Arxiu d'etiquetes: barrancs

Nàquera (Camp de Túria)

8 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 38,71 km2, 242 m alt, 6.129 hab (2014)

Està situat als contraforts de la serra de la Calderona, que accidenta el sector septentrional del terme, drenat pel barranc de Nàquera, que neix al coll de la Vinya i aflueix per la dreta al de Carraixet aigua avall de Bétera, al límit amb l’Horta i el Camp de Morvedre.

Al regadiu es conreen tarongers però prepondera el secà amb conreus mediterranis (cereals, ametllers i vinya). Pedreres de basalt. Sobresurten la indústria alimentària i la fabricació de materials per a la construcció (rajoles). Àrea comercial de València. Lloc d’estiueig, amb nombroses urbanitzacions i apartaments, que ha motivat un augment moderat de la població.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida a mitjan segle XVIII.

Al puntal dels Moros hi ha una estació prehistòrica de la cultura del bronze.

Enllaços web: Ajuntament – Soc. Musical Santa Cecília

Benasqués

1 Resposta

(Benlloc, Plana Alta)

Despoblat (299 m alt), al marge dret del barranc de Benasqués, a la carretera de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat.

Montant (Alt Millars)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 34,14 km2, 580 m alt, 403 hab (2014)

(cast: Montán) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià i drenat pel barranc de Montant, afluent del Millars. El terreny és molt muntanyós (serres d’Espina i de Montalgrau) i poc conreat (un 10% escàs) i la major part és ocupat per matolls i bosc, fet que ha causat una continua davallada demogràfica des de la fi del segle XIX.

Hi ha abundància de fonts, l’aigua de les quals serveix per a regadiu d’algunes hortes. Hi ha també conreus d’oliveres, cereals, vinya i ametllers. Hi té una gran importància la ramaderia ovina. Indústria de la construcció. Àrea comercial de Sogorb.

La vila, d’origen islàmic, és al peu del turó del Calvari, a banda i banda del torrent de Montant; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Bernat, arxiprestal, bastida en 1730-35.

Enllaç web: Ajuntament

Barxell, el

8 Respostes

(Alcoi, Alcoià)

Llogaret, a 6 km de la ciutat, a l’oest, al centre d’una petita depressió anomenada pla del Barxell, travessada per la carretera d’Alcoi a Banyeres de Mariola.

Prop de la petita església hi ha les restes del castell del Barxell, antiga alqueria esmentada ja el 1249 i adquirida pel municipi d’Alcoi el 1647.

El barranc del Barxell, que neix al vessant meridional de la serra de Mariola, dins el terme de Banyeres, després de drenar el pla de Barxell, s’engorja i, ja dins Alcoi, s’uneix amb el barranc del Molinar i forma el riu d’Alcoi.

Gia (Ribagorça)

3 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 25,95 km2, 1.162 m alt, 87 hab (2014)

(cast: Chía) Situat al sector sud-occidental de la vall de Benasc, el seu terme s’estén des de la dreta de l’Éssera, que limita el terme per l’est, fins a la serra de Gia (2.512 m alt), que a partir del coll de Saünc separa la vall de Gia de la Seira. La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar.

L’agricultura de secà (produeix cereals, farratges i patates) i la ramaderia (bovina i ovina) són els principals recursos. Àrea comercial de Barbastre.

El poble es troba a l’esquerra del barranc de Gia, afluent de l’Éssera per la dreta; de la seva església parroquial és originari l’important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de Sant Martí, del segle XIII, que es conserva al Museu d’Art de Catalunya, és una de les rares obres catalanes de l’època que és signada per Johannes Pintor.

Famorca (Comtat)

5 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,72 km2, 680 m alt, 52 hab (2014)

Situat al sector més occidental de la vall de Seta. El terme és accidentat, al nord, per la serra d’Alfaro i, al sud, pels contraforts septentrionals de la Serrella. Travessa el terme d’est a oest el barranc de Famorca, afluent de capçalera del riu de Gorgos. Prop de tres quartes parts del terme són ocupats per pins i matollar.

La vida econòmica del municipi es limita a les tradicionals activitats agrícoles, bàsicament de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya), concentrada a la vall, ja que la major part del terme és muntanyós. La ramaderia (ovins i cabrum) hi té una certa importància. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha disminuït notablement al llarg del segle XX.

