(Catalunya, segle XI – 1058)
Baró de Castellvell. Fill i successor de Guillem (I) de Castellvell. En testar (el 1058) posseïa també Castellbisbal com a castlà pel capítol barceloní.
Abans de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia, repartí el patrimoni entre els seus fills Pere, Guillem (III) i potser Arbert (I), sota la tutela del seu germà Guillem (II) Bonfill de Castellvell.
Guillem (II) Bonfill de Castellvell (Catalunya, segle XI) Germà de Ramon (I) de Castellvell, el qual posà sota la seva tutela el seu patrimoni per repartir entre els seus nebots Pere, Guillem (III) i potser Arbert (I). Ell morí sense descendència.
Guillem (III) de Castellvell (Catalunya, segle XI – 1126) Fill primogènit de Ramon (I) de Castellvell i germà de Pere i potser d’Arbert (I). Del seu pare heretà Castellvell de Rosanes. De fet, ell i el seu germà Pere actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca). A la seva mort, la baronia passà al seu fill Guillem (IV).
Guillem (V) de Castellvell (Catalunya, segle XII – 1178) Baró de Castellvell. Fill i successor de Guillem (IV). A la seva mort el patrimoni passà al seu fill Arbert (III), fins al 1205 en que passà a la seva filla Guillema de Castellvell (Catalunya, segle XII – Barcelona, 1228) Senyora de la baronia de Castellvell de Rosanes. Es casà amb Guillem Ramon I de Bearn. Més tard, i després d’haver-se divorciat, es casà de nou amb Eimeric III de Narbona (1202).
Guillem de Castellvell (Catalunya, segle XIII) Noble. El 1297, per ordre de Jaume II de Catalunya, fou un dels qui acudiren al comtat de Pallars per defensar el territori contra la invasió d’Arnau d’Espanya, que actuava amb forces de Comenge i reivindicava drets successoris sobre aquell comtat.
(Catalunya, 1504 – Barcelona, 25 abril 1549)
Baronessa de Castellvell i de Molins de Rei. Germana de Jeroni, i filla del governador de Catalunya Lluís de Requesens i Joan de Soler, comte de Palamós, i de la seva segona muller Hipòlita Roís de Liori, pertanyia a una de les famílies catalanes més influents de l’època.
Formà part del cercle de seguidores d’Ignasi de Loiola durant l’estada d’aquest a Barcelona (1524-26).
Casada el 1526 amb Juan de Zúñiga y Avellaneda, fill del comte de Miranda, en ésser nomenat aquest preceptor del príncep de Girona Felip (futur Felip II), passà a residir a la cort (1534) fins que, vídua (1546), retornà a Barcelona.
Escriví des de la cort (1534-40) noranta cartes, en català, a la seva mare (publicades el 1942); llur estil, viu i acolorit, és d’un alt nivell literari i són un dels millors testimonis de la vida a la cort de l’emperador. Poc abans de morir escriví, en castellà, al seu fill Lluís (futur governador de Milà i dels Països Baixos) unes recomanacions morals (publicades en 1904-05).
Al matrimoni, íntimament lligat als jesuïtes, fou dedicada, el 1536, la versió castellana d’un llibre d’Erasme: Libro del aparejo… para bien morir.
Amb la seva mare pledejà pel comtat de Palamós contra la seva cosina germana Isabel de Requesens i Enríquez i el guanyà, però més tard li’n féu cessió.
(Foix, Occitània, 1287 – Maubuisson, França, 13 desembre 1315)
Comte de Foix, baró de Castellvell de Rosanes i de Montcada i senyor d’Andorra (1302-15), entre d’altres.
Fill del comte Roger Bernat III i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d’Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya, el qual, altrament, s’oposà a les seves aspiracions al comtat d’Urgell i al vescomtat d’Àger.
A la seva mort deixà els seus dominis ultra pirinencs i Andorra a l’hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans al segon fill, Roger Bernat III de Castellbó.
(Catalunya, segle XII – vers 1166)
Baró de Castellvell. Fill i successor de Guillem (III).
Es casà amb Mafalda, òrfena, sembla, del comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Fou veguer de Barcelona (1127-35) i participà amb el seu germà Arbert (II) en l’expedició a Tortosa i després en la conquesta de Lleida; el 1152 fou marmessor en el testament atorgat per la comtessa Peronella.
El succeí en el patrimoni el seu fill Guillem (V) de Castellvell.
(Catalunya, segle XI – 1821)
Jurisdicció feudal creada el segle XI i formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l’Alt Penedès. Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu. Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem (I) de Castellvell.
El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de Tarragona.
El 1228 la baronia passà a Guillem de Montcada, fill de Guillema de Castellvell, fins que el 1311 esdevingué dels comtes de Foix i el 1397 passà a la corona, després d’ésser confiscada al comte Mateu de Foix.
Joan II el Sense Fe la concedí el 1474 a Lluís de Requesens i Joan de Soler i als seus descendents, d’on passà als Zúñiga (1549), als Fajardo (1618), als Montcada-Aragó, als Álvarez de Toledo, als Cavero (1856).
El darrer senyor jurisdiccional de la baronia, Francisco de Borja Álvarez de Toledo y Osorio, morí el 1821.
Dades dels Països Catalans 