(València, 1825 – 1895)
Erudit. Fou tercer marquès de Cruïlles, baró de Planes i de Patraix. Pertangué al partit conservador i fou senador. Col·laborador destacat de la “Revista de Valencia”. Pertangué a la Societat d’Amics del País i d’altres institucions acadèmiques.
Fou autor de les obres Reseña histórica de la maestranza de Valencia (1861), Los gremios de Valencia (1883), Guía urbana de Valencia antigua y moderna (1876) i de la biografia del seu besavi Joaquín Monserrat y Cruïlles (1880).
(País Valencià, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial, centrada en la vila de Patraix que fou concedida vers el 1240 al notari reial Guillem Escrivà. El seu rebesnét Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu.
En morir (1463) la néta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l’altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina. L’indivís de Jaume recaigué en el seu besnét Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de Vilanova.
El comte de Cocentaina, ja en possessió de tota la baronia, la vengué el 1492 al germà d’Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, Joan Escrivà de Romaní i Ram, el besnét del qual, Joaquim Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader, arruïnat pels plets familiars, veié com li fou portada a subhastar (1600) i comprada per Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda i marquès d’Elx. Passà per successió als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancaster, ducs d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos.
El 1769 fou reconeguda com a títol del regne a favor del tinent general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles i baró de Planes, que l’havia comprada, el mateix any, a Antonio Ponce de León y Spinola de la Cerda, duc d’Arcos i de Maqueda (mort el 1780). Passà als Salvador i als Gómez de Barreda comtes d’Obedos.
Eren fills de Joan Escrivà i Garcia, i de Maria-Eiximenis Romeu.
Guillem Escrivà i Romeu (País Valencià, segle XIV – abans 1395) Senyor de la baronia de Patraix, que tingué en indivís amb el seu germà Jaume. Es casà amb Brunissenda i foren pares de Jaume Escrivà.
Jaume Escrivà i Romeu (País Valencià, segle XV) Senyor de la baronia de Patraix, que tingué en indivís amb el seu germà Guillem. També era senyor d’Alaquàs. Es casà amb Geraldona de Romaní, i foren pares de Manfred Escrivà i de Romaní.
Maria-Eiximenis Escrivà i Romeu (País Valencià, segle XIV – vers 1418) Es casà amb el mestre racional Pere d’Artés.
Eren fills de Joan Escrivà i de Joana Pujades.
Guillem Escrivà i Pujades (País Valencià, segle XIV – 1439) Senyor de Patraix i Catarroja. Fou el successor del seu pare. La seva herència, pel fet d’haver mort sense successió, fou adjudicada a la seva germana Brunissenda.
Brunissenda Escrivà i Pujades (País Valencià, segle XV – vers 1463) A la mort del seu germà Guillem (sense successió) heretà la mitjà baronia de Patraix i el lloc de Catarroja. Era muller de Gilabert Dalmau, àlies Sanoguera, i foren pares de Joan Escrivà, àlies Joan Sanoguera.
(País Valencià, segle XV – després 1463)
(dit Eiximèn Peres de Romaní Escrivà) Fill gran i hereu de Manfred Escrivà i de Romaní. Fou senyor de mitja baronia de Patraix i de la de Beniparrell. Conseller i primer falconer de Joan II el Sense Fe.
Es casà amb Beatriu Ram, la qual cosa emmenà la protecció dels reis Trastàmara envers la seva família. Llur fill gran fou Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram, germà de Joan.
Fou el seu germà Mateu Escrivà de Romaní i Saranyó (País Valencià, segle XV – 1503) Baró d’Alaquàs.
Eren fills de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, i d’Àngela Sabata de Mercader.
Francesc Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader (València, 1539 – 1617) Teòleg i escriptor. Jesuïta. És autor de diverses obres religioses, entre les quals obtingué especial fama la titulada Del infierno y de la gloria.