El poble, al fons de la vall, agrupa tota la població del municipi. L’església de Sant Gaietà depèn de la parròquia de Fageca. Lloc de moriscs, fou de la jurisdicció dels marquesos de Guadalest.

Enllaç web: Ajuntament

Barcella, la -Baix Maestrat-

2 Respostes

(Xert, Baix Maestrat)

Despoblat, aturonat, a 4 km de la vila, al nord, a la zona muntanyosa que separa les conques del riu de Cervera i del riu Cérvol, on hi ha la roca de la Barcella i la mola del Murar.

Només resta l’antiga església de Sant Pere de la Barcella, que esdevingué santuari de Sant Marc, amb hostatgeria.

El barranc de la Barcella, que neix als vessants orientals del Turmell i passa prop d’aquesta església, desemboca al riu Cérvol per la dreta.

Cortes de Pallars (Vall de Cofrents)

16 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 233,01 km2, 450 m alt, 1.012 hab (2014)

(cast: Cortes de Pallás)  Ocupa una gran extensió de terreny a la vall del Xúquer, en zona de parla castellana del País Valencià. Gran part del territori és boscada, si bé actualment molt afectada per diversos incendis.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà: cereals, vinya, oliveres i garrofers. Ramaderia ovina i cabruna. L’engorjat del Xúquer és aprofitat per a la central hidroelèctrica de Cortes de Pallars o Rambla Seca. Àrea comercial de Requena. Tanmateix, la població ha experimentat una important devallada a partir de la segona meitat del segle XX a causa de l’emigració.

El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del Xúquer, en un coster, tocant al barranc de Cortes, afluent del Xúquer per la dreta; destaca l’església parroquial dels Àngels, del segle XVIII, amb dues torres a la façana. Fou centre de la baronia de Cortes de Pallars.

El municipi comprèn, entre altres, les caseries de Rambla Seca, Otanell i el Ral, els llogarets i antics castells d’El Oro i de Castellblanc, el poble de Gaieta i els despoblats de Boixet, Roaia i Xirell.

Catarroja (Horta)

26 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 13,04 km2, 16 m alt, 27.478 hab (2014)

Estès des del sud del barranc de Xiva o riu de Xest (anomenat també barranc o torrent de Catarroja) fins prop de l’Albufera.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades del Túria (arròs, hortalisses i taronges), la ramaderia bovina, la pesca a les sèquies (activitat tradicional des de l’edat mitjana) com el canal de Catarroja, on hi ha l’embarcador anomenat port o portet de Catarroja, i la indústria, tradicionalment alimentària i molt diversificada, i desenvolupada actualment gràcies a la proximitat de València. Es manté també la típica fabricació d’escombres.

La població ha experimentat un creixement constant a partir del segle XVIII, accelerat encara els darrers anys a causa de la immigració. Àrea comercial de València. Fa funcions de centre econòmic i social de la comarca.

La vila és a la dreta del riu, forma un sol nucli de població amb Massanassa, és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, neoclàssica (1710); han tingut anomenada les bandes de música de la vila.

Enllaços web: Ajuntament – Conservatori de Música – Associació de Vela Llatina

Castelló de Rugat (Vall d’Albaida)

9 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 19,14 km2, 320 m alt, 2.302 h (2014)

(o del Duc, o de les Gerres) Situat al límit amb el Comtat. Part del terme és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Benicadell i les terres planes drenades pel riu de Micena i el barranc de Castelló.

L’economia del municipi és bastant diversificada: agricultura de regadiu (tarongers, hortalisses i arbres fruiters), gràcies a la perforació de pous, i de secà (blat, vinya), ramaderia ovina, avicultura, apicultura i indústria, sobretot de ceràmica, de gran tradició; hi ha també una fàbrica de torró. Àrea comercial de Gandia.

El poble es troba al peu del turó de Sant Antoni, vora la carretera de Gandia i Albaida; hi destaca l’església parroquial de l’Assumpció, iniciada el 1536.

El terme comprèn part de l’antic lloc de Sarrient.

Enllaç web: Ajuntament