Coma de la vall de Toran, al vessant septentrional de la serra de pica Palomera (a la qual s’uneix al cap de Beredera, de 2.180 m alt, que presideix la capçalera).
És drenada pel barranc de Beredera, emissari de l’estany de Beredera i afluent del riu de Toran.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Cim (2.520 m alt) de l’antic municipi de Barruera, situat a la serralada que separa la vall de Boí de la vall de Barravés, al nord-oest del poble d’Erill-la-vall.
El barranc de Basco neix a la collada de Basco (o coll d’Erill-la-vall) que s’obre entre el pic d’Erill (2.508 m alt) i Punta Lofaro (2.061 m alt), i desguassa, per la dreta, a la Noguera de Tor.
(ort ant: Varsedana) Curs d’aigua de la comarca, afluent per l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
Neix al vessant septentrional del Montsec de Rúbies (terme de Gavet de la Conca) i desemboca al pantà de Terradets (terme de Llimiana).
Curs d’aigua de la comarca, neix a la creu de Saboga, dins el terme municipal de Gandesa.
Després de passar pels de Batea i de Vilalba dels Arcs i de limitar, durant un llarg recorregut, aquest darrer terme amb el de la Pobla de Massaluca desemboca a l’Ebre, per la dreta, dins el terme municipal de Riba-roja d’Ebre, vora el despoblat de Berrús.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble i antic municipi: 35,36 km2, 1.362 m alt, annexat el 1970 a l’actual. El poble és situat sota el ras de Conques, elevat i a l’esquerra del barranc d’Ars.
Pertanyia al quarter de Castellciutat del vescomtat de Castellbó.
L’església parroquial (Sant Martí) és romànica, amb un pòrtic cobert i un notable campanar rodó, és esmentada ja el 839.
Hi ha a prop una torre medieval anomenada el colomer d’en Ruf i, en un turó, les restes del castell d’Ars (ruïnes conegudes per la Seca).
Masia i veïnat, a la vall del barranc de l’Aranyó (que desguassa al torrent de la Femosa), al sector meridional de l’antic terme de Miravall.
Poble (380 m alt), situat al peu de la muntanya de Sant Ermengol i a la dreta del barranc d’Alentorn, a 1,5 km a la dreta del Segre. Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià, que travessa el Segre per l’antic pont d’Alentorn, destruït durant la Primera Guerra Carlina i reconstruït posteriorment; a l’altra banda del pont s’ha format un caseriu anomenat el Pont d’Alentorn.
L’església parroquial de Sant Salvador fou refeta el 1637, però és esmentada ja el 1053 en la dotació de la canonja de Sant Miquel de Montmagastre feta pel vescomte d’Àger Arnau Mir de Tost.
La fabricació de forques per a batre, de fusta de lledoner, hi havia estat molt desenvolupada. Els forcaires d’Alentorn anaven a vendre llur mercaderia per tot el Principat, per Aragó i, fins i tot, per Navarra, el temps que precedia la batuda.
L’antic municipi d’Alentorn fou agregat al d’Anya (del qual era el nucli més important) dins la segona meitat del segle XIX; aquest darrer ha estat incorporat al d’Artesa de Segre el 1966.
Coma de la vall Ferrera, al nord de Monteixo, és la capçalera del barranc d’Aixeus, emissari dels estanys d’Aixeus, que desguassa, per l’esquerra, a la Noguera de Vallferrera.
(Arbeca, Garrigues / Maldà, Urgell)
Barranc entre els dos municipis, al pla d’Urgell, a la depressió central catalana.
Recull les aigües d’un sector dels dos municipis; després de passar per sota el canal d’Urgell, es perd al regadiu del terme d’Arbeca.
Municipi de les Garrigues (Catalunya): 37,59 km2, 479 m alt, 483 hab (2017)
Situat en un terreny accidentat, a la capçalera de la riera Brugosa (o riera de Vinaixa), que forma després el torrent de la Femosa, drenat també pel barranc de les comes de Vinaixa, que aflueix al torrent de la Femosa dins el terme de les Borges Blanques; al sector oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Al sector forestal predomina el bosc de pins.
Agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers). Ramaderia porcina; avicultura i cria de conills. Petita indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli). Té anomenada la pedra de Vinaixa per a la construcció. Àrea comercial de Lleida.
El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra de la riera Brugosa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista és un notable exemplar romànic, de transició ja cap al gòtic.
El municipi comprèn, a més, el santuari de Sant Bonifaci i el despoblat de Corregó.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 