Joaquim Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader (País Valencià, segle XVI – 1600) Baró de Patraix, mestre racional del Regne de València i castellà de Morella, Olocau i Callosa. S’arruïnà amb el plet sobre la baronia de Beniparrell, guanyat el 1581 i disputat a Madrid des del 1584, i el darrer any de la seva vida veié posats a subhasta els seus béns. Mort sense fills mascles, els seus drets sobre Beniparrell passaren al seu germà Onofre.
Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader (País Valencià, segle XVI – 1603) Baró de Beniparrell i d’Argeleta. Heretà Beniparrell per la mort sense fills mascles del seu germà Joaquim. Fou mestre de la seca de València. Fou pare de Pere, Onofre i Jaume Escrivà de Romaní i Mateu.
(País Valencià, segle XV – 1548)
Baró de Beniparrell, mestre racional del Regne de València i castellà de Morella, Olocau i Callosa. Fill de Joan Escrivà de Romaní i Ram.
Fou el pare de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl (País Valencià, segle XVI – 1563) Baró de Patraix, mestre racional del Regne de València i castellà de Morella, Olocau i Callosa. Amb el seu matrimoni amb Àngela Sabata de Mercader, senyora d’Argeleta i Boinegro, incorporà a la casa aquestes baronies. Foren pares de Francesc, Joaquim i Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XIII) Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Bertran Escrivà, potser pare i fill.
Joan Escrivà (València, segle XIV) Ciutadà. Fou un dels dos representants valencians a Barcelona, el 1339, per assistir al vassallatge que féu Jaume III de Mallorca a Pere III el Cerimoniós, en acte privat que hom celebrà a la capella reial de Barcelona.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XIV – 1427) Fill de Jaume Escrivà. Senyor de mitja baronia de Patraix i del lloc de Catarroja, i lloctinent de governador (1412-13). El succeí el fill del seu primer matrimoni amb Joana Pujades, Guillem Escrivà i Pujades. També foren pares de Brunissenda.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XV) Fill de Brunissenda Escrivà i Pujades, i de Gilabert Dalmau. De la seva mare heretà mitjà baronia de Patraix i el lloc de Catarroja. Tingué per àlies Joan Sanoguera. Reuní tota la baronia de Patraix en comprar l’altra meitat a Lluís Pallars de Vilanova, però l’any 1477 vengué la baronia sencera al comte de Cocentaina.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XV) Astròleg. Pertanyia potser a una família de conversos homònims de la dels Escrivà cavallers i documentada a València des del 1400. És autor del tractat De imaginibus astrologicis (València 1496).
Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIII – 1256/59) Baró de Patraix (1240). per donació del rei. Apareix com a cap de l’estirp documentada. Fou notari reial (1227-51). Pare de Guillemó i d’Arnau Escrivà.
Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIII – després 1269) Senyor de la baronia de Patraix. Fill i hereu d’Arnau Escrivà i germà d’Andreu Guillem. Degué ésser el pare de l’Arnau Escrivà mort vers 1322.
Guillem Escrivà (País Valencià, vers 1243 – després 1274) Fill de Guillemó, de la línia dels senyors de l’escrivania de València. Fou el pare del Jaume Escrivà documentat en 1272-73.
Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIII – abans 1329) Fill del Jaume Escrivà, documentat en 1272-73, i pare del Jaume Escrivà, mort abans del 1348.
Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Era lloctinent del governador de València, Pere de Xèrica. El 1347 tractà d’oposar-se a la formació i extensió de la Unió. Combaté contra ella, amb sort adversa, al combat de la Pobla Llarga.
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – 1275) Senyor de Patraix. Pare de Guillem Escrivà. Fou batlle de la ciutat de València i procurador general del regne entre 1270 i 1275.
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – vers 1322) Senyor de la baronia de Patraix. Fill de Guillem Escrivà (mort després 1269). Tenia un germà dit Andreu d’Albalat. Serví Jaume II el Just en la guerra contra Almeria (1309). Es casà amb Joana Garcia, i foren pares de Joan Escrivà i Garcia.
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – vers 1317) Batlle de València. Fill de Guillemó Escrivà. Deixà, entre d’altres, un fill anomenat com ell, Arnau Escrivà.
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Batlle de València (1327). Fill de l’homònim anterior.
Dades dels Països Catalans 