Arxiu d'etiquetes: baronia Montcada

Montcada -varis/es bio-

Antoni de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XV – 1473)  Senyor d’Agosta. Fill bastard (legítimat el 1446) de Guillem Ramon de Montcada i d’Aragó, el qual li deixà Agosta. Fou el pare de Beatriu de Montcada i de Vallgornera(Sicília, Itàlia, segle XV)  Aporta la terra d’Agosta en dot el 1471, quan tenia quatre anys, al seu promès, Pere de Cardona i de Ventimiglia, que en tenia set.

Bernat de Montcada  (Catalunya, segle XI)  Ardiaca de Barcelona. Fill de Guillem I de Montcada i germà de Ramon I de Montcada i de Renard de Sarroca.

Cèsar de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1648)  Nét de Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna. Fundà el convent i l’església de franciscans reformats. Fou diputat del regne el 1636 i fou creat (1628) príncep de Calvaruso. Morí sense fills.

Elionor de Montcada  (Catalunya, segle XV)  Dama. No consta la seva posició genealògica dins el llinatge. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys, el qual moriria el 1497. Fill seu fou Pere de Rocabertí.

Galceran de Montcada  (Catalunya, segle XIII – 1275/76)  Senyor d’Eslida. Fill de Guillem I de Montcada i pare de Guillem Ramon de Montcada.

Gastó de Montcada  *Veure> Gastó VI de Bearn  (vescomte i baró de Montcada, 1171-1215).

Guillem Ramon de Montcada  *Veure> Guillem Ramon I de Bearn  (vescomte, segle XII-1223).

Guillem Ramon de Montcada  (País Valencià, segle XIII – 1295/1301)  Fill de Galceran de Montcada. Deixà la baronia de Nules al seu fill Ramon de Montcada i Peris.

Guillema de Montcada  *Veure> Guillema de Bearn  (baronessa de Montcada, s XIII-1309).

Jaume de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1664)  Fill de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna. Heretà Calvaruso a la mort de Cèsar de Montcada (mort 1648). Formava part del subbrancó sicília dels prínceps de Calvaruso, el qual s’extingí al principi del segle XIX.

Margarida de Montcada  *Veure> Margarida I de Bearn  (vescomtessa, comtessa, baronessa…, segle XIII-1319).

Riambau de Montcada  (Catalunya, segle XI)  Noble que apareix entre el 1064 i el 1067. Segurament fou fill de Guillem I i germà de Guillem.

Roger de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XIV)  Fill de Mateu de Montcada, el segon comte d’Agosta, pertanyent a la branca montcadina de Sicília. Com tots els seus germans, lluità el 1392 per l’establiment a l’illa de l’autoritat de Martí el Jove i la reina Maria.

Saurina de Montcada  (Bearn, Occitània, 1171/73 – segle XIII)  (o de Bearn)  Filla de Guillem i de Maria de Bearn. Els seus germans Gastó i Guillem Ramon, un dels quals degué ser bessó d’ella, serien successivament vescomtes de Bearn.

Simó de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XIV – d 1437)  Baró d’Ucria. Fill bastard de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta. Fou legitimat el 1409. Formà el brancó sicilià dels barons d’Ucria, que s’extingí amb la seva néta.

Galbors -senyora Tortosa-

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Dama de llinatge desconegut. Fou muller de Ramon II de Montcada.

Fills seus eren Guillem Ramon, senyor de Fraga, i Pere, mestre del Temple.

Elionor d’Urgell i de Giron

(Catalunya, segle XIII)

Dama. Era filla gran del comte Ponç I d’Urgell i de la castellana Maria Giron. Es casà amb Ramon III de Montcada.

El 1243, a la mort del seu pare, era citada a la successió del comtat d’Urgell en defecte dels seus germans.

Agnès de Montcada

(Catalunya ?, segle XI – abans 1136)

Dama. Muller de Guillem Ramon de Montcada, senescal de Barcelona.

El seu llinatge és desconegut. S’escau la conjectura que fos germana del comte Ermengol VI d’Urgell. El fet explicaria que el fill gran d’Agnès i del Gran Senescal Guillem de Montcada, fos cridat en quart lloc a la successió urgellenca pel testament d’aquell comte.

Fills d’Agnès foren, a més de l’esmentat, Ot de Montcada i potser un Gastó de Montcada poc conegut. També degué tenir una filla casada amb el vescomte Udalard II de Besalú.

El seu marit morí devers el 1120. Ella ja era morta en 1136.

Montcada, baronia de

(Catalunya, segle XI – segle XIV)

Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Montcada (Vallès Occidental), posseïda des del segle XI pels Montcada, després vescomtes de Bearn.

En morir (1309) Guillema de Bearn, passà al seu nebot Gastó d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet, el qual per un conveni (1311) la cedí al seu cosí, el comte Gastó I de Foix, que la llegà al seu fill, el vescomte Roger Bernat III de Castellbò.

El fill d’aquest darrer, el vescomte Roger Bernat IV (mort el 1381), hagué de donar-la al rei.

Joan I la incorporà a la corona el 1387, i el 1390 la vengué definitivament a la ciutat de Barcelona.

Guillema de Bearn

(França, segle XIII – Catalunya ?, 1309)

Baronessa de Montcada i de Castellví de Rosanes. Filla de Gastó VII de Bearn.

Es casà amb l’infant Pere d’Aragó (1291), del qual no tingué descendència.

Aixó provocà que Jaume II de Catalunya-Aragó volgués apoderar-se dels seus territoris, però no ho aconseguí i passaren als comtes de Foix.

Gastó I de Foix

(Foix, Occitània, 1287 – Maubuisson, França, 13 desembre 1315)

Comte de Foix, baró de Castellvell de Rosanes i de Montcada i senyor d’Andorra (1302-15), entre d’altres.

Fill del comte Roger Bernat III i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d’Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya, el qual, altrament, s’oposà a les seves aspiracions al comtat d’Urgell i al vescomtat d’Àger.

A la seva mort deixà els seus dominis ultra pirinencs i Andorra a l’hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans al segon fill, Roger Bernat III de Castellbó.

Gastó VI de Bearn

(Catalunya, 1171 – França, 1215)

el Bo”  Vescomte de Bearn, Oloron i Gabardà, i baró de Montcada. Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I de Bearn.

Es casà amb Peronella de Bigorra, i renovà l’homenatge pel vescomtat de Bearn i de Bigorra a Alfons I de Catalunya.

Fou aliat de Pere I el Catòlic, al qual ajudà contra els croats de Simó de Montfort. Participà a la batalla de Muret (1213), on el rei trobà la mort. A conseqüència d’això s’hagué de sotmetre a l’església.

Morí sense fills i el seu germà Ramon III de Montcada heretà el vescomtat.

Beatriu de Pallars i de Ventimiglia

(Catalunya, abans 1288 – segle XIV)

Dama. Filla tercera del comte Arnau Roger I de Pallars i de la princesa grega Làscara de Ventimiglia.

El seu pare morí en 1288, quan ella tenia pocs anys. Amb la seva mare i les seves germanes restà sota la protecció del rei Alfons II el Franc.

Es casà el 1313 amb Guillem (II) de Montcada (I de la branca de TàrregaFraga), en tingué una filla anomenada Teresa.

Sembla que fou una dona lleugera, fet que determinaria que el marit la tingués gairebé reclosa, a partir del 1321, a les possessions de Fraga.