, afluent, per l’esquerra de la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers.
La seva capçalera (dominada pel pic de coma les Bienes, de 2.997 m alt) és un circ lacustre (estanys de coma les Bienes).
Beredera, coma
Coma de la vall de Toran, al vessant septentrional de la serra de pica Palomera (a la qual s’uneix al cap de Beredera, de 2.180 m alt, que presideix la capçalera).
És drenada pel barranc de Beredera, emissari de l’estany de Beredera i afluent del riu de Toran.
Basco, pic de
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Cim (2.520 m alt) de l’antic municipi de Barruera, situat a la serralada que separa la vall de Boí de la vall de Barravés, al nord-oest del poble d’Erill-la-vall.
El barranc de Basco neix a la collada de Basco (o coll d’Erill-la-vall) que s’obre entre el pic d’Erill (2.508 m alt) i Punta Lofaro (2.061 m alt), i desguassa, per la dreta, a la Noguera de Tor.
Barcedana, barranc de
(ort ant: Varsedana) Curs d’aigua de la comarca, afluent per l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
Neix al vessant septentrional del Montsec de Rúbies (terme de Gavet de la Conca) i desemboca al pantà de Terradets (terme de Llimiana).
Barball, barranc de
Curs d’aigua de la comarca, neix a la creu de Saboga, dins el terme municipal de Gandesa.
Després de passar pels de Batea i de Vilalba dels Arcs i de limitar, durant un llarg recorregut, aquest darrer terme amb el de la Pobla de Massaluca desemboca a l’Ebre, per la dreta, dins el terme municipal de Riba-roja d’Ebre, vora el despoblat de Berrús.
Ars -Alt Urgell-
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble i antic municipi: 35,36 km2, 1.362 m alt, annexat el 1970 a l’actual. El poble és situat sota el ras de Conques, elevat i a l’esquerra del barranc d’Ars.
Pertanyia al quarter de Castellciutat del vescomtat de Castellbó.
L’església parroquial (Sant Martí) és romànica, amb un pòrtic cobert i un notable campanar rodó, és esmentada ja el 839.
Hi ha a prop una torre medieval anomenada el colomer d’en Ruf i, en un turó, les restes del castell d’Ars (ruïnes conegudes per la Seca).
Aranyó, l’ -Garrigues-
Masia i veïnat, a la vall del barranc de l’Aranyó (que desguassa al torrent de la Femosa), al sector meridional de l’antic terme de Miravall.
Alentorn -Noguera-
Poble (380 m alt), situat al peu de la muntanya de Sant Ermengol i a la dreta del barranc d’Alentorn, a 1,5 km a la dreta del Segre. Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià, que travessa el Segre per l’antic pont d’Alentorn, destruït durant la Primera Guerra Carlina i reconstruït posteriorment; a l’altra banda del pont s’ha format un caseriu anomenat el Pont d’Alentorn.
L’església parroquial de Sant Salvador fou refeta el 1637, però és esmentada ja el 1053 en la dotació de la canonja de Sant Miquel de Montmagastre feta pel vescomte d’Àger Arnau Mir de Tost.
La fabricació de forques per a batre, de fusta de lledoner, hi havia estat molt desenvolupada. Els forcaires d’Alentorn anaven a vendre llur mercaderia per tot el Principat, per Aragó i, fins i tot, per Navarra, el temps que precedia la batuda.
L’antic municipi d’Alentorn fou agregat al d’Anya (del qual era el nucli més important) dins la segona meitat del segle XIX; aquest darrer ha estat incorporat al d’Artesa de Segre el 1966.
Dades dels Països Catalans